JOSEP FRANCO GINER
1.- Exposició de motius de base sociolingüístics
Sembla demostrat que les persones que vivim en una situació de contacte de llengües, on una de les dues no arriba a ser utilitzada plenament, això és, que viu minoritzada respecte d'una altra que sí que s'usa de pertot, estem sotmesos a compartir una realitat de bilingüisme irreal, on els únics vertaderament bilingües som, precisament, els parlants de la llengua minoritzada; aquí els 'catalanoparlants'. Vista la realitat, hom creu que la seva llengua, el valencià, no serveix ni val igual que l'altra i sovint deixa de fer-ne ús, donant així la raó a l'altre, que sempre utilitza la seva; aquí, la castellana.
Aconseguim, d'aquesta manera, els 'catalanoparlants', cada cop ser més dependents del què farà el nostre interlocutor 'castellanoparlant'. Mentre aquest pot manifestar-se públicament onsevulla, nosaltres sembla que només ho podem fer en privat i en segons quines condicions. El què farà, tret de parlar sempre en la seua llengua, és una incògnita.
És veritat que l'escola copia els usos i els costums de la societat real; però també és veritat que hi ha el compromís per, des de l'escola, modificar-la en la mesura de les nostres possibilitats. Atesa l'allau d'immigració, cada cop es farà més difícil si no posem fil a l'agulla i deixem d'inhibir-nos, demostrant-li al nouvingut la necessitat d'usar la llengua pròpia, si més no a l'escola. Si deixem que l'escola siga un reflex de la societat en què vivim sense intentar fer que siga un reflex de la societat que volem, haurem fracassat com a docents. Cal invertir els usos i els costums que, en matèria de llengües entre d'altres, hi coven a la societat.
L'escola és un sistema organitzat al voltant d'unes normes que regeixen la vida al centre. Sense aquestes normes sembla difícil poder corregir hàbits. Entre d'altres, el de l'ocultació lingüística o el de la substitució lingüística: ocultar la llengua o canviar-la davant d'un interlocutor per amagar-li l'adscripció a un determinat codi que es viu com menys útil i minoritzat. Però, sobretot, per fer-li ben evident al parlant de la ‘gran’ que s’està ben a la seua disposició, educadament, dins del seu grup, al qual també s’adscriu, ni que siga en qualitat de submís, si no d’esclau. Les normes serveixen precisament per compensar aquestes actituds, i s'han de fer complir mitjançant el convenciment i l'exemple, en primera instància, però sempre assegurant les condicions de possibilitat de l'ús de la llengua minoritzada.
2.- Graella d’ensenyament en català i orientacions d'aula
Sembla demostrat que les persones que vivim en una situació de contacte de llengües, on una de les dues no arriba a ser utilitzada plenament, això és, que viu minoritzada respecte d'una altra que sí que s'usa de pertot, estem sotmesos a compartir una realitat de bilingüisme irreal, on els únics vertaderament bilingües som, precisament, els parlants de la llengua minoritzada; aquí els 'catalanoparlants'. Vista la realitat, hom creu que la seva llengua, el valencià, no serveix ni val igual que l'altra i sovint deixa de fer-ne ús, donant així la raó a l'altre, que sempre utilitza la seva; aquí, la castellana.
Aconseguim, d'aquesta manera, els 'catalanoparlants', cada cop ser més dependents del què farà el nostre interlocutor 'castellanoparlant'. Mentre aquest pot manifestar-se públicament onsevulla, nosaltres sembla que només ho podem fer en privat i en segons quines condicions. El què farà, tret de parlar sempre en la seua llengua, és una incògnita.
És veritat que l'escola copia els usos i els costums de la societat real; però també és veritat que hi ha el compromís per, des de l'escola, modificar-la en la mesura de les nostres possibilitats. Atesa l'allau d'immigració, cada cop es farà més difícil si no posem fil a l'agulla i deixem d'inhibir-nos, demostrant-li al nouvingut la necessitat d'usar la llengua pròpia, si més no a l'escola. Si deixem que l'escola siga un reflex de la societat en què vivim sense intentar fer que siga un reflex de la societat que volem, haurem fracassat com a docents. Cal invertir els usos i els costums que, en matèria de llengües entre d'altres, hi coven a la societat.
L'escola és un sistema organitzat al voltant d'unes normes que regeixen la vida al centre. Sense aquestes normes sembla difícil poder corregir hàbits. Entre d'altres, el de l'ocultació lingüística o el de la substitució lingüística: ocultar la llengua o canviar-la davant d'un interlocutor per amagar-li l'adscripció a un determinat codi que es viu com menys útil i minoritzat. Però, sobretot, per fer-li ben evident al parlant de la ‘gran’ que s’està ben a la seua disposició, educadament, dins del seu grup, al qual també s’adscriu, ni que siga en qualitat de submís, si no d’esclau. Les normes serveixen precisament per compensar aquestes actituds, i s'han de fer complir mitjançant el convenciment i l'exemple, en primera instància, però sempre assegurant les condicions de possibilitat de l'ús de la llengua minoritzada.
2.- Graella d’ensenyament en català i orientacions d'aula
1.- Dins de l’aula tot el material escrit i/o audiovisual que fem servir és en valencià. Òbviament ens referim als documents i senyals permanents de llarga exposició.
