dissabte, 19 d’agost del 2017

LA CIUTAT QUE VOLEM. ESPECIAL FESTES MAJORS

Illa de contenidors de l'avinguda de Catalunya ahir pel matí. 

Si les caixes de 'birres' són d'una casa particular ne tenen que veure molta...

Fixeu-vos també amb les 'regalets' que van deixar els amos dels gossos. 


Illa de contenidors del Carrer Brasil aquest matí. 
Heu vist l'aparell electrònic? 
La 'brigada d'intervenció ràpida' ha arribat quan jo ja m'allunyava del lloc. El conductor del camió s'ha tret el mòbil. Vull pensar que per a 'immortalitzar el moment'. Al menys que serveixi per alguna cosa.


LA FOTO FLICKR DEL DIA 19-08-2017

Amposta. Pont penjant. 
https://www.flickr.com/photos/joanfeve/

divendres, 18 d’agost del 2017

‘BU’ DE BORRIANA

Digueu el que vulgueu, però no és el mateix... A Espanya, fins la implantació de les noves matrícules als vehicles de motor, sempre havien portat el distintiu de la província: B de Barcelona, M de Madrid, Z de Saragossa, V de València, C de Corunya, T de Tarragona... I quan hi havia coincidència en la lletra inicial, se’n posaven dues: TO de Toledo, MA de Màlaga, SS de Donòstia, ZA de Zamora, CO de Còrdova o BU de Burgos. I si calia s’usava la tercera lletra com CS de Castelló, CC de Càceres o ML de Melilla.  
En aquell temps quan estaves de viatge per les Espanyes i veies un cotxe amb una T a la matrícula (sobre tot si era un cotxe nou), pensaves: Un de Tarragona!    
Quan en temps d’Aznar es va decidir adoptar el format actual, els tècnics (que són aquelles persones que n’entenen més que ningú) van dir que treien el distintiu provincial per a que els cotxes de segona ma es poguessin vendre amb més facilitat, ja que a Catalunya per exemple, eren reticents a comprar cotxes amb la M. La solució estava en rematricular-los, però si en algun moment van considerar aquesta possibilitat, al final, se pot veure, la van desestimar.
No és el mateix... Ara has de reconèixer els compatriotes per l’idioma que parlen, però sempre té pot generar dubtes. Per tant, l’única manera fiable a l’hora d’identificar un paisà és preguntar-li directament:
-Bon dia. Què vostè d’on és?    
Sobre les velles matrícules espanyoles hi deuen d’haver més d’una i més de dues anècdotes, però jo us en explicaré una que, pel que sembla estava força generalitzada.
Alguna vegada us he explicat que vaig començar a treballar a Castelló l’any 1976 i per això mateix, la meva cartilla de la Seguretat Social començar per 12 (una altra forma de distingir les províncies) Sinó ho sabíeu, ja ho sabeu. L’anècdota me la van explicar treballant allí.  
Al Sud de la província de Castelló, pràcticament al límit amb la de València, hi ha un bonic poble que es diu Borriana (Burriana en castellà) Sembla ser que els habitants d’aquest poble d’uns 35.000 habitants, sé senten més propers (sentimentalment parlant) a la província de València que no a la de Castelló, a la qual pertanyen, com ja us he dit. Fins i tot tenen animadversió per la capital de la Plana.
Tant es així, que molts d’aquells que es compraven cotxes en aquella època no els agradava portar les lletres CS a la matrícula i els anaven a matricular a Burgos per a portar BU i fer-les coincidir amb les del seu poble.

LA NOSTRA RIBERA 268