dijous, 1 de setembre del 2016
Quan el Mariano va trobar l'Albert
ANTÓN LOSADA
Professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la
Rajoy ha obtingut a bon preu els vots necessaris per perdre als punts el primer intent d'investidura i no caure noquejat com Sánchez
Ha sortit com en les millors comèdies romàntiques de Hollywood. Tots sabíem que l'amor estava en l'aire i al final triomfaria, però hem hagut de patir veient-los passar per tota mena d'embolics, malentesos i crisis que han posat a prova els seus verdaders sentiments. Ha resultat intens com a 'Oficial i cavaller', sofert com a 'Dirty Dancing' i tendre com a 'Quan en Harry va trobar la Sally'.
Per als annals de la comèdia queden els hilarants embolics per la verdadera naturalesa de la corrupció, amb els còmics aclariments de José Manuel Villegas i el sorprenent moment que va proporcionar contemplar com era el PP, el partit imputat i processat, qui definia els límits de la corrupció. Sembla difícil superar el romàntic moment de la compareixença de Juan Carlos Girautaamb el cor no 'partío' però sí consternat. Tan inoblidable com l'intent de presentar com una cessió arrencada per Ciutadans l'acord sobre l'elecció directa dels alcaldes, una de les peticions més repetides pels populars durant anys. Tots sabíem que acabarien junts i feliços però s'ha de reconèixer als guionistes el seu dedicat esforç per donar una mica d'emoció a un argument més que suat.
El desenllaç no ha pogut resultar més convencional. Al més pur estil de Hollywood, tots són feliços. Mariano Rajoy ha obtingut a bon preu els vots necessaris per perdre als punts el primer intent d'investidura i no caure noquejat com Pedro Sánchez. A més, Ciutadans li ha regalat l'extra d'un rentat complet per a les seves taques de corrupció. Albert Rivera ha pogut presentar-se a l'enèsima roda de premsa amb l'entusiasme del venedor i un grapat de concessions tan boniques com condicionades al compliment del dèficit, o que la fada d'Hisenda concedeixi el desig de recuperar diners de l'amnistia fiscal. Tots dos han obtingut a més una cosa que ahir semblava el més important: cent titulars per bombardejar les castigades posicions socialistes.
No s'enganyin. Sembla una altra comèdia de final feliç però oculta bastant més. No estem davant un acord d'investidura, sinó davant d'un acord de legislatura. El PP i Ciutadans busquen ser socis de govern encara que sense dir-ho i sense que es noti gaire. No han arribat a un pacte de mínims per investir Rajoy i posar en marxa una legislatura sense majories on tot semblaria negociable. Als altres no se'ls demana que deixin governar. Se'ls exigeix que obrin pas a una majoria i un programa de govern que consolida les polítiques d'austeritat i patiment massiu executades per Rajoy a l'empara de la seva majoria absoluta, renova la fe en el fetitxisme del dèficit, institucionalitza la precarització universal del mercat laboral i posa en marxa un procés de recorporatització i recentralització política i institucional orientat a reforçar el seu poder allà on pugui qüestionar-lo qualsevol alternativa, sigui al Congrés o sigui a en un ajuntament.
A Mariano Rajoy li està funcionant el pla. Es presenta al primer assalt de la investidura amb tots els asos a la màniga. Si el PSOE no cedeix a la pressió ara, ho farà després de les eleccions gallegues i basques. I si aguanta, anirem a uns tercers comicis en què el Partit Popular es regalarà un autèntic banquet a costa de Ciutadans mentre tots els altres tornen a barallar-se per quedar segons. L'esquerra es despista i la dreta governa i fa tirar endavant el seu programa; ja ho saben, la vella història.
dimecres, 31 d’agost del 2016
DIARI DE L'AGOST. DIA 31
 |
| De Vergara a eldiario.es |
Rajoy en la seva línia. S’ha vist mai un polític tan inepte? Permeteu-me que ho dubti. Fixeu-vos si va estar malament que no va agradar ni als únics que li donen suport. En tota la intervenció ni una paraula d’agraïment, ni un gest de complicitat de cara Rivera i els seus... Suposo que perquè ja està el pacte signat, perquè sinó igual se’n desdient...
Quan sé li va preguntar a Pedro Sánchez sobre el discurs de Rajoy, aquest va parafrasejar a la revista Hermano Lobo, una publicació dels anys 70 quan encara hi havia dictadura. Un dirigent (no recordo si un alcalde o un altre càrrec) sé dirigia a la multitud i els hi deia:
-O jo o el caos!
I la multitud li responia:
-El caos, el caos...!
De totes maneres la millor definició de l’ha fer l’Iñaqui Gabilondo al seu vídeo blog de la Cadena SER: Rajoy va parèixer ahir un cadàver mal enterrat, un fantasma del passat, buit i altiu.
Vaig a fer-vos una pregunta: Realment Rajoy vol ser president del govern? Veient el panorama ho poso en dubte.
LA CONSULTA DE ‘ELDIARIO.ES’
Ahir dimarts, eldiario.es publicava una consulta que revelava que de fer-se eleccions ara mateix, el panorama polític espanyol no canviaria substancialment. Cap novetat. De fet la majoria de les enquestes d’aquest tipus que es fan reflecteixen si fa o no fa el mateix panorama. Després, a l’hora de la veritat, tal i com es va poder veure el mes de juny, el veredicte dels votants potser diferent: més diferència a favor del PP i el PSOE pel davant de Podemos quan tot semblava que no seria així.
I si resulta que el problema radica en els líders de les diferents formacions? No han pensat els partits en substituir-los? Guanyar les eleccions o quedar segon no té perquè avalar la seva candidatura de cara una nova repetició dels comicis. Si finalment anem a unes terceres eleccions i els resultats són similars, per què no hem de pensar que tornarem a reviure les mateixes situacions?
LA PLAÇA DE BOUS D’AMPOSA
Dilluns, la plaça de bous d’Amposta va prendre protagonisme a la pàgina Digues la teua (DLT) de Facebook. Es va publicar una foto on sé podia veure l’enorme quantitat de brossa que s’acumula després d’una setmana de bous. Però les queixes no només anaven per aquí, sinó per mantenir-se els carrers tallats durant molts més dies dels que duren els actes taurins.
Des de fa molts anys, les penyes taurines d’Amposta han gaudit del beneplàcit de les nostres autoritats, la qual cosa demostra, com fa temps que dic, el poder fàctic que representen al nostre territori.
Segons m’han explicat sovint, la comissió de bous facilita bosses d’escombreries per a que es dipositin allí les deixalles que generen, però cada anys, quan acaben les festes s’hi pot veure el mateix panorama.
Fa anys, quan ja s’havien retirat els andamis, carretes, carros i cadafals, vaig fer una foto i la vaig enviar al Periódico que me la va publicar. A la foto es podia veure perfectament la delimitació de la plaça gràcies a les deixalles que havien quedat. Una situació que, a part de lamentable, me sembla intolerable.
La regidoria responsable hauria d’exigir al públic assistent a la plaça la màxima pulcritud, si cal amb l’amenaça de sancions; així com també la retirada dels cadafals, carretes, etc. posant-los com a límit el cap de setmana posterior al darrer dia de bous.
Seran tot el defensors de la nostra cultura i tradicions com vulguin, però també són una colla de bruts i crec que en aquest cas no hi ha excepcions, ja que a la plaça no s’hi veu cap rogle net.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)