dijous, 9 de març del 2017

Urdangalaland

DAVID TORRES

-Buenas noches, queridos espectadores. Una vez más nos reunimos ante la pantalla para contemplar, como cada año, lo mejor de la corrupción española en todo su esplendor. Haremos un breve repaso de los candidatos a los Premios Mosca al Mejor Fallo Judicial y a la Podredumbre Más Organizada en sus distintas categorías. Una gala que este año promete ser inolvidable teniendo en cuenta la durísima competencia y el alto nivel de los finalistas. Pasamos la palabra a nuestro corresponsal en los juzgados de Madrid.
-Gracias, querido compañero. Se ha dicho que este año en Hollywood es el de la reivindicación racial y, desde luego, aquí en Plaza de Castilla, la cosa no puede estar más negra. Dinero negro y tarjetas black. Aunque tiene duras competidoras, Bankia, la película protagonizada por Miguel Blesa y Rodrigo Rato es una de las claras favoritas para alzarse con la victoria. Los especialistas aseguran que Bankia no tiene rivales en el Premio Mosca a los Mejores Decorados, porque Blesa, Rato y los sesenta y pico secundarios actuaban en cualquier tipo de escenario: restaurantes, gasolineras, agencias de viajes, hoteles, gimnasios, prostíbulos, peluquerías… Difícil encontrar más variedad.
-Tienes razón, compañero. Pero vamos a ver qué nos cuenta nuestra compañera desde Murcia.
-Buenas noches, Madrid. En Murcia, vista la competencia, no hay muchas oportunidades de optar al Premio Mosca a la Mejor Corrupción, pero sin duda el galardón a los Mejores Defectos Judiciales va a ser muy difícil que salga de esta Comunidad después del sorprendente e inesperado cambio de fiscal que vivimos aquí la semana pasada.
-Sí, no hay duda de que esa es una categoría donde Murcia parece imbatible. Pero devolvemos la transmisión a Madrid, donde todavía está en cartelera una de las mayores superproducciones de los últimos tiempos, Gürtel, una película que lo tiene todo para ganar. ¿No es así, compañera?
-Así es, compañeros. Como reza la propaganda, Gürtel es la Podredumbre definitiva, una mierda del tamaño de Valencia donde no falta de nada, incluida una boda en El Escorial. Parte como favorita absoluta a los Moscas al Mejor Maquillaje, Mejor Vestuario, Mejor Gomina, Mejor Caspa Original y Mejor Actor de Reparto, Francisco Correa, quien en el papel de don Vito, ha repartido lo que no está escrito.
-Bueno, en la categoría de Mejor Actor de Reparto es muy posible que Luis Bárcenas vuelva a llevarse la estatuilla por tercer año consecutivo. En cuanto a la categoría reina, la de Mejor Película, no des la victoria por cantada, compañera, porque desde Baleares se alza la clara favorita, Urdangalaland, el musical.
-Así es, compañero. Este año parece que nada puede hacerle sombra a Urdangalaland, una historia de amor real como la monarquía misma. Urdangalaland está nominada al Mejor Montaje, Mejor Actor Principal, Mejor Guión Adaptado, Mejor Banda Sonora, Mejor Coreografía Abogado/Fiscal y, por supuesto, Mejor Actriz Principal, la infanta Cristina, quien ha bordado el papel de sordomuda con una perfección que no se veía desde que Marlee Matlin asombró al mundo en Hijos de un dios menor.
-¿Crees que se llevará también el premio a la Mejor Canción Original?
-Bueno, aunque parezca increíble, aquí los jueces este año parece que se decantan más bien por el rap. Pero ellos son los jueces y hay que acatar su decisión.
-Eso es todo, compañeros, devolvemos la conexión en espera del Mejor Fallo Judicial.

dimecres, 8 de març del 2017

UN GRAN DILEMA SOBRE LA IGUALTAT DE GÈNERE

De Vergara a eldiario.es. 
Tal com s’apropa la data d’avui, els mitjans de comunicació solen parlar del paper de la dona a la societat actual, sobre tot a la política i el món laboral.
És cert (i no només perquè ens ho expliquen) que la nostra societat segueix sent masclista... A la política, al treball i a molts d’altres àmbits.

