diumenge, 20 de març del 2016

LA NOVA USURA

De Eneko. 
La definició d’usura és cobrar interessos elevats pels préstec. He llegit a Internet que la primera legislació sobre aquets abusos es va fer en època romana, la qual cosa tampoc no és sorprenent perquè bona part del dret actual té un origen en el dret romà. I està clar que de vius sempre n’hi ha hagut i no és patrimoni de la societat actual.
Des d’aquella primera legislació han passat, segurament, més de 2.000 anys (tot depèn de la data exacta, ja fos abans o després de Crist) i per tant, usurers n’hi hauria hagut molt abans, segur que segles i potser mil·lennis (penseu que hi van haver civilitzacions molt avançades con l’egípcia o la grega), però la usura encara perdura als nostres dies.
Les legislacions de cada país estableixen límits als interessos que oficialment poden cobrar les entitats bancàries. Una altra cosa molt diferent són aquells que cobren els particulars a la gent a qui els presten diners, segurament perquè cap entitat bancària ho faria.
Durant aquests anys de crisi, els interessos s’han abaixat molt. Encara recordo quan els interessos de les hipoteques anaven al 12 o 13% i els al consum encara eren molt més elevats. Però també els interessos que pagaven els bancs i caixes als impositors eren molt més alts que els actuals que són 0 o s’hi apropen molt.
De tota aquesta situació es pot deduir que els beneficis sobre els préstecs de les entitats financeres són escassos i, per tant, cal buscar altres formes de fer negoci per a seguir engreixant al porc (he dit al porc? Perdoneu no sé en que estava pensant...) I una de els solucions que han trobat són les comissions que cobren per tot, fins i tot per treure el cap i desitjar bon dia als treballadors de la sucursal...  
Des del meu humil punt de vista, les comissions que cobren avui en dia les entitats financeres (per treure diners d’un caixer automàtic d’una altra xarxa, per fer efectiu un xec d’una altra entitat, per devolució d’un xec, per fer una transferència, etc., etc.) també són abusius, com abans ho podien ser els interessos. Però es clar, pobrets, d’alguna cosa han de viure i els tontos de la pel·lícula sempre són els ciutadans de peu...
No sé les quantitats exactes que es cobren per cada una de les operacions que s’efectuen, però si que puc afirmar (perquè ho he llegit al diari) que l’increment que s’ha produït durant aquest anys és del 25% respecte al que es cobrava l’any passat. Si abans cobraven una comissió de 10€ i ara pel mateix en cobren 12,5, potser no notarem significativament l’augment, però hi ha una dita que diu que mica a mica s’omple la pica...
I a sobre tenim els ajuntaments que els collen demanant que han de pagar un tribut per tenir els pisos de la seva propietat sense llogar. D’on sortiran aquests diners? Si estàs pensant que de les comissions que pagues tu, jo i l’altre, ho acabes d’encertar.
Mentre tinguem govern que ajudin a les entitats financeres i fins i tot que els tapin els forats produïts per la mala gestió dels seus directius i no només mala gestió, sinó també per la corrupció d’aquests mateixos directius, sovint polítics, l’impositor, aquell que abans tenia una llibreta on col·loca (o col·locava) els seus estalvis, seguirà contribuint a l’enriquiment de l’elit econòmica dominant del país.  

RESTAURANTE MAS DE PRADES

El Restaurante Mas de Prades se encuentra en las proximidades de Deltebre, junto a la carretera que va a l’Aldea y Camarles. Es también hotel rural.
Cocina tradicional del delta con algunos toques de modernidad y sofisticación. Todo cocido al fuego de leña que te hace reencontrar con aquellos sabores que hemos ido perdiendo al paso de los años.
Cocina: 5, excelente. Comimos el menú degustación compuesto de una pata de pulpo, unas ortigas, unos buñuelos de bacalao y una mariscada que llaman de la Bahía del Fangar como entrantes y posteriormente el plato fuerte: un arroz caldoso de marisco. Había 2 platos donde se podía elegir: en lugar de la mariscada una fritura de pescado y el arroz caldoso por paella.
Bodega. No se valora. No sé si existe carta de vinos porque no nos la mostraron. Nos sirvieron el vino que iba con el menú: un D.O. Terra Alta. Siempre valoro positivamente que los vinos sean de nuestras comarcas.

Servicio: 3,5, bien. Les falta un poco de profesionalidad. Quizás el punto más débil. Hay que estar más pendientes del cliente pero sin agobiarlo demasiado, como nos ha pasada alguna vez.
Instalaciones: 5, excelente. Por fuera masía típica del delta y por dentro unas instalaciones totalmente reformadas y confortables. Bastante espacio entre mesas por lo que se consigue que los clientes tengan más intimidad.
Aseos. 4,5, muy bien. Acordes con las instalaciones. Espaciosos y limpios. Disponen de servicio para personas con movilidad reducida.
Exteriores: 4, bien. El restaurante dispone de un amplio aparcamiento que sirve a la vez de zona recreativa para los niños. Estaría bien que se dispusiera de un área de juegos diferenciada y protegida.

Alrededores: 5, excelente. Recordar que estamos en el corazón del delta del Ebro. Por lo tanto el paisaje irá cambiado según sea la época del año. Desde aquí se puede visitar la playa de la Marquesa, Riomar, Illa de Mar, l’Ampolla… Y cruzando el puente de lo Pasador cambiamos de hemidelta y podremos ver el Poble Nou, la playa virgen del Trabucador o Sant Carles de la Ràpita.  
  






















LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 20-03-2016

Tortosa. Barri de Ferreries. 

Vorera bloquejada. 

ELS COLORS DE LA BADIA DELS ALFACS (39)