DIARI DE VACANCES A GALÍCIA. DIES 1 I 2: BURGOS

Quan planifiques un viatge i ho comentes al cercle d’amics i coneguts, tots els que han estat al lloc on has d’anar té donen conselles sobre les seves pròpies experiències: Ves a veure això... Menjar això... Al final resulta que ni el que has planificat abans de sortir acabes fent... En definitiva, un viatge acaba sent una mescla de planificació i improvisació, quan ho fas pel teu compte, es clar. 
La nostra destinació a Galícia era Lugo, un lloc al mig de tot i des del qual ens aniríem desplaçant a d’altres indrets. Però com que el viatge fins allí és molt llarg, vam decidir fer una parada al camí. D’anada vam estar un parell de dies a Burgos, ciutat que no coneixíem i de tornada una nit a Logronyo per a degustar una vegada més les seves delicioses tapes pel carrer Laurel i adjacents. 

BURGOS
L’hotel a la ciutat castellana estava a les afores. Des d’allí, a peu, fins el centre de la ciutat hi havia aproximadament mitja hora i fins la catedral un quart més. Com sabeu la catedral de Burgos és, juntament amb la de Lleó, la millor expressió de l’estil gòtic espanyol. La curiositat de la catedral és la figura del Papamoscas que té la característica d’obrir la boca a les hores en punt tantes vegades com campanades toquen. No us penseu que sigui fàcil veure’l de no ser per la gent que s’acumula baix. I és que el Papamoscas està a una alçada considerable (més de 20 metres)  

Estàvem a la plaça on està el palau de la Capitania General de Burgos, lloc on van proclamar a Franco com a Generalíssim dels exercits mentre durés la guerra i se’ns va apropar un senyor per a explicar-nos l’anècdota i ens va suggerir pujar fins el castell ja que des del seu mirador (una mica abans) sé podia veure una esplèndida vista de la ciutat. També ens va recomanar visitar l’església de Sant Nicolau de Bari, tot just a la part de dalt de la catedral. 
De tot el que vam veure, a part del que ja he esmentat, cal destacar la porta de Santa Maria, al costat del riu Arlanzón, així com també els passejos que té el riu a cada costat i els ponts que el creuen.    
Me va cridar molt l’atenció el gran nombre d’escultures humanes que hi ha, sobre tot pel casc antic. 

A Burgos no hi poden faltar referències al Cid Campeador, la escultura del qual està a la sortida del pont de Sant Pau que té diverses escultures de pedra a cada un dels costats. Per cert, l’església de Santa Àgueda (o Santa Gadea), on el Cid va fer jurar el Rei Alfons VI el Brau que no havia participat en la mort del seu germà Sans II el Fort. 
Al marge esquerre del riu Arlanzón s’hi troba un conjunt d’edificis molt moderns i funcionals. Un és el palau de congressos i l’altre el museu de l’Evolució Humana. Recordeu que al costat de Burgos sé troba el jaciment d’Atapuerca. 
Quan s’està de visita una població és obligatori apropar-se a la zona on hi sol haver més acumulació de restaurants i bars per a degustar els productes més típics. A Burgos el més característic és la morcilla (la nostra botifarra o baldana) Tot i n’hi ha per tot els cas antic, els llocs més idonis són la plaça Hort del Rei, però sobre tot el racó del carrer de la Sombrería on hi ha el Trassiego, la Vermuteria Victoria i el Gaona Jardín, tres dels recomanats per les guies. 