-Quantes dones hi ha que són presidentes de clubs esportius?

-Quantes dones hi ha que són presidentes d’una colla castellera o de qualsevol altra entitat cultural o recreativa?

En tot cas moltes menys que homes... Això és evident. I això és així perquè tradicionalment a la dona sé la relegat a tenir fills, a cuidar-los i ja de passada a fer les tasques domèstiques. Però poc a poc la dona (al principi més per necessitat que per una altra cosa) sé va anar incorporant al món laboral, però sempre ocupant llocs poc determinants.
La conscienciació de que la dona havia de tenir un paper més predominant i similar a l’home va anar sorgint poc a poc, tal com la dona, en gran part gràcies als estudis, es considera preparada per afrontar el repte que té davant seu: La igualtat en tots els àmbits socials i laborals amb l’home.
Però aquí sorgeix una altra pregunta: Està l’home preparat per assumir el nou ordre social? Evidentment no. Una gran part dels homes es resisteix a perdre l’status que ha mantingut al llarg dels segles, fins i tot dels mil·lennis. Per això, allà on és més visible és a la vida pública i laboral, sobre tot als consells d’administració de les grans empreses, les de l’Ibex 35 i tantes d’altres.

-Quantes dones hi ha que són presidentes de les seves respectives nacions o de govern (no és el mateix)?

Quan era jovenet me’n recordo de dues: de la Indira Gandhi (l’Índia) i de la Golda Meir (Israel). Ara també me’n venen al cap dues: Angela Merkel i Theresa Mai. Segur que n’hi ha alguna més, però com que no surten massa als mitjans de comunicació, solen passar totalment desapercebudes.
Sense anar més lluny: Quantes dones han ocupat càrrecs polítics importants a Espanya? Que jo recordi no han passat de ser vicepresidentes (Marí Teresa Fernández de la Vega, Soraya Sáenz de Santamaría...) I a Catalunya? Més o menys el mateix (Joana Ortega) Però la més alta representació de l’Estat o de la Generalitat mai l’ha ostentat cap dona.
Allà pels anys 80, el PSC es va plantejar el debat d’establir quotes de representació femenina tant als òrgans de direcció del propi partit com a l’hora de confeccionar les llistes electorals. En aquell temps hi vaig votar en contra perquè pensava (i segueixo pensant) que si la dona s’ha d’equiparar amb l’home, aquests debats no s’haurien ni de plantejar, simplement són situacions que haurien de caure pel seu propi pes pel fet de que som iguals. La majoria de les companyes del partit pensaven com jo.
Es va acabar establint per llei la quota femenina a les llistes electorals: De cada 5 llocs, al menys dos havien d’estar ocupats per dones. De totes maneres això no garanteix una pluralitat als parlaments, ja que si, anem a suposar els 3 primers llocs de la llista estan ocupats per homes i els dos següents per dones, els primers sempre tenen moltes més possibilitats de sortir. I de totes les combinacions possibles, els homes ocupen quasi sempre els llocs preferents.
Però segurament, de no haver-se aprovat aquesta llei, ara mateix continuaríem tal com estàvem fa 30 anys. És trist haver-ho d’assumir, però és la dura i crua realitat.
Al final t’has d’acabar plantejant el següent dilema (i no és menor): Continuar aferrat a les meves conviccions o renunciar-hi i acceptar que, desgraciadament, per a que hi pugui haver una igualtat entre dones i homes s’ha d’establir per llei.

Quina pena que hagi de ser així...!    


I PER ACABAR UN REGAL:

http://www.publico.es/sociedad/mujeres-cambiaron-ciencia-suenen.html

http://www.caninomag.es/todas-a-una-artistas-disenadoras-impresoras-y-revolucionarias-algunas-mujeres-increibles/

http://www.eldiario.es/cultura/tecnologia/programadoras-cambiaron-mundo_0_619788261.html

LO POBLE QUE VOLEM 8-03-2017

Carrer Prim. 

Estat del paviment. 

LA NOSTRA RIBERA 105