dilluns, 28 d’agost del 2017

LA NOSTRA RIBERA 278






BURGOS 30






Els meus mai s'equivoquen

JORDI MERCADER

La tragèdia provocada pels terroristes ha servit per posar en valor la solidaritat ciutadana, però també ha retratat un país de gent tensionada i alineada en dues grans famílies en disputa pel futur, en què el que és rellevant per a les parts no és tant el que passa sinó qui diu què i a qui beneficia el que diu. Ningú escolta a ningú ni vol entendre a ningú que no sigui dels seus. L'atemptat haurà permès al món prendre consciència de la distància sentimental, simbòlica i conceptual existent i irreprimible entre molts catalans i molts espanyols, començant pels seus respectius governs. Ja la coneixíem. El que no tenim assumit encara és aquesta bretxa sorgida entre catalans per la desaparició, essencialment, del sentit crític.
La policia de la localitat belga de Vilvoorde va dir haver informat la policia espanyola de les seves sospites sobre l'imam de Ripoll. L'univers independentista no va dubtar de la veracitat ni de la gravetat que s'hagués menyspreat aquesta alerta. S'hi van llançar a treure'n partit: l'Estat no va transmetre informació clau a la Generalitat per fer fracassar els Mossos; ni un minut més amb aquesta gent que juga fins i tot amb la seguretat. Després va resultar que la informació havia arribat als Mossos. Per als primers, tot es va convertir en una vulgar maniobra d'intoxicació per desprestigiar Catalunya. Existeix un interès evident en certs mitjans per relativitzar l'operació de la policia catalana --que com a mínim pot dir-se que va ser homologable a qualsevol altra policia europea--, però no a Bèlgica.

El desafiament de l'1-O

El Govern espanyol va voler treure avantatge de l'atemptat apel·lant a la inconveniència de mantenir viu el desafiament de l'1-O en aquestes circumstàncies, en què seria prioritària la unitat per combatre el terrorisme. I per això va ser criticat justament per l'entorn d'opinió del Govern català. Poc després, quan van començar a arribar a Barcelona autoritats dels països d'origen de les víctimes, les mateixes veus que van criticar aquella manipulació de la tragèdia no van poder resistir la temptació de felicitar-se pel protagonisme internacional de la Generalitat: ¡Deien que ningú ens feia cas i ara fan cua per veure el nostre conseller d'Exteriors!
Els nostres mai s'equivoquen. Si la Generalitat pot assumir protagonisme, bravo: l'Estat retrocedeix. Si el Rei i els ministres es presenten a Barcelona, alerta, volen espanyolitzar la tragèdia. Si el president Rajoy insisteix a no citar pel seu nom els Mossos per reconèixer-los la seva feina, o es resisteix a considerar el dolor conjunt de catalans i espanyols, sempre hi ha qui recorda per tapar aquest error que a les autoritats catalanes se'ls ha oblidat el nom d'Espanya i fins i tot diferencien les víctimes catalanes de les espanyoles. La qüestió és no cedir, confiant que el papanatisme reforçarà els seus respectius projectes polítics, com si l'autocrítica fos sinònim de debilitat. A força de tant encertar-la, fins i tot els nostres ens poden portar al desastre.

diumenge, 27 d’agost del 2017

DIARI DE L’AGOST. DIUMENGE 27

CONCENTRACIÓ PER LA PAU
Ahir a les 7 de la tarda va tenir lloc a la plaça del Mercat d’Amposta una concentració de rebuig als atemptats de Barcelona i Cambrils del passat 17 d’agost convocada pel col·lectiu musulmà d’Amposta.
La concentració va comptar amb la presència de l’Alcalde d’Amposta Adam Tomàs, de diversos regidors, tant del seu equip de govern con dels partits de l’oposició, els líders de les comunitats musulmanes d’Amposta, Camarles, Santa Bàrbara, els secretaris generals dels sindicats UGT i CC.OO. Valentí Marín i Josep Casadó, respectivament, etc., així com també una nodrida una representació dels Mossos d'Esquadra i dels Bombers de la Generalitat i altres ciutadans. Tot i que era difícil de comptabilitzar, m’inclino per que hi havia més musulmans que no ciutadans d'altres grups o ètnies.
No obstant vaig trobar a faltar a molta gent. Alguns, evidentment no hi van poder assistir per diversos motius, en canvi d’altres, tot i que la manifestació era per la pau, van preferir quedar-se a casa o fer d’altres activitats abans, pot ser, de relacionar-se amb un col·lectiu que sembla que estiguin infectats pel sarna o d’altres malalties contagioses.
Sempre he dit que per a mi la paraula més gran és llibertat i, tal vegada pau aniria en segon o tercer lloc. El dia després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, les ampostines i ampostins van omplir la plaça de l’Ajuntament d’Amposta com a proba de repulsa contra el terrorisme.
Tal com va recordar ahir l’Alcalde Adam Tomàs, els terroristes quan volen matar no pregunten a les futures víctimes quina religió professen o de quina raça són. No obstant, com deia més amunt, hi vaig trobar a faltar molta gent. On estaven la resta de col·lectius estrangers que tenim a Amposta? O les minories ètniques? O aquelles persones que van de progressistes i s’omplen la boca de paraules com democràcia i llibertat? A d’altres, en canvi, ni els esperava... La seva presència m’hauria sobtat molt, la veritat.
Els valors de l’esquerra són, entre d’altres, la solidaritat i la comprensió,  la igualtat... Des del meu punt de vista no n’hi ha prou en dir que un és d’esquerres, ho ha de demostrar amb el dia a dia i, desgraciadament, n’hi ha molts que diuen que ho són, però que després no ho practiquen amb els seu exemple.

VERGONYA
Després de la manifestació de Barcelona, Xavier Garcia Albiol, àlies el Godallenc, va dir que, per primera vegada, havia tingut vergonya de molts catalans. M’agradaria saber quants d’aquests catalans pels qui Garcia Albiol va tenir vergonya han tingut alguna vegada vergonya d’ell. Suposo que tot i no una, sinó moltes vegades. Un personatge com ell que, per dir-ho d’alguna manera està a les antípodes del meu pensament causa sensació de vergonya i rebuig per allí on passa, tot i que a la seva ciutat, Badalona, segueixi sent la llista més votada. Això vol dir que garciesalbiols, n’hi ha molts més dels que ens pensem.
El Rei Borbó també va causar vergonya i rebuig. Si és veritat que la monarquia espanyola ha fet d’intermediària en la venda d’armes als països del golf Pèrsic, la seva presència ahir a Barcelona sobrava. És una hipocresia, tal com ja vaig dir fa un parell de dies que mostri rebuig al terrorisme quan els països als quals van destinades, financen el terrorisme internacional.
No vull acabar aquest paràgraf sense recordar-me’n, un dia més, d’Aznar, Bush i Blair. Si és que hi ha infern, què els aculli d’una vegada!

UN FUTBOLISTA CATALÀ INTERNACIONAL PER ALBÀNIA

Hi ha coses a la vida que són sorprenents i aquesta ho és. Ivan Balli, fill de Caldes de Malavella i jugador del Metz de la primera divisió francesa, ha estat convocat per a jugar amb la selecció albanesa. El motiu? Tenir un cognom força corrent a Albània, tot i que a la família Balliu no els hi costa cap avantpassat d’aquella nacionalitat.    

 http://www.emporda.info/esports/2017/08/27/balliu-caldes-albania/365096.html