MONTLLUÍS (4)

La fase idiota del procés

JOAQUIM COLL

Historiador

L'elit separatista es queixa cada dia de l'asfíxia financera que pateix Catalunya, però és la més ben pagada de tot Espanya

S’han complert dos mesos de l’elecció de Carles Puigdemont i el mínim que es pot dir és que el procés separatista ha entrat en una fase tan contradictòria que a vegades resulta difícil prendre-se’l seriosament. L’amenaça de desobeir el Tribunal Constitucional que figurava en la declaració del 9 de novembre passat s’ha demostrat pur verbalisme. Tot es modifica, ni que sigui lleument, per no cometre un delicte de desacatament, que suposaria la suspensió del càrrec i la seva retribució. Perquè no hi ha cap heroi disposat a això últim. Tampoc el conseller Raül Romeva. El projecte independentista és un factor de cohesió, entre altres coses perquè garanteix un excel·lent modus vivendi als seus polítics i companys de viatge. No oblidin que al Govern i els organismes de la Generalitat es paguen sous molt generosos, molt més que a l’Executiu espanyol. L’elit del procés es queixa cada dia de l’asfíxia financera que pateix Catalunya, però és la més ben pagada de tot Espanya. Ningú l’hi va recordar a Puigdemont en el ple sobre la pobresa quan va dir que no hi ha res a fer fins al dia de la independència. Tampoc mostrar una mica de solidaritat practicant amb l’exemple.

El procés ha entrat en la fase més tonta. Oriol Junqueras diu que està preparant la hisenda catalana per a la secessió, però suplica un avançament al ministeri per pagar a les farmàcies. També exigeix el compliment de la llei de finançament autonòmic, que requereix la col·laboració lleial amb l’Agència Tributària.

Mentrestant, ens assabentem que la Generalitat, amb una autonomia que està esgotada segons els nacionalistes, ha sigut incapaç d’assumir totes les competències que li corresponen estatutàriament. En matèria de tributs, succeïa amb la recaptació per via executiva, que seguia fent l’Estat, i amb el cobrament dels impostos propis i cedits fora de les capitals catalanes, que subcontractava als registradors de la propietat. Per rematar el xoc entre realitat i il·lusió, Joan Iglesias, l’home que anava a impulsar la moderníssima hisenda de la futura república catalana, ha decidit reingressar a la seva plaça a l’agència estatal. Diuen que ha sortit corrent.

Però el més simptomàtic d’aquesta fase idiota del procés és el     que ha passat amb les lleis de «desconnexió», els noms de les quals s’han canviat en una altra demostració d’astúcia, tot i que encara  no se sap quan ni com es tramitaran. No es podran discutir al Parlament, com pretenia JxSí, perquè haurien de desobeir el Tribunal Constitucional. Per això s’entesten a crear una ponència conjunta contra el criteri dels lletrats, per ocultar fins al final unes lleis que ja tenen redactades. L’objectiu és purament electoral. Convèncer els seus que en aquests 18 mesos el Govern no els ha pres per idiotes.

DESPROPÒSIT TOTAL

El Mundo del passat dilluns titulava:  La Generalitat maniobra para quitar al Estado miles de contribuyentes.

Després explicava que la Diputació de Barcelona (governada per CDC i ERC) ingressaria a l’Agència Tributària Catalana l’import de les retencions de les nòmines dels 5.000 treballadors que té en plantilla. També s’explicava que el sindicat UGT havia denunciat la falta de legalitat d’aquesta mesura.

Entenc que hi pot haver gent que estigui desitjant veure només la senyera penjada dels edificis oficials, la qual cosa voldria dir que Catalunya hauria esdevingut un estat independent. Però no es pot fer a corre-cuita i de qualsevol manera. Primer que res cal donar garanties jurídiques als ciutadans per a que aquests no surtin perjudicats.

Una altra qüestió: ¿Pot prendre la Diputació de Barcelona aquesta mesura de forma unilateral sense tenir en compte la voluntat dels seus treballadors? I si la mesura comporta conseqüències en forma de sancions, qui ho pagarà?

Fixeu-vos. L’ingrés de les retencions a l’Agència Tributària Catalana comporta automàticament, no ingressar l’import de les retencions a l’Agència Tributària estatal. Si aquest fet es considerat il·legal, la Hisenda estatal requerirà el pagament amb sanció i interessos a la Diputació.

Després arribarà l’hora de fer la declaració de la Renda. Els treballadors de la Diputació de Barcelona haurien de poder escollir on volen pagar els seus tributs. Segur que n’hi haurà que ho voldran fer a la Hisenda catalana, en canvi, d’altres potser voldran seguir fent-ho a la Hisenda espanyola. Llavors serà quan arribarà el veritable conflicte.

Si la Diputació opta pel que s’ha explicat, a part de les retencions ingressades a l’Agència Tributària Catalana, haurà de comunicar a aquesta (i en teoria només a aquesta)les retribucions pagades als treballadors, així com també als professionals i les retencions efectuades. Aquesta informació és que després serveix per a elaborar els esborranys quan arriba l’hora de la Renda o emetre els requeriments quan el total declarat no coincideix amb les dades que disposa l’administració tributària.    

La Hisenda espanyola no tindrà cap tipus d’informació i per tant, no requerirà a aquells treballadors que tot hi tenint obligació no disposi de les dades econòmiques. En canvi, aquells que optin per fer la Renda a Espanya, quines retencions s’aplicaran? La discordança serà total i per tant requeriment al canto i problemes no en vulguis més... Les coses s’han de fer bé i amb totes les garanties jurídiques pertinents.  

Ja sabeu el que diuen: És més fàcil fer-ho bé que malament. Quan ho fas malament, després, arreglar-ho encara te costa més... I si s’acaba arreglant...

Quan treballava a Vinaròs em van explicar la maledicció del gitano: ¡Pleitos tengas y los ganes! Perquè tot i guanyant-los, els problemes no te’ls treu ningú.  
Per cert aquest va ser tema de debat al Parlament. El grup del PP li va preguntar a Puigdemont i em va semblar que se'n anava per les rames i no va aclarir gran cosa. No és un tema menor...   

ENTREVISTA A LLORENÇ SALES I FERRÉ, ATLETA DE LA GALERA

Llorenç després de guanyar la 'marató' popular de festes d'Amposta. 

Avui tinc l’enorme plaer d’entrevistar a Llorenç Sales i Ferré, nét del tio Milio el barber i besnét de la tia Manuela la comadrona. Fill de la Galera tot i que la branca paterna (Rosendo i Fina) són originaris del Baix Maestrat, concretament de Cervera del Maestre i Sant Jordi.

Llorenç és atleta d’elit... Perquè suposo que córrer finals de campionats estatals el fan mereixedor d’aquesta qualificació.

P. Com van ser els teus inicis?

R. El primer contacte que jo vaig tenir amb el món de l’atletisme va ser durant la Marató de la Lluna que feien a la Galera (última edició 1996). El meu pare la corria i era un dels organitzadors, jo vivia aquella nit en molt d’entusiasme i fins i tot, corria algun tram. Als 14 anys, desprès d’una frustrada carrera com a futbolista, vaig decidir provar de fer atletisme.


(Demà podreu llegir l'entrevista completa a Vinaròs News o dintre de pocs dies aquí mateix)