FRANCESC ALGUACIL
Que la Generalitat retiri les acusacions civils i penals de set processos oberts contra activistes no és un gest de Junts pel Sí amb l’entorn cupaire. És una contrapartida per salvar Convergència de l’abisme on l'haurien dut els comicis de març.
Una contrapartida insuficient. La Generalitat i el Parlament mantenen les acusacions particulars contra les vuit persones jutjades per un delicte contra les institucions públiques, per l’acció del 15 de juny de 2011 d’encerclar el parc de la Ciutadella, on hi ha la Cambra legislativa catalana.
L’Audiència va absoldre inicialment els imputats. Tant Montserrat Tura, la més malparada perquè li van pintar la gavardina, com la resta de diputats escomesos, van declarar que en cap moment no van sentir en perill la seva integritat. Tots excepte els parlamentaris del grup de CiU. Per això, l’Executiu i el Parlament, juntament amb Manos Limpias i la Fiscalia, van interposar recurs i el Suprem va condemnar-ne vuit a 3 anys de presó.
La sentència “política” del Suprem, segons el vot particular, reconeix com a única representació ciutadana aquella canalitzada pel Parlament. I la llibertat d’expressió? I el dret de manifestar-se i protestar? La sentència del Suprem, explica el vot particular, condemna vuit persones que van actuar de la mateixa manera que la resta dels milers que es van concentrar a la Ciutadella. Els Mossos no van identificar els autors de les pintades i les agressions verbals. Es condemna doncs vuit persones per la conducta d’una multitud.
(nota mental governamental: Evita les manifestacions, perquè si en vas a una que acaba amb disturbis podràs ser jutjat i condemnat encara que no hagis estat l’autor de cap falta o delicte).
La multitud que encerclava el Parlament protestava, recordem, contra l’aprovació dels Pressupostos de les Retallades, que es van acabar aprovant i que s’han traduït, com hem vist quatre anys després, en l’ofec dels sistemes públics d’Educació i de Sanitat.
Si de veritat hem de construir un nou país, fora bo que la Generalitat i el Parlament deixessin d’anar de la mà d’un sindicat d’ultradreta i d’una Fiscalia que abandera la reforma del Codi Penal i la Llei Mordassa, i que demanessin l’absolució de les vuit condemnades que eren a la Ciutadella en representació de la majoria de la població.
Que la Generalitat retiri les acusacions civils i penals de set processos oberts contra activistes no és un gest de Junts pel Sí amb l’entorn cupaire. És una contrapartida per salvar Convergència de l’abisme on l'haurien dut els comicis de març.
Una contrapartida insuficient. La Generalitat i el Parlament mantenen les acusacions particulars contra les vuit persones jutjades per un delicte contra les institucions públiques, per l’acció del 15 de juny de 2011 d’encerclar el parc de la Ciutadella, on hi ha la Cambra legislativa catalana.
L’Audiència va absoldre inicialment els imputats. Tant Montserrat Tura, la més malparada perquè li van pintar la gavardina, com la resta de diputats escomesos, van declarar que en cap moment no van sentir en perill la seva integritat. Tots excepte els parlamentaris del grup de CiU. Per això, l’Executiu i el Parlament, juntament amb Manos Limpias i la Fiscalia, van interposar recurs i el Suprem va condemnar-ne vuit a 3 anys de presó.
La sentència “política” del Suprem, segons el vot particular, reconeix com a única representació ciutadana aquella canalitzada pel Parlament. I la llibertat d’expressió? I el dret de manifestar-se i protestar? La sentència del Suprem, explica el vot particular, condemna vuit persones que van actuar de la mateixa manera que la resta dels milers que es van concentrar a la Ciutadella. Els Mossos no van identificar els autors de les pintades i les agressions verbals. Es condemna doncs vuit persones per la conducta d’una multitud.
(nota mental governamental: Evita les manifestacions, perquè si en vas a una que acaba amb disturbis podràs ser jutjat i condemnat encara que no hagis estat l’autor de cap falta o delicte).
La multitud que encerclava el Parlament protestava, recordem, contra l’aprovació dels Pressupostos de les Retallades, que es van acabar aprovant i que s’han traduït, com hem vist quatre anys després, en l’ofec dels sistemes públics d’Educació i de Sanitat.
Si de veritat hem de construir un nou país, fora bo que la Generalitat i el Parlament deixessin d’anar de la mà d’un sindicat d’ultradreta i d’una Fiscalia que abandera la reforma del Codi Penal i la Llei Mordassa, i que demanessin l’absolució de les vuit condemnades que eren a la Ciutadella en representació de la majoria de la població.
