diumenge, 5 de juny del 2016

Tres convergències i l'ombra de Pujol

ALBERT SÁEZ
Director adjunt

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha sigut un dels partits hegemònics a Catalu-nya des de la Transició. Molts han anunciat la seva mort tantes vegades com ha ressuscitat. Van matar CDC després de les primeres eleccions del 1977; després de la crisi entre Roca i Pujol, el 1993; després de la sortida de la Generalitat, el 2003; després de l’aposta independendista, el 2012; després de la ruptura de CiU; després del pas al costat de Mas. Però segueix allà com la força política amb una implantació més homogènia al territori, malgrat que la seva hegemonia estigui amenaçada en el camp sobiranista per ERC i la seva presència metropolitana sigui minvant.
CDC celebra avui el que l’actual direcció –una mica donada a les altisonàncies semàntiques– ha batejat com el 'superdissabte'. Es tracta de la primera votació en la història del partit oberta a tota la militància per decidir si l’apedacen o el refunden i per elegir el futur president del grup parlamentari a Madrid si aconsegueixen mantenir-lo el 26-J. Aquesta fita tanca un període de reanimació interna del partit en el qual han participat 10.000 dels 17.000 militants que hi ha al corrent de pagament. Els resultats de les dues votacions caldrà interpretar-los en clau del congrés que celebraran just després d’aquestes eleccions.
El conclave convergent –pendent des del juliol del 2014 arran de la confessió de Pujol pare i la renúncia de Pujol fill com a secretari general– serà l’inici del postpujolisme en el partit que va fundar el patriarca. La tropa convergent s’ha pres les primàries d’avui amb passió i per primer cop les faccions ideològiques, els clans familiars o territorials i els aparells orgànics mesuraran les seves forces a camp obert, sense negociacions prèvies de quotes ni de cadires. Es tracta de saber quants nostàlgics del pujolisme queden (els que votaran contra la creació d’un nou partit), com s’organitzen els que li deuen la carrera política a Pujol encara que ara abdiquin de la seva figura després d’anys d’imitar-lo i quin pes real tenen els que van ser crítics amb ell i ara viuen alliberats. Tres convergències fugint de l’ombra del patriarca.

dissabte, 4 de juny del 2016

EN CASTELLÀ SI US PLAU! (Anècdotes dels idiomes)

Respecte a les llengues hi ha infinitat d’anècdotes. Evidentment les que tenim més presents són les que han passat més recentment en el temps.
Després dels 40 anys de prohibició del català durant la dictadura de Franco, normalitzar la parla a segons quins àmbits era una fita difícil d’assolir. La influència del castellà als mitjans de comunicació va fer que s’adoptessin paraules castellanes a la nostra parla de cada dia. Encara avui de tant en tant n’escolto alguna (com retxassar en lloc de rebutjar, ensenyança en lloc d'ensenyament...)
El canvi de mentalitat va fer estralls en algunes persones. Ràpidament us explicaré dues anècdotes que crec que alguna vegada ja us he explicat.
Una vegada estava al cine de Santa Bàrbara i a la fila del darrere hi havia una mestra de Godall que parlava del seu amic Diumenge... Evidentment, en català el nom propi Domingo és Domènec.  
El recordat Jordi Itarte, que va ser el primer alcalde democràtic (i socialista de Roquetes) era locutor de ràdio. Després de treballar a Ràdio Ulldecona, l’emissora del seu poble ho va fer a Ràdio Tortosa. Un dia estaven explicant un recepta de cuina. Quan va arribar l’hora d’emplatar, en lloc de col·locar-ho a una safata o va fer a una catifa. Normalment parlàvem de bandeja i d’alfombra i també defiambrera en lloc de carmanyola.
Nati de Vinaròs, molt catalanista ella, va anar a València. Va entrar a un bar i va demanar un entrepà de formatge i el cambrer li va dir: Què?
Al veure que no l’havia entès li va demanar: Un ‘bocadill’ de ‘ques’... I li va portar l’entrepà de formatge.
Però alguna vegada va ser al revés. Es a dir, la gent dels pobles estaven acostumats a parlar català i el fet de parlar en castellà era un signe de cultura.
Fa anys, molts d’anys al menys 60, Enrique i Lolita estaven buscant caragols després desprès d’un dia de pluja per un bancal a tocar de la Galera. Enrique i Juanita van decidir parlar en castellà:

-Lolita, otro caragolito...

-Ahora estamos en la finca del Padreternito (‘lo Pareteren’)  

-Mira Enriquito otro caragolito...

-No que éste es muello...

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 4-06-2016

Amposta. Avinguda de Catalunya. 

Un exemple més de mal aparcament. Si es ve del carrer Canadà para incorporar-se a l'avinguda has de girar més del compte. Dit amb unes altres paraules: fa nosa. 

LA FOTO DEL DIA 4-06-2016

Visca, visca! Finalment Sorea ha reparat el clot de l'avinguda de Catalunya! 

Visca!!