 |
| De Faro a Diari de Tarragona. |
Dissabte passat les bases de Convergència (CDC) van decidir refundar el partit i això està bé. Com dirien els castellans, hacer borrón y cuenta nueva sovint és necessari i imprescindible. Abans que Convergència altres patits ho han fet, com per exemple Alianza Popular quan es va convertir en Partit Popular. I més partits haurien de seguir el mateix camí.
Convergència ha estat un partit hegemònic durant molts anys a Catalunya, la qual cosa els hi va permetre presidir la Generalitat en dos períodes diferents: primer amb Jordi Pujol i després de l’època del Tripartit amb Arturo Mas.
Però darrerament les coses no li van tan bé com desitjarien. Ja durant els darrers anys del pujolisme els resultats els hi van anar de baixada, la qual cosa va fer que perdessin el govern de la Generalitat per culpa d’un maleït pacte de les forces progressistes de Catalunya.
Finalment Arturo va aconseguir recuperar la presidència de la Generalitat gràcies al PPC primer (amb l’abstenció del PSC) i d’ERC més tard. Però els resultats sempre han estat molt lluny dels obtinguts a l’època de Pujol i tot i que l’any 2011 van guanyar les eleccions Generals per primera vegada, els suport per part de la ciutadania ha anat de baixa elecció rere elecció. Els motius d’aquesta davallada han estat principalment dos: la corrupció i el gir ideològic.
La corrupció al si de CDC arranca pràcticament, des del mateix moment de la seva fundació per part de Jordi Pujol i companyia. La crisi de Banca Catalana esclata l’any 1982, quan Pujol portava dos anys presidint la Generalitat i el mateix any que Felipe González guanyar les eleccions generals per una àmplia majoria.
El tema de Banca Catalana mai ha quedat resolt i els dubtes sempre han planat sobre les figures de Jordi Pujol i són pare Florenci, a qui el Molt Poc Honorable va senyalar com l’origen dels diners no declarats i dipositats a una entitat financera d’Andorra.
A aquest cas mai provat de corrupció n’hi van arribar molts més. La majoria d’ells agrupats baix el nom genèric del 3%. El 3% era el percentatge que, suposadament, cobraven alts càrrecs de Convergència per atorgar obra pública a empreses del seu entorn com ara Copisa, Ferrovial, Teyco, etc. Però sembla ser que de vegades aquest percentatge era molt superior.
Hi ha documentació y declaracions que confirmes aquest particular en mans dels jutges i, per això sé van embargar diverses seus del partit, entre elles la central, per haver considerat que Convergència n’era beneficiaria a títol lucratiu. No entenc massa de lleis, però suposo que en el cas de es compleixi el mandat de les bases i l’actual CDC es refundi en un altre partit, aquest s’haurà de fer càrrec de tot el passiu de l’actual, incloses les sancions i possibles indemnitzacions que es puguin derivar de les sentències si s’acaba fallant en contra del partit de Pujol, Mas, Puigdemont i tants d’altres.
En quan al tema del gir ideològic està clar. Després de l’11 de setembre de 2012, Mas creu convenient apuntar-se al nou corrent ideològic que està sacsejant Catalunya: l’independentisme, deixant enrere la ideologia catalanista de conveniència que havien impostat Pujol i la resta dels fundadors. I per què va donar aquest gir Mas? Per mirar d’aturar i recuperar la fuga de vots que marxaven cap a ERC. A part de que la jugada li va sortir malament, som molts els que no ens creiem la transfiguració de Mas i de tots els que han abraçat la nova fe.
La refundació d’un partit (de qualsevol partit) per a que sigui creïble hauria de significar un canvi radical, tant en ideologia com en dirigents.
Quina serà la ideologia del nou partit? El catalanisme? L’independentisme? La conveniència (tal com ha segut sempre)?
I en quan als nous dirigents? S’apartaran definitivament Mas, Puigdemont, Homs, Rull, etc. i donaran pas a una nova remesa de polítics joves que no hagin tingut responsabilitats durant els anys de la corrupció?
O tot seguirà igual o sigui, els mateixos gossos amb diferents collars?
De moment l’assembla de militants va decidir que el cap de llista al Congrés tornés a ser Quico Homs en lloc de la seva oponent (i desconeguda per a quasi tots) Sílvia Requena.
Si voleu la meva opinió us diré que serà Mas de lo mismo...
