dissabte, 3 de desembre del 2016
Política d'infart
XAVIER SARDÀ
Periodista
Una política mor d’un infart i els del seu partit diuen que és culpa de la premsa i la premsa diem que és culpa del partit per fer-la fora. Ningú diu que l’infart és culpa de l’infart. Ens estem tirant un cor «ja vellut tronat» pel cap. Observo que, últimament, la gent sap bastant de ciència mèdica. Portada aquesta tendència al paroxisme, elevaríem el llenguatge polític i periodístic a altíssims nivells d’erudició i sapiència. Això sí, seria un llenguatge essencialment incomprensible. Imaginem:
-Líder conservador: «No tinc el més mínim dubte que el dany tissular i la ruptura de la placa d’ateroma vulnerable s’ha produït per la pressió mediàtica».
-Líder populista: «No farem un minut de silenci, però volem enviar el nostre condol a la família per l’IAM o IMA i la consegüent isquèmia no recanalizada».
-Ministra conservadora: «Jo vaig anunciar que podia produir-se un edema agut amb intensa dispnea. És més, vaig vaticinar una cardiopatia isquèmica si la premsa seguia pressionant-la».
-Periodista: «El coàgul de plaquetes i proteïnes que han pogut formar l’èmbol es produeix sense cap mena de dubte a partir de la seva expulsió del partit. L’agregació plaquetària mediada per bacteris i la formació de macròfags es produeix, en tot cas, quan els seus li giren l’esquena».
-Tertulià conservador: «La cacera ha sigut brutal. Ha sigut la premsa. Ella no tenia, que sapiguem, ni hipercolesterolèmia ni hiperpoproteinèmia ni nivells elevats de la lipoproteïna. Ha sigut la premsa».
-Ministre de Justícia: «L’han acusat de delictes molt seriosos sense cap justificació. És evident que el marcador cardíac isoenzima BB de la glicogen fosforilasa no és casual. Cada un tindrà sobre la seva consciència les barbaritats que ha dit sobre ella sense cap prova».
-Tertulià rojillo: «Doncs d’acord, però si la premsa informava sense rigor ni justificació com dieu…, ¿per què la vau fer fora del partit? La vau apartar com una empestada i molts de vosaltres li vau negar la salutació ¿No sabíeu que això podia portar-la a una cineangiocoronariografia? ¿No vau pensar en les fibres onejants i en el citoplasma del miocit tornant-se eosonfílic?
-Diputada andalusa: «L’heu condemnat a mort. Els periodistes li heu causat una fibril·lació amb la cosa apical i oclusiva».
Paraules i emocions
Felicitem els periodistes i els polítics que aquests dies han sabut calibrar les seves paraules i les seves emocions. Potser no han sigut gaires, però ens reconcilien amb la condició humana. Als polítics que aprofiten la mort d’una companya per transferir culpabilitats a la premsa invocant un millor tracte, ja els felicitarem en una altra ocasió.
divendres, 2 de desembre del 2016
LLÀGRIMES DE COCODRIL
 |
| De Malagón. |
El programa de la Sexta Más vale tarde d’ahir dijous va dedicar uns minuts a l’exalcaldessa d’Alacant Sonia Castedo.
L’edil alacantina, entre llàgrimes, va dir que era molt dur haver d’aguantar que la gent li digues corrupta, intentant d’aquesta manera treure benefici personal de l’estratègia seguida pel seu partit després de la mort de Rita Barberà. Sonia Castedo se va presentar com la víctima d’una conspiració i del linxament de l’opinió pública, tal com diu el PP que li va passar a l’exalcaldessa de València després de repudiar-la unes setmanes abans. Tot llàgrimes de cocodril...
Com que mai he viscut una situació semblant, no sé que és el que pensa aquesta gentola quan tot els hi ve de cara. Quan els hi entren més diners que els que poden gastar, quan s’envolten de luxe i luxúria (per què no?), quan la gent que els envolta volen gaudir dels seus favors i de la seva amistat personal i quan veuen als seus conciutadans con a serfs en lloc d’iguals. Pensen que estan per sobre de tot i trobo que mai acaben d’imaginar-se realment que un dia, de sobte, tot pot canviar i els que fins llavors havia estat disbauxa es pot acabar convertint en penúria. Passar del tot al res en un instant!
Durant l’estona que el programa va dedicar a parlar d’ella, van reproduir els fragments d’unes converses que va mantenir amb Enrique Ortiz, un empresari immobiliari del que era amic personal. Quan s’ostenta un càrrec (i com més influent millor) si alguna cosa té sobra són amics... Però si acabes sortint per la porta del darrere, tal com es va demostrar amb Rita, els amics s’acaben convertit en rates de claveguera r i ràpidament té deixen tirat per qualsevol lloc.
El contingut de les converses (o dels fragments) l’empresari li demanava a l’edil que donés preferència al pla urbanístic que s’estava promovent, ja que hi havia gent (suposadament constructors) que estaven nerviosos i que també li donaven pressa. Tots dos van concertar una torbada per a parlar del tema, però aquesta, evidentment, no podia tenir lloc al despatx de l’alcaldessa i aquesta tampoc volia anar a l’oficina de l’empresari, així que finalment va tenir lloc al iot que tenia l’empresari i que va posar a disposició de l’alcaldessa alguna vegada. En contraprestació l’empresari rebia de l’alcaldessa informació privilegiada sobre temes urbanístics municipals.
Abans de ser la primera edil d’Alacant, la Castedo va ser responsable de l’àrea d’urbanisme i, per tant, durant molts anys va gaudir d’un poder i d’una informació de primer ordre. Segurament per això està implicada en diversos casos (imagino que algun d’ells us sonarà): Gürtel, Brugal, Rabassa...
Segons els col·laboradors del programa de la Sexta, la Castedo va ser una de les primeres persones imputades en utilitzar els tempos de la justícia en benefici propi, ja que primer, com aforada, el seu cas s’havia de resoldre al Tribunal Suprem, però després, com va dimitir com a diputada de les Corts Valencianes va passar automàticament a l’Audiència d’Alacant, allargant així el procediment.
A gent com ella només els hi desitjo la que es coneix com la maledicció del gitano: Pleitos tengas y los ganes... Perquè encara que els acabis guanyant, mentre duren t’ho passes molt malament i potser fins i tot alguna nit en vetlla.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)