LA CURIOSITAT DEL DIA 8-01-2016

Parc del darrere del centre comercial d'Amposta (centre comercial?)

Fa un temps van arrancar les plantes de romer i espígol que hi havia i avui m'ho he trobat plens de cartells d'advertència com el de la foto. 
Imagino que el tractament l'han fet els treballadors de la brigada municipal... 
Pregunta: Aquest és l'idioma oficial de l'Ajuntament d'Amposta? 

BORNOS 6

Desobediència i legalitat en el cas de Joan Coma

JOSÉ ANTONIO SOROLLA

Periodista

Quan algú rep una citació judicial té l'obligació d'anar a declarar, sigui un polític o un simple ciutadà

Malgrat el que es digui des de partits i mitjans independentistes, la detenció del regidor de la CUP de Vic Joan Coma es va produir perquè no es va presentar a l’octubre a declarar davant un jutge a l’Audiència Nacional que investiga un delicte d’incitació a la sedició presumptament comès quan, en un ple, va instar a desobeir el Tribunal Constitucional (TC). Es podrà discutir si aquesta apel·lació és delicte o no ho és, igual que és qüestionable si ho és trencar o cremar una imatge del Rei –de fet, en molts països no ho és--, però el que no és discutible és que quan algú rep una citació judicial té l’obligació d’anar a declarar, sigui polític o simple ciutadà.

Si Coma no va anar a declarar és perquè va exercir un acte de desobediència, com defensa la CUP, que pot estar equivocada, però no es pot dir que sigui incoherent. En una entrevista conjunta a Públic a Coma i a l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós –detinguda també el 4 de novembre per haver eludit dues vegades una citació judicial–, teoritzen sobre la desobediència i el procés. «Diguin el que diguin, sense desobediència no es pot exercir el dret d’autodeterminació», diu Coma. Venturós adverteix que «és molt important ser conscients que el procés d’independència no sortirà barat, no serà gratis, no serà llançar globus grocs al cel mentre cantem i aplaudim». I remata: «Per la manera en què s’està formalitzant el relat del procés sembla que arribarà un dia que serem independents i s’ha acabat el rotllo. I ja decidirem després si som d’esquerres o de dretes. ¡No fem l’imbècil! Tots els passos que estem fent avui cap a la República catalana determinen el futur».

EL TUIT DE PUIGDEMONT

Cap dels anomenats unionistes desarticularia millor la revolució dels somriures ni l’entre tots ho farem tot que domina el relat independentista. La sinceritat de la CUP il·lustra millor que res sobre les dificultats del procés i posa Junts pel Sí de cara a les seves contradiccions. Quan Puigdemont es desmarca de la desobediència, cal recordar-li que JxSí va subscriure la declaració rupturista del Parlament del 9-N del 2015 que propugna desobeir el TC i les lleis espanyoles. I quan, com ahir, ironitza en un tuit sobre que l’operació diàleg ha durat «de Nadal a Sant Esteve» reclama implícitament que el Govern intervingui davant els jutges per paralitzar la detenció de Coma. Ho suggereix el president i tots els que, des de Carme Forcadell fins a Oriol Junqueras, han barrejat política i justícia, malgrat la judicialització que tant critiquen. A Xavier Domènech li va patinar fins i tot el rigor històric i es va atrevir a comparar l’Audiència Nacional amb el Tribunal d’Ordre Públic franquista.

Potser li pot servir aquesta afirmació de Eulàlia Vintró, exdiputada d’ICV, en una recent entrevista: «Si hi ha un conflicte polític, resolguem-lo políticament. El que no pots fer és incomplir la legalitat i dir que aquesta legalitat no et representa. El dia de demà, suposant que aconsegueixis l’Estat independent, si tu has induït la teva ciutadania a no complir la legalitat del teu país, això se’t tornarà en contra».

‘MAS’ DEL MATEIX...

De Faro a Diari de Tarragona. 

El president Puigdemont ha dit prou (de fet ja ho va insinuar el dia de la seva investidura fa pràcticament un any) Que la seva etapa al capdavant de la Generalitat s’està acabant. Que una vegada assolit l’objectiu del referèndum (previst per al mes de setembre d’aquest any) no té sentit continuar...

Quan me vaig assabentar de la notícia, vaig pensar: Tornarà Mas? Què jo sàpiga Mas mai ha marxat del tot. És cert que les CUP van obligar-lo a plegar, però com ell mateix va dir, va fer un pas al costat, no un pas enrere. El matís és important...

A les darreres s’està dient que podria ser una candidata (i això és novetat) Neus Munté seria la tocada per la vareta convergent (se’m fa molt difícil anomenar-los d’un altra manera) No oblidem que Mas va ser el successor de Pujol per obra i gràcia d’aquest mateix (i per tant, diguin el que diguin, sempre li estarà agraït) I Puigdemont a la vegada ho va ser per obra i gràcia de Mas, tot i la paròdia de Polònia on Mas volia trucar a Puig (Felip), es va equivocar i va marcar el telèfon de l’exalcalde de Girona. Per tant, i com passa a d’altres partits (no el PP, evidentment) el candidat no l’elegeixen ni les bases ni tan sols els delegats que assisteixen al congrés, sinó que és el president sortint qui el nomena o al menys el proposa.

De totes formes abans del  candidat definitiu sempre han sonat diversos noms. El successor natural de Pujol semblava que era Miquel Roca. Però l’aventura estatal amb l’operació reformista, a part de dinars (molts diners que ningú sap com es van pagar, si es que es van pagar...) li va costar el delfinat. També va sonar Joan Maria Pujals, que va ser alcalde de Vila-seca (i Salou) i diverses vegades conseller. Com a successor de Mas va sonar durant molt de temps Quico Homs, fins que el van desterrar a Madrid i el van imputar.

Però tal com va dir l’Arrimadas (cap de l’oposició al Parlament, no ho oblideu), Puigdemont és Mas de lo mismo. Com va ser Mas al succeir a Pujol i també ho serà qui substitueixi  a Puigdemont i sinó, vivir para ver... Amposta també pot servir per exemple. Després del canvi de cap de cartell de CiU hi vàreu poder veure moltes diferències? La veritat poques, potser l’única que el segon encara va ser pitjor que el primer... En molts d’aspectes.

És evident que el procés està perjudicant molt els interessos convergents. Sobre tot desgastant els seus principals líders. I és previsible que encara en siguin més els que patiran desgast per la situació. Al menys fins que Espanya no afluixi i s’avingui a negociar un acord amb Catalunya, la qual cosa me sembla molt complicat, ja que cap de les dues parts voldrà renunciar a les seves postures inicials, perquè cedir alguna cosa significaria perdre amb el que significaria això.

Si els dirigents catalans cedissin i a canvi del referèndum acceptessin contraprestacions, els que avui enarboren les banderes independentistes i que han dit traïdors a aquells que no pensen com els, llavors, veurien com a traïdors als membres del govern català i a tots aquells que els hi donen suport.

I viceversa... També els nacionalistes espanyols (castellans o no), els intransigents, aquells que volen que Catalunya sigui sotmesa a Espanya pels segles del segles, també veurien una traïció si el govern d’Espanya autoritzés una consulta vinculant a Catalunya. I potser fins i tot si no fos vinculant.

És el panorama que tenim... I és el que tindrem els propers mesos... Al menys fins el mes de setembre.