EDITORIAL DEL PERIÓDICO DE DIMECRES 1-11-2017
Mentre a Barcelona les institucions catalanes funcionen amb normalitat, els funcionaris fan la seva feina i una part del Govern català ha acatat de facto la destitució decretada pel Govern central dins el paquet de mesures decidides a l’empara de l’article 155 de la Constitució, Carles Puigdemont i sis exconsellers del Govern van protagonitzar ahir una esperpèntica roda de premsa a Brussel·les en la qual va posar de manifest que s’ha instal·lat en una realitat virtual. Puigdemont pretenia deixar en evidència a Europa el Govern espanyol, però l’únic que va quedar retratat van ser el seu victimisme i la seva intenció de prosseguir amb l’escapada que ha portat Catalunya a una via morta.
Puigdemont es va esforçar, en quatre idiomes, a dibuixar un Estat espanyol opressor i repressiu, que aplica un article de la Constitució despòtic i que el persegueix judicialment per les seves idees polítiques. Un Estat al qual cal exigir-li «garanties» perquè ell accedeixi a tornar a Catalunya i que no garanteix ni la seva llibertat ni la seva seguretat. No va explicar com és possible que les dels altres membres de Govern que són a Barcelona no corrin riscos. Però és un exercici inútil buscar coherència en el discurs de Puigdemont, que al mateix temps va dibuixar un article 155 asfixiant i va acatar les eleccions que acabaran amb la seva aplicació el 21-D, mentre que a Barcelona PDECat i ERC es disposen a concórrer-hi. La roda de premsa va ser impresentable i contraproduent. Impresentable perquè les garanties que Puigdemont demana són les pròpies de l’Estat de dret, i perquè l’article 155 amb data de caducitat dissenyat per Mariano Rajoy no justifica un fantasmagòric Govern a l’exili. I va ser contraproduent perquè la imatge que va donar Puigdemont va ser la d’un líder a la deriva, encegat pels seus propis enganys.
Certament, Puigdemont afronta un complicat procés legal. Dijous i divendres està citat a declarar a l’Audiència Nacional. Ahir va dir que no pensa defugir l’acció de la justícia. Així ha de ser. L’escapada que ha protagonitzat l’expresident ha d’arribar a la fi. Ni Catalunya ni els milers de ciutadans que legítimament creuen en un projecte independentista es mereixen aquesta deriva. És hora que Puigdemont assumeixi la seva responsabilitat política i judicial, si n’hi hagués. I que deixi de perjudicar Catalunya.
És hora que l'expresident assumeixi la seva responsabilitat i que deixi de perjudicar Catalunya
Mentre a Barcelona les institucions catalanes funcionen amb normalitat, els funcionaris fan la seva feina i una part del Govern català ha acatat de facto la destitució decretada pel Govern central dins el paquet de mesures decidides a l’empara de l’article 155 de la Constitució, Carles Puigdemont i sis exconsellers del Govern van protagonitzar ahir una esperpèntica roda de premsa a Brussel·les en la qual va posar de manifest que s’ha instal·lat en una realitat virtual. Puigdemont pretenia deixar en evidència a Europa el Govern espanyol, però l’únic que va quedar retratat van ser el seu victimisme i la seva intenció de prosseguir amb l’escapada que ha portat Catalunya a una via morta.
Puigdemont es va esforçar, en quatre idiomes, a dibuixar un Estat espanyol opressor i repressiu, que aplica un article de la Constitució despòtic i que el persegueix judicialment per les seves idees polítiques. Un Estat al qual cal exigir-li «garanties» perquè ell accedeixi a tornar a Catalunya i que no garanteix ni la seva llibertat ni la seva seguretat. No va explicar com és possible que les dels altres membres de Govern que són a Barcelona no corrin riscos. Però és un exercici inútil buscar coherència en el discurs de Puigdemont, que al mateix temps va dibuixar un article 155 asfixiant i va acatar les eleccions que acabaran amb la seva aplicació el 21-D, mentre que a Barcelona PDECat i ERC es disposen a concórrer-hi. La roda de premsa va ser impresentable i contraproduent. Impresentable perquè les garanties que Puigdemont demana són les pròpies de l’Estat de dret, i perquè l’article 155 amb data de caducitat dissenyat per Mariano Rajoy no justifica un fantasmagòric Govern a l’exili. I va ser contraproduent perquè la imatge que va donar Puigdemont va ser la d’un líder a la deriva, encegat pels seus propis enganys.
Certament, Puigdemont afronta un complicat procés legal. Dijous i divendres està citat a declarar a l’Audiència Nacional. Ahir va dir que no pensa