Periodista
Una fundació liberal sosté que dificulta el diàleg i no ajuda a la negociació
La preocupació creix en sectors que veuen el xoc de trens cada dia més inevitable i en temen les conseqüències. Si la CUP decideix dissabte votar els pressupostos, frenar el referèndum unilateral serà difícil. Mentrestant, l’operació diàleg llançada per Madrid no ha donat encara cap resultat i el judici d’Artur Mas, Joana Ortega iIrene Rigau, que se celebrarà el dilluns 6 de febrer, pot alimentar una espiral de crispació.
En aquest context, la Fundació Catalunya Societat Civil 2005 –que presideix l’advocat Jacint Soler Padró i que és anterior i no té relació amb Societat Civil Catalana– considera que seria convenient que els partits sol·licitessin un ajornament del judici. Soler Padró reconeix que el dret penal té prioritat sobre el civil, però que, excepcionalment, es pot donar la situació inversa, i que en aquest cas es podria sol·licitar la suspensió fins al final de la legislatura per «una qüestió prejudicial de caràcter administratiu», per prudència, ja que el Govern central s’ha mostrat disposat a obrir un diàleg que, en el cas que donés fruits, podria fer fins i tot contraindicat el judici referit.
NOMÉS LES PARTS PERSONADES
El cert és que l’operació diàleg hauria tingut més impacte i credibilitat si el mateix Govern espanyol hagués interessat a la fiscalia l’ajornament del judici. No ha sigut així i la fundació –l’objectiu de la qual és promoure l’economia de mercat– sosté que forçant una mica el dret es podria fer servir aquest recurs per mirar de pacificar els ànims. Només les parts personades estan legitimades per demanar-ne la suspensió, però Soler Padró argumenta que la sol·licitud raonada d’un o diversos partits podria fer que la fiscalia estudiés la petició, i evitar així una crispació que no incita al diàleg i pot reforçar el sentiment independentista.
Soler Padró diu: «Soc un catalanista no independentista i que s’obri un judici contra qui ha sigut president de la Generalitat de Catalunya –tant si s’està d’acord amb ell com si no– em molesta, em recorda el clima del 1934, quan es va fer el judici contra Companys. És una cosa que els catalans –pensem el que pensem– no ens mereixem i que convindria evitar». Soler Padró va ser el 1975 el regidor –del terç corporatiu, representava el Col·legi d’Economistes– que va defensar l’ús del català, llavors no permès, a l’Ajuntament de Barcelona en un ple polèmic en què va perdre la votació davant els famosos 18 «regidors del no».
Més tard –després d’intentar fundar el Partit de Poble Català– s’ha dedicat a l’advocacia, va ser cònsol honorari d’Àustria a Barcelona i president de La Seda de Barcelona (la multinacional Azco li va cedir les accions a l’abandonar Espanya). Llavors va entrar en conflicte amb gent que Soler Padró situa a l’entorn convergent i que, sempre segons la seva versió, va aconseguir que l’empresa fos controlada per un grup divers, però en el qual hi havia amics íntims de Jordi Pujol Ferrusola.
Sigui com sigui, si el Govern de Madrid està disposat a negociar, el judici del 6 de febrer no contribuirà a facilitar les coses.