LES ANÈCDOTES. A la Vermuteria Victoria, tots els dies, a les 10 de la nit, puntualment, es canta l’himne de Burgos. Els clients que no el coneixen el poden llegir d’una pissarra on està apuntat. 
La primera nit (1 de juliol), la temperatura va baixar fins els 5º.
Mentre dinàvem al Trassiego ens vam trobar amb un grup d’ebrenques de visita al jaciment d’Atapuerca, entre elles Maite Subirats, tècnica de cultura de l’Ajuntament d’Amposta i Júlia Idiarte, professora d’ESARDI (l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta) 
 

ENLLAÇOS:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Burgos

http://www.aytoburgos.es/turismo-en-burgos

https://burgospedia1.wordpress.com/2012/05/14/palacio-de-capitania-de-burgos/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Santa_Maria_de_Burgos

https://ca.wikipedia.org/wiki/Papamoscas

https://es.wikipedia.org/wiki/Iglesia_de_San_Nicol%C3%A1s_de_Bari_(Burgos)

https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Burgos

https://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_de_Santa_Maria

https://burgospedia1.wordpress.com/2010/03/06/el-cid-campeador-la-estatua/

https://es.wikipedia.org/wiki/Iglesia_de_Santa_%C3%81gueda_(Burgos)

http://www.museoevolucionhumana.com/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaciment_arqueol%C3%B2gic_d%27Atapuerca

LA NOSTRA RIBERA 232

COVA DE SANTA LLÚCIA (LA BISBAL DE FALSET) 1

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cova_hospital_de_Santa_Ll%C3%BAcia

FC Qatarlona

ANTONIO FRANCO

Periodista

Qatar va firmar amb el FC Barcelona una esponsorització de la qual s'avergonyeixen tants i tants culers honestos perquè va ser una venda dels seus principis

Em sap greu referir-me amb to crític a Qatar coincidint amb una injusta campanya de xantatges per un fals suport al terrorisme. Però en el moment que finalitza el pacte entre el Barça i Qatar hem de reconèixer que això ha entelat per sempre l’aurèola de Esport i ciutadania del club, perquè per diners, només per diners, ha contribuït decisivament a l’aparent blanqueig de la marca Qatar en qüestions als antípodes del que encarna el club.

Qatar no és pervers. Ara l’agredeixen per la seva voluntat de modernització dins del món islamista i, en particular, pel seu desig d’incorporar pluralitat, a través de la seva cadena televisiva Al-Jazira, en el transcendent debat que intenta efectuar el món àrab amb ell mateix. Però és una monarquia absolutista que aplica la llei islàmica de forma degradant respecte a la dona (encara que se li permeti conduir automòbils o tenir flexibilitats amb lel vestuari). No respecta satisfactòriament els drets humans, aplica l’esclavitud moderna (paga als immigrants, el 80% de la seva població, a canvi de no reconèixer-los drets laborals ni aplicar la seguretat a la feina), i és sospitós de suborn habitual en les seves relacions econòmiques i socials internacionals.

Per blanquejar la seva imatge en l’esfera internacional, Qatar va decidir jugar a fons la carta de la popularitat del futbol. Va començar utilitzant el Barça victoriós i d’Unicef i ha aconseguit el seu objectiu. Els pròxims campionats que patrocina inclouen, a més a més de la mateixa FIFA, l’actual Copa Confederacions, el Mundial del 2018 a Rússia, el Mundial de clubs del 2018 i el Mundial que es disputarà al mateix país el 2022.

VENDA DE PRINCIPIS

Es farà allà si la falta de lògica de celebrar-ho en les seves pèssimes condicions climàtiques, les proves dels suborns a la FIFA i les denúncies per les condicions despòtiques amb què construeix els estadis no obliguen a fer marxa enrere.

Per a aquesta estratègia ha tingut, entre altres treballadors, Sandro Rosell, fins i tot quan presidia el Barça. Qatar va firmar amb el club una esponsorització de la qual s’avergonyeixen tants i tants culers honestos perquè va ser una venda dels seus principis, molt lucrativa però poc allunyada en el seu fons d’una venda cara del propi cos. Els nens que llueixen pel món la samarreta del Barça amb la paraula Qatar s’associen a un model de vida inacceptable per al que vol significar l’entitat. Només per diners, com per diners hem vist fotos promocionals qatarianes de Messi, Xavi, Guardiola o Luis Suárez, justificables si necessitessin les contraprestacions per a la seva estricta supervivència però no per passar, com el mateix club, de la categoria de ric a més supermilionari. La relació s’acaba, però la taca queda.