2.- Dins de l’aula tot el temps es fa servir el codi oral en valencià per part de tothom. [I en tot cas]
3.- Dins de l’aula es corregeix sistemàticament a qui no fa servir el valencià, escrit i oral.
4.- Dins de l’aula es reflexiona alguna vegada sobre la importància de fer servir la nostra llengua. Vivim en un lloc i compartim una llengua que presenta una vigència i possibilitats que cal visibilitzar.
5.- Dins de l’aula tothom entén que al marge de la llengua de cadascú la 1ª, la de l’escola, és la catalana. I si cal se n’ofereixen motius i arguments.
6.- Fora de l’aula es fa servir, escrita i oral, sempre la llengua valenciana. Als passadissos, al pati, a les zones administratives.
7.- Fora de l’aula es corregeix la inèrcia de canviar de llengua davant d’un al·lòcton, lògicament, fent veure la poca coherència del fet.
8.- Fora de l’aula es reflexiona sobre la resistència a fer servir la llengua del país, si no és, efectivament, en contextos conduïts, dirigits.
9.- Fora de l’aula s’acull els pares perquè entenguen la bondat del sistema en la llengua pròpia, com ara quan els citem, o convoquem, a l’àmbit docent.
10.- Fora de l’aula es preveuen actuacions que vagen més enllà dels límits del centre. La revernacularització en seria un dels objectius.
2.- Dins de l’aula tot el temps es fa servir el codi oral en valencià per part de tothom. [I en tot cas]
3.- Dins de l’aula es corregeix sistemàticament a qui no fa servir el valencià, escrit i oral.
4.- Dins de l’aula es reflexiona alguna vegada sobre la importància de fer servir la nostra llengua. Vivim en un lloc i compartim una llengua que presenta una vigència i possibilitats que cal visibilitzar.
5.- Dins de l’aula tothom entén que al marge de la llengua de cadascú la 1ª, la de l’escola, és la catalana. I si cal se n’ofereixen motius i arguments.
6.- Fora de l’aula es fa servir, escrita i oral, sempre la llengua valenciana. Als passadissos, al pati, a les zones administratives.
7.- Fora de l’aula es corregeix la inèrcia de canviar de llengua davant d’un al·lòcton, lògicament, fent veure la poca coherència del fet.
8.- Fora de l’aula es reflexiona sobre la resistència a fer servir la llengua del país, si no és, efectivament, en contextos conduïts, dirigits.
9.- Fora de l’aula s’acull els pares perquè entenguen la bondat del sistema en la llengua pròpia, com ara quan els citem, o convoquem, a l’àmbit docent.
10.- Fora de l’aula es preveuen actuacions que vagen més enllà dels límits del centre. La revernacularització en seria un dels objectius.
Convindria, per tal de desenvolupar les competències lingüístiques de l'alumnat, tenir en compte alguns procediments a totes les matèries impartides en català:
- Fer servir uns materials que els siguen, als alumnes, reals i poc didactitzats.
- Utilitzar una terminologia adequada al procés d'ensenyament aprenentatge, de manera que en la presentació de les tasques s'utilitzen termes que convoquen a sistematitzar aquell procés (com ara classificar, analitzar, predir, crear, explorar, etcètera).
- Convidar els alumnes a participar del procés d'ensenyament aprenentatge i permetre que les seves intervencions puguen modificar-lo substancialment a partir de les seves respostes i del seu coneixement previ dels conceptes que es tractaran.
- Se'ls encoratja a fer de la seva participació una activitat raonada i reflexiva, el més elaborada possible, invitant-los a refer les seves intervencions sempre que calga.
- Es possibilita un ambient de discussió organitzat perquè els alumnes puguen aportar idees noves per als altres alumnes i/o per al professorat i generar així noves expectatives.
- Es creen les condicions de possibilitat perquè els alumnes es relacionen en grups i treballen plegats conformant una unitat d'acció.
- Promoure l'autoestima en fer-los protagonistes dels seus esforços i permetre’ls d’explicitar-los públicament davant del grup.
- Deixem que els alumnes siguen també partícips de l'avaluació final.
- Escolten i deixen fer en el marc de les normes assumides i raonades davant de tothom.
- Utilitzar una terminologia adequada al procés d'ensenyament aprenentatge, de manera que en la presentació de les tasques s'utilitzen termes que convoquen a sistematitzar aquell procés (com ara classificar, analitzar, predir, crear, explorar, etcètera).
- Convidar els alumnes a participar del procés d'ensenyament aprenentatge i permetre que les seves intervencions puguen modificar-lo substancialment a partir de les seves respostes i del seu coneixement previ dels conceptes que es tractaran.
- Se'ls encoratja a fer de la seva participació una activitat raonada i reflexiva, el més elaborada possible, invitant-los a refer les seves intervencions sempre que calga.
- Es possibilita un ambient de discussió organitzat perquè els alumnes puguen aportar idees noves per als altres alumnes i/o per al professorat i generar així noves expectatives.
- Es creen les condicions de possibilitat perquè els alumnes es relacionen en grups i treballen plegats conformant una unitat d'acció.
- Promoure l'autoestima en fer-los protagonistes dels seus esforços i permetre’ls d’explicitar-los públicament davant del grup.
- Deixem que els alumnes siguen també partícips de l'avaluació final.
- Escolten i deixen fer en el marc de les normes assumides i raonades davant de tothom.
