dimecres, 17 de maig del 2017
El Parlament, el meu latifundi
Director
S’ha de retornar la política a la ciutadania, recuperar la cultura dels valors, la regeneració i l’o-bertura democràtica i inaugurar una nova manera de fer política. Transparència, rendició de comptes, apoderament de la ciutadania i govern obert són premisses irrenunciables». (Pàgina 107 del programa electoral de Junts pel Sí).
Vist i no vist. El corró independentista del Parlament ha fulminat la comissió d’investigació sobre el cas Santiago Vidal, el senador a qui ERC va forçar a dimitir després que es destapessin les arengues que llançava als seus bolos pel territori. Entre altres ocurrències,Vidal assegurava que la Generalitat s’havia apropiat il·legalment de les dades fiscals de tots els catalans, que tenia una llista negra de jutges desafectes i que havia arribat a un acord amb «un Estat no europeu» per finançar l’Administració catalana després de la secessió unilateral. Déu-n’hi-do!
La investigació de «les actuacions de la Generalitat per preparar la secessió de Catalunya» no va obeir a cap graciosa concessió sobiranista, sinó a l’estricta aplicació del reglament, al sol·licitar-ho dos o més grups. En aquest cas van ser tres: Ciutadans, PSC i PP. Això sí, els independentistes van contraatacar amb una investigació sobre la denominada Operació Catalunya, recolzada per tots els grups llevat el PP. Aquesta última va acordar citar 54 personatges; en la del cas Vidal, amb copiosa documentació i 160 compareixences sol·licitades, JxSí i la CUP han decidit rebutjar-les totes. ¿El seu argument? Que el Parlament «no ha de fer la feina bruta a la fiscalia» i que aquesta investigació constituiria una «persecució política».
El veredicte de les urnes
A part de trepitjar la promesa transparència i conculcar els drets de 62 diputats –i els seus dos milions de votants–, aquesta nova trampa parlamentària se suma a l’alcaldada de la desconnexió exprés, la qual cosa aprofundeix en la desinstitucionalització del Parlament, concebut com a casa de tots els catalans i que ara, amb maniobres arteres, s’administra com a latifundi independentista sense tenir en compte el veredicte de les urnes.
dimarts, 16 de maig del 2017
O NOSALTRES O EL CAOS!
Durant la dictadura franquista hi havia una revista satírica anomenada Hermano Lobo. Evidentment complia tots els requisits establers per la censura, igual com d’altres revistes humorístiques o satíriques de l’època (La Codorniz, el Papus...)
Una de les portades que va publicar Hermano Lobo era molt eloqüent. Hi sortia un governant adreçant-se al poble i els hi deia el següent:
-O nosaltres o el caos!
Tan dolen havia de ser aquell govern que la multitud li responia:
-El caos, el caos...!
I el governant remarcava:
-És igual, el caos també som nosaltres.
Els tres candidats a liderar el PSOE (Díaz, López i Sánchez) també ho diuen: O nosaltres o el caos! La qual cosa fa pensar que potser cap dels tres tingui arguments suficients per a imposar-se sobre els altres sense tenir que recórrer a l’enfrontament personals.
Com sabeu, ahir es va fer un debat a la seu del PSOE del carrer Ferraz de Madrid. El que a priori havia de ser una confrontació d’idees (un debat de guant blanc, s’havia dit), es va convertir en tot el contrari: un debat a cops de guant (a guantazos), sobre tot entre Susana Díaz i Pedro Sánchez. Patxi López no va ser un convidat de pedra, però davant la rellevància dels altres dos candidats que, a priori, semblen els millors col·locats per a dirigir el partit.
Les conclusions que n’he tret sobre tot dels articles que he llegit per Internet és que les postures de Susana Díaz i Pedro Sánchez son irreconciliables. Que la Presidenta d’Andalusia va anava de sobrada, la qual cosa queda demostrada en el fet de que va ser l’única dels 3 que no va presentar un programa. A part de dir-li estimat (cariño) a Pedro, li va etzibar que el problema que té no és ella, sinó ell mateix i el va presentar com un perdedor.
Per la seva part Pedro va entrar al drap (tal com es diu a l’argot taurí) i, per tant, el picabaralla entre tots dos va ser constant. Com ja he dit més amunt, no va ser una confrontació d’idees, tal com hauria d’haver segut, sinó un debat de retrets mutus que només porten més divisió entre els afiliats, simpatitzants i votants.
A Susana li va quedar molt clar que pot perdre. De fet és la que més a perdre té. Si diumenge Pedro aconsegueix guanyar, Susana ja no tornarà a tenir marge de maniobra, tal com va passar el passat setembre quan amb el suport de destacats membres del partit, va maniobrar per fer fora a qui va ser el primer Secretari General del PSOE escollit per les bases.
Mentre, Patxi López, que possiblement va ser el guanyador del debat, va quedar relegat a un segon pla i, a priori sembla impossible que diumenge pugui donar la sorpresa. Quan va anunciar la seva candidatura a les primàries, ja es va dir que era per a dividir el vot d’aquells que no volen veure a la Susana ni en pintura. El que no queda clar és el que faran les 10.000 persones que van recolzar a l’exlehendakari a la primera volta: es mantindran fidels o es decantaran cap a un dels altres dos candidats.
Diumenge el següent capítol que, tot fa preveure que no serà l’últim. Ja us ho anuncio, segons sigui el resultat sóc dels que penso que hi pot haver una fractura interna al PSOE, la qual cosa, des del meu punt de vista, dintre de la gravetat, no seria dolent del tot.
Però d’aquest tema ja tindrem temps de parlar-ne.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)