MIGUEL ÁNGEL MORATINOS I MAHMOUD AMR MUSSA
Exministres d'Afers Estrangers d'Espanya i Egipte
Des de l’època romana, el Mediterrani es concep com el mare nostrum. Va ser sempre l’objectiu de la política exterior de l’Imperi, que es va constituir al voltant d’aquest mar interior. I ho ha seguit sent al llarg dels dos últims mil·lennis a través dels conflictes que han enfrontat uns pobles amb els altres per aconseguir el seu domini.
N’hi ha que aprofiten aquestes tensions seculars avui per alimentar la idea d’una Europa assetjada, un espai privilegiat sense les tensions que sacsegen el món i, en particular, els països àrabs. Des d’aquest enfocament, el Mediterrani deixa de ser un espai comú per convertir-se en frontera. Al ressuscitar els antagonismes que va patir Europa fa temps se’ns exposa al risc de destruir el capital de comprensió mútua; és a dir, la verdadera base dels valors democràtics i institucionals que han contribuït a l’èxit d’Europa.
N’hi ha que aprofiten aquestes tensions seculars avui per alimentar la idea d’una Europa assetjada, un espai privilegiat sense les tensions que sacsegen el món i, en particular, els països àrabs. Des d’aquest enfocament, el Mediterrani deixa de ser un espai comú per convertir-se en frontera. Al ressuscitar els antagonismes que va patir Europa fa temps se’ns exposa al risc de destruir el capital de comprensió mútua; és a dir, la verdadera base dels valors democràtics i institucionals que han contribuït a l’èxit d’Europa.
Aquesta visió ha de ser combatuda per la societat europea, conscient que el seu futur depèn de la capacitat de compartir amb els seus socis valors socials i polítics. I aquesta visió també ha de rebutjar-se amb determinació pels països àrabs, que no han de permetre que els conflictes dogmàtics aniquilin les seves esperances d’emancipació.
Hi ha 12 raons que justifiquen la instauració d’un espai de cooperació:
•El llegat comú de valors compartits: culturals, polítics, socials i religiosos.
•La cooperació com a font de confiança i benestar dels pobles.
•La resposta coherent i conjunta als esclats de violència, tant a Europa com als països àrabs, així com als patiments de milers de refugiats i de migrants.
•La complementarietat demogràfica de les dues riberes.
•Les zones sud i est del Mediterrani disposen d’un creixement potencial limitat a causa d’unes capacitats econòmiques i agrícoles restringides, encara que podrien aconseguir un desenvolupament més gran mitjançant una cooperació amb Europa, que pot aportar col·laboració tècnica i financera. Per la seva part, Europa és dependent pel que fa a proveïment energètic i seria beneficiosa una associació per al subministrament d’energies fòssils i el desenvolupament de renovables.
•Potenciar els nivells d’intercanvi comercial entre les dues zones i estimular la cooperació científica i tècnica.
•Garantir les aspiracions a una millor educació i qualitat de vida.
•La gestió sostenible de recursos per al desenvolupament de les dues zones, especialment, en els àmbits climàtic, energètic i turístic.
•La percepció de l’altre i compartir valors només pot realitzar-se en el marc d’un diàleg renovat, que és condició necessària per a una nova relació.
•La convicció que el conflicte israelià-palestí només trobarà solució en el marc d’una relació euroàrab compromesa i amb una cooperació dinàmica, que respongui als interessos dels ciutadans israelians, palestins, àrabs i europeus.
•La seguretat no pot resoldre’s només per la via militar. Sense negociació, la pau es convertirà en una mera declaració de principis.
•El desenvolupament de les tecnologies de la informació i de la comunicació.
Aquestes 12 raons per cooperar representen desafiaments que hem d’assumir si no volem sucumbir davant diverses formes de manipulació i terror, capaces d’aniquilar definitivament el camp polític i posar en situació crítica les institucions democràtiques. Per als europeus és l’oportunitat de preservar i projectar els seus valors. Per al món àrab és l’ocasió de reactivar un diàleg en el qual la seva idiosincràsia sigui apreciada i tinguda en compte.
