divendres, 29 de gener del 2016
Sé d'un país que té un historiador com a responsable d'Economia
SISCU BAIGES
Qui hagi pres la decisió de responsabilitzar Oriol Junqueras de la gestió de l'economia de Catalunya és un bromista o té males intencions. El president d'Esquerra Republicana ha aportat al debat independentista les reflexions i anàlisis més exòtiques en l'àmbit econòmic. D'ell va sortir la idea d’amenaçar Espanya amb la possibilitat d'aturar Catalunya una setmana. "Quin impacte tindria això en el PIB espanyol?", va preguntar-se, amb aquella alegria, en una compareixença al Parlament Europeu el novembre de 2013.
Junqueras ha anat repetint sovint abans i durant la campanya electoral que Espanya roba cada any a Catalunya 16.000 milions d'euros i que amb aquests diners es podrien fer un munt d'escoles, acabar amb les llistes d'espera de mig món i pagar les farmàcies dos cops, si molt convé. Aquests 16.000 milions són una ficció que ningú no defensa ja, ni tan sols el conseller que li ha traspassat la cartera d'Economia, Andreu Mas Colell.
Fins ara, podia tenir més o menys gràcia, però no deixava de ser part del joc dialèctic de la política, on s'assumeix que la veritat no sempre es respecta del tot. Però ara Junqueras és el responsable de la gestió de l'economia de Catalunya per part del Govern de la Generalitat. Hi ha pocs consellers i ministres d'Economia i Finances al Planeta que no siguin economistes. Ell ni ho és ni ha estudiat mai res que s'hi assembli.
Si per aquelles coses de la vida, Catalunya fos independent i formés part de la Unió Europea, Oriol Junqueras seria el nostre representant a l’Eurogrup, l'òrgan on coincideixen els ministres d'Economia i Finances dels països de la zona euro. De què parlaria en aquestes reunions? Amb qui? Qui se l'escoltaria?
És ben cert que hi ha economistes que més valdria que callessin i que al seu món se sol dir que són molt bons per analitzar les crisis un cop ja han passat però molt dolents per veure-les venir. I també és cert que Christine Lagarde és advocada i no economista.
Potser el missatge que ens vol fer arribar el nou govern català és que per fer-ho tant malament com ho han fet el Fons Monetari Internacional i els economistes que han gestionat Europa els darrers anys, tant li fa posar un historiador al front de les nostres finances.
I a les facultats d'Economia de les universitats catalanes, on els professors s'estiren dels cabells davant el nomenament de Junqueras, cal que tinguin en compte que pitjor que Jordi Pujol no ho farà. Per cert, Jordi Pujol era metge.
Curiós país el nostre on els metges creaven bancs i els historiadors s'encarreguen de gestionar els nostres impostos.
Junqueras ha anat repetint sovint abans i durant la campanya electoral que Espanya roba cada any a Catalunya 16.000 milions d'euros i que amb aquests diners es podrien fer un munt d'escoles, acabar amb les llistes d'espera de mig món i pagar les farmàcies dos cops, si molt convé. Aquests 16.000 milions són una ficció que ningú no defensa ja, ni tan sols el conseller que li ha traspassat la cartera d'Economia, Andreu Mas Colell.
Fins ara, podia tenir més o menys gràcia, però no deixava de ser part del joc dialèctic de la política, on s'assumeix que la veritat no sempre es respecta del tot. Però ara Junqueras és el responsable de la gestió de l'economia de Catalunya per part del Govern de la Generalitat. Hi ha pocs consellers i ministres d'Economia i Finances al Planeta que no siguin economistes. Ell ni ho és ni ha estudiat mai res que s'hi assembli.
Si per aquelles coses de la vida, Catalunya fos independent i formés part de la Unió Europea, Oriol Junqueras seria el nostre representant a l’Eurogrup, l'òrgan on coincideixen els ministres d'Economia i Finances dels països de la zona euro. De què parlaria en aquestes reunions? Amb qui? Qui se l'escoltaria?
És ben cert que hi ha economistes que més valdria que callessin i que al seu món se sol dir que són molt bons per analitzar les crisis un cop ja han passat però molt dolents per veure-les venir. I també és cert que Christine Lagarde és advocada i no economista.
