 |
| De Manel Fontdevila a Eldiario.es. |
INCITACIÓ AL RACISME
Els posts racistes no són cap novetat. Fa anys
que circulen per les xarxes socials i la missatgeria mòbil. Tenen una clara
intenció: propagar la islamofòbia... L’odi contra les persones musulmanes. No
reproduiré cap d’aquest missatges perquè de sobra sabeu de que estic parlat.
Mai parla de romanesos, ni d’equatorians (per citar dues de les comunitats que
més presència tenen al nostre país) Només dels magrebins: marroquins, algerians,
tunisians, etc.
Però després dels atemptats de Barcelona
aquest racisme dirigit sempre cap el mateix sentit s’ha incrementat considerablement.
La majoria de la gent dóna com a certes les afirmacions que es fan i que
afecten al col·lectiu musulmà (sempre al mateix col·lectiu) Sempre citant fons
poc fiables o directament sense citar-ne cap. Però desafortunadament el
missatge cala entre la població, de vegades perquè alguns d’aquests que difonen
aquests tipus de missatges voldrien viure de les ajudes públiques (tal com afirmen
que ho fan la gran majoria de
musulmans), sense treballar. No dic en cap moment que musulmans, com d’altres immigrants
arribats a Espanya (la majoria atrets per la bonança econòmica dels anys de la
bombolla immobiliària) o com alguna majoria ètnica i d’altres ciutadans d’aquest
país no cobrin ajudes. Per suposat que les cobren... Però si les cobren és
perquè hi tenen dret. Perquè els emparen les lleis i les normes d’aquest
país... Però entre tots ells, casualment, sempre se parla dels mateixos: dels
musulmans.
Ahir pel matí vaig publicar dos posts
relacionats amb el tema. El primer copiat de la pàgina d’un amic (i escrit per
una noia) on es demanava ser eliminats de
la llista d’amistats per aquelles persones que incitaven a l’odi racial. No
sé si algun d’aquests me va eliminar o no i possiblement no ho sabré mai. L’altre
escrit per mi deia això: Molt a pesar meu hauré d’anar eliminant
amics per islamòfobs. No mencionava ningú... Abans no havia posat cap
tipus de comentari o cap expressió (m’agrada, m’indigna...) a cap post d’aquest
tipus... Però hi va haver que sembla que s’ho va entendre i, a sobre no es va
poder contenir de replicar-me emprant els arguments de sempre. A alguns els hi
vaig contestar, a d’altre no. De vegades un silenci és molt més expressiu que engegar
un discurs de 100 paraules o més. Quan algú està radicalitzat o és un fanàtic,
no cal perdre el temps en discutir amb ell, no el faràs canviar.
I ho he fet... I ho seguiré fent al futur, com
també ho vaig fer abans dels atemptats, fa mesos... I com deia avui mateix, que
jo recordi mai he eliminat cap amic per les seves idees polítiques o religioses
(tot i ser contraries a les meves) Mai he eliminat a ningú per ser
independentista (i mira que de vegades són pesats) Però en canvi si que els he
eliminat per racistes, intolerants i xenòfobs. Alguns s’emparen en la llibertat
d’expressió per defensar les seves idees. No diré el contrari, però com també
he dit, jo també tinc tot el dret del món d’opinar tot el contrari i d’escollir
els meus amics. Per què he de seguir sent amic d’una persona que està totalment
oposada als meus valors cívics i socials? Per cert, recordar-vos una cosa que
ja us he dit moltes vegades però sempre hi ha algú que no ho sap: Des de fa
quasi 20 anys (des de que Pinochet va ser retingut a Londres per ordre de
Bastasar Garzón, sóc militant d’Amnistia Internacional. Segurament això pot
aclarir la meva forma de pensar respecte als humans: Només hi ha una raça, la
humana!
Per cert, la incitació al racisme porta violència i la violència genera més violència (Ho havieu pensat)
SURT AL CASTELL
Ahir per la nit va ser l’única vegada que ens
vam apropar al Castell. Per la tarda ja havíem seguit durant una estona el Correbars, també organitzats per Surt al
Castell.
Me va fer molta gràcia veure com els no tan
joves ballaven al so de la música remember
dels primers anys de segle, quan el primer dígit de la seva edat,
majoritàriament, era un 2. Ara, en alguns casos, se’ls podia veure acompanyats
per les seves filles i fills.
Els més joves, a aquells que els hi va la
música més actual, estaven concentrats a la zona de l’embarcador.
Inexorablement el temps passa...