Aquesta iniciativa exigeix conciliar solidaritat, diversitat i pluralitat, conjugar el que és universal amb el que és particular, per emancipar-nos de la pesadesa de les tradicions erigides en dogmes. Aquests plantejaments ens animen a fer una crida i una consulta àmplia a les poblacions del món mediterrani, europees i àrabs, a través del llançament d’un Llibre blanc que constitueixi la primera pedra d’una extensa negociació per a la instauració d’un espai de cooperació i de seguretat en el món euroàrab, amb l’esperança que la raó s’anteposi al risc de la ruptura.
Hi ha 12 raons que justifiquen la instauració d’un espai de cooperació:
•El llegat comú de valors compartits: culturals, polítics, socials i religiosos.
•La cooperació com a font de confiança i benestar dels pobles.
•La resposta coherent i conjunta als esclats de violència, tant a Europa com als països àrabs, així com als patiments de milers de refugiats i de migrants.
•La complementarietat demogràfica de les dues riberes.
•Les zones sud i est del Mediterrani disposen d’un creixement potencial limitat a causa d’unes capacitats econòmiques i agrícoles restringides, encara que podrien aconseguir un desenvolupament més gran mitjançant una cooperació amb Europa, que pot aportar col·laboració tècnica i financera. Per la seva part, Europa és dependent pel que fa a proveïment energètic i seria beneficiosa una associació per al subministrament d’energies fòssils i el desenvolupament de renovables.
•Potenciar els nivells d’intercanvi comercial entre les dues zones i estimular la cooperació científica i tècnica.
•Garantir les aspiracions a una millor educació i qualitat de vida.
•La gestió sostenible de recursos per al desenvolupament de les dues zones, especialment, en els àmbits climàtic, energètic i turístic.
•La percepció de l’altre i compartir valors només pot realitzar-se en el marc d’un diàleg renovat, que és condició necessària per a una nova relació.
•La convicció que el conflicte israelià-palestí només trobarà solució en el marc d’una relació euroàrab compromesa i amb una cooperació dinàmica, que respongui als interessos dels ciutadans israelians, palestins, àrabs i europeus.
•La seguretat no pot resoldre’s només per la via militar. Sense negociació, la pau es convertirà en una mera declaració de principis.
•El desenvolupament de les tecnologies de la informació i de la comunicació.
Aquestes 12 raons per cooperar representen desafiaments que hem d’assumir si no volem sucumbir davant diverses formes de manipulació i terror, capaces d’aniquilar definitivament el camp polític i posar en situació crítica les institucions democràtiques. Per als europeus és l’oportunitat de preservar i projectar els seus valors. Per al món àrab és l’ocasió de reactivar un diàleg en el qual la seva idiosincràsia sigui apreciada i tinguda en compte.
Aquesta iniciativa exigeix conciliar solidaritat, diversitat i pluralitat, conjugar el que és universal amb el que és particular, per emancipar-nos de la pesadesa de les tradicions erigides en dogmes. Aquests plantejaments ens animen a fer una crida i una consulta àmplia a les poblacions del món mediterrani, europees i àrabs, a través del llançament d’un Llibre blanc que constitueixi la primera pedra d’una extensa negociació per a la instauració d’un espai de cooperació i de seguretat en el món euroàrab, amb l’esperança que la raó s’anteposi al risc de la ruptura.
L’exministre espanyol i l’exministre egipci d’Afers Estrangers firmen conjuntament aquest text amb Enrico Letta, ex primer ministre italià; Günter Gloser, president del grup parlamentari alemany-Magrib; Fares Boueiz, exministre libanès d’Afers Estrangers; Carlo Sommaruga, membre del Parlament suís i expresident del Comitè d’Afers Estrangers; André Azoulay, conseller del Rei del Marroc, Mohammad VI; Ahmedou Ould-Abdul·là, exministre maurità d’Afers Estrangers; Hubert Védrine, exministre francès d’Afers Estrangers i Alain Clerc, president de la Fundació per a la Promoció del Diàleg Mediterrani i Euroàrab.