Potser el missatge que ens vol fer arribar el nou govern català és que per fer-ho tant malament com ho han fet el Fons Monetari Internacional i els economistes que han gestionat Europa els darrers anys, tant li fa posar un historiador al front de les nostres finances.
I a les facultats d'Economia de les universitats catalanes, on els professors s'estiren dels cabells davant el nomenament de Junqueras, cal que tinguin en compte que pitjor que Jordi Pujol no ho farà. Per cert, Jordi Pujol era metge.
Curiós país el nostre on els metges creaven bancs i els historiadors s'encarreguen de gestionar els nostres impostos.
dijous, 28 de gener del 2016
7 DE FEBRER: DESTINACIÓ AMPOSTA
El dia 7 de febrer els ciutadans de Catalunya tenen (tenim una cita a Amposta) Però també poden venir tots aquells ciutadans d’altres punts que vulguin ser solidaris amb el riu i el delta.
Aquesta serà la tercera gran manifestació que es farà a Amposta. La primera va ser el dia 28-10-2000 i la segona el 18-05-2008.
La primera va reunir unes 20.000 persones i es considera la primera gran manifestació de totes les que va convocar la PDE en contra del PHN d’Aznar i companyia. Aquella vegada vaig tenir l’honor d’escriure el manifest que va llegir el professor Toni Costes baix l’atenta mirada del pont penjant.
Aquella vegada els afiliats i simpatitzants de CiU, majoritàriament no van acudir a la manifestació, encara que molts, de ben segur, moralment donaven suport. Amb tota seguretat, des de Barcelona es van donar instruccions per a que no assistissin i, com no podia ser d’una altra manera, els dirigents i membres de CiU d’Amposta van vigilar per a que la manifestació tingués el menor impacte possible. Tot i això vaig calcular que la meitat dels manifestants eren ampostines i ampostins de tots tipus de ideologies polítiques.
Una vegada derogat pel govern de Zapatero del PHN, el govern del Tripartit volia fer una cosa molt estranya: interconnectar les xarxes del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) amb la d’Aigües del Ter-Llobregat (ATLL) L’objectiu era assegurar l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona després d’un període de sequera. Davant el rebuig de la gent de l’Ebre representats per la PDE, el govern català va justificar-ho dient que seria una interconnexió reversible (sé li podrà donar la volta com un mitjó, van arribar a dir...)
Tot i que el meu partit formava part del govern i que la majoria dels meus companys que ocupaven càrrecs van decidir no acudir, jo sí que ho vaig fer. I no només això, hi havia gent que estava pendent de mi.
Abans de començar la manifestació van venir els de Vilaweb (del grup el Punt) per a fer-me unes preguntes. No va ser casualitat, ja que es van dirigir a mi pel meu nom. No vaig mossegar la llengua a l’hora de dir que pensava dels meus companys de partit.
També una periodista em va preguntar si dimitiria com a regidor. Li vaig dir que no, que tenia clar que aquella seria la meva darrera legislatura a l’ajuntament i que la pensava acabar. Tret d’aquest punt no tenia discrepàncies importants amb els meus companys de grup i no eren ells els responsables de que es volgués fer la interconnexió.
Mentre, els de CiU ja havien aprés dels seus errors i van decidir donar suport a la Plataforma. No obstant, l’actitud de l’Ajuntament d’Amposta ni de lluny, va ser la que està mostrant el consistori actual. És cert que es van poder veure regidors de CiU perdutsentre els manifestants, però ni l’exalcalde Roig ni Ferré, que era alcalde en aquell moment, hi van estar presents. L’assistència va ser molt similar a la de la manifestació de l’any 2000.
Segons les previsions, més per res pel que s’està veient a les xarxes socials, la manifestació del dia 7 es preveu multitudinària. Amb el lema de Vatros pugeu sempre, ara baixem natros, des de diferents punts de Catalunya s’estan organitzant autocars per aquell dia amb destinació Amposta. La implicació de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural està sent la clau de l’èxit.
Però qui segur que no hi seran (ni falta que fa!) seran Roig, Ferré i el seu cercle més íntim d'amistats perilloses.
Per si voleu aprofundir en la informació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)