dimecres, 14 de juny del 2017
¿Què en queda del 15-J de 1977?
La revisió del model polític sorgit fa 40 anys no pot ocultar els valors derivats de la conquista pacífica d'una democràcia homologable
Dijous es compliran 40 anys de les primeres eleccions democràtiques a Espanya després de la mort de Franco. No és una efemèride més. Perquè aquella cita amb les urnes va definir moltes de les tendències polítiques que han arribat fins avui.
El 15-J de 1977 va ser per a Espanya (i també per a Catalunya) un dels esdeveniments més importants del segle XX. Aquell dia va néixer un bipartidisme imperfecte, el que va fer la Constitució que encara regeix, i que ha imperat en la política espanyola fins avui. Allà va sorgir també una composició del Congrés dels Diputats que donava molt joc als nacionalismescatalà i basc. I d’aquella cita crucial amb les urnes va sorgir l’axioma, vàlid fins fa molt poc, que les eleccions es guanyaven des del centre, tendència que donava a la pugna política un vernís de moderació.
De fet, el 15-J va ser el principi del fi del PCE, la força que més havia batallat contra la dictadura, i també la derrota de l’Aliança Popular de Fraga, una mena de postfranquisme de to clarament autoritari.
Sistema de torns
Aquell mapa del 15-J va patir un canvi cinc anys després amb l’enfonsament de la UCD de Suárez, substituïda per una Aliança Popular domesticada. Però es van mantenir les essències: un sistema de torns entre la dreta conservadora i el socialisme moderat. Un mecanisme que permetia repartir joc als nacionalismes perifèrics i tancava el pas a la ultradreta i a l’esquerra postcomunista.
I aquest és el model que va començar a esquerdar-se amb la crisi econòmica que va esclatar el 2008 i amb la reivindicació sobiranista catalana del 2012. Els indignats, la irrupció de Podem i la reivindicació catalana del dret a decidir han trencat les costures del dibuix nascut fa 40 anys.
Però aquesta revisió, tan legítima com necessària, no pot ocultar els valors d’aquell 15-J, que va suposar la conquista pacífica d’una democràcia, imperfecta, però homologable amb el món avançat. Espanya va fer aquell dia un gran pas per entrar en la modernitat.
dimarts, 13 de juny del 2017
ELS LLOROS DEL PP
El PP utilitza la vella tàctica de repetir les coses constantment. Sembla ser que quan alguna cosa es repeteix i es repeteix, al final sembla que sigui veritat i la gent s’ho acaba creient.
Però jo sóc més de raonar, de buscar el rerefons de la notícia i de crear-me el meu propi criteri. Aquest manera de ser, com sóc jo, no és bona per algú que espera viure de la política. Ja sé sap: Quan estàs dintre d’un partit o segueixes la seva línia ideològica oficial o te’n has d’anar a buscar feina a un altre lloc.
Farà un parell d’anys li vaig sentir a un jove tortosí que havia estudiat Ciències Polítiques i que aspirava a treballar per al partit... Per al PP! De moment fa de pintor, tot i que no perd l’ocasió d’acumular mèrits, com penjar banderes espanyoles al balcó de casa per a celebrar les victòries del Madrid o el dia de la Hispanitat o l'11 de Setembre per a que tothom sàpiga de la seva espanyolitat.
-Has vist la carta al director que publica avui Diari de Tarragona? –Me va comentar un company de treball-.
-No... Ja saps que normalment no compro Diari de Tarragona, compro el Periódico...
-Parla de l’adoctrinament dels llibres de text de Catalunya... Està molt ben redactada...
-Home! És politòleg... Sé suposa que ha de saber redactar...
Tot i que vaig buscar la carta a la web de la publicació, no la vaig trobar. Diari de Tarragona no penja totes les cartes al director que li arriben i a part d’això, van molt endarrerits a l’hora de publicar-les.
Casualment, el mateix divendres per la nit vaig veure al personatge en un debat que modera i presenta Manel Ramon a Canal 21 Ebre. Els altres tertulians eren Hadar Aixendri, Josep Borrell i Josep Baubí. El tema de debat era sobre la pregunta del referèndum de l’1-O, anunciada per Puigdemont el dia anterior.
Cada un dels tertulians va exposar el seu posicionament. Hadar Aixendri favorable al referèndum i a la independència, Josep Borrell, contrari, Josep Baubí va començar dient que no era independentista, però que degut a la intransigència de l’Estat s’hi havia tornat, però en canvi me va semblar que defensava posicionaments contraris... En canvi, el nostre protagonista era qui defensava una posició més radicalitzada en contra de la independència de Catalunya, fins i tot va arribar a dir que no es cobrarien les pensions.
Tan en el cas de l’hipotètic adoctrinament als llibres de text catalans, com el tema de no cobrar les pensions, no són temes recurrents, sinó temes dels que, durant els darrers dies, se’n ha parlat prou. El que fa el nostre anònim protagonista (com veieu prefereixo no nomenar-lo), és fer el lloro o, el que és el mateix, repetir tot allò que surt de la fàbrica de idees del PP sense aturar-se per un moment a comprovar si són certes o no.
Sobre el tema de l’hipotètic adoctrinament o no als llibres de text, no opinaré de forma oberta i concreta perquè no tinc els mitjans necessaris per a contrastar-ho. Mons fills ja fa molts anys que van acabar la bàsica i mon net encara va a l’escola bressol... No obstant he de dir que qui no tracta amb molta més profunditat els temes que més els interessa? Es diu que la història l’escriuen els vençuts. Per tant, és lògic que qui la escriu no sigui imparcial. I, tot i que els catalans sempre hem perdut més guerres que no hem guanyat, sobre tot hem perdut les que ens han acabat afectant d’una manera més directa, a l’escriure sobre la nostra història sempre tendirem a analitzar-la d’una manera subjectiva, es a dir, sempre defensarem allò que més ens convé.
En quan al tema de les pensions, com que ja ne vaig parlar la setmana passada, no tornaré a fer-ho, però si voleu, podeu llegir-ho al següent enllaç:
Avui per acabar us explicaré un acudit de lloros i espero que no me tracten de micromasclista.
-Vaig comprar-me un lloro i me’l van donar femella...
-I com saps que és femella?
-Perquè en lloc de repetir les coses me les discutia...
DARRERA HORA:
Sí és veritat el que avui està circulant pel Facebook, potser sí que haurem de reconèixer que hi ha adoctrinament per part dels responsables d'Ensenyament.
Com sabeu avui començava la selectivitat i segon sembla, un dels textes que ha sortit a la prova de Llengua Catalana i Literatura és el que es reprodueix a la foto. Au, però au...!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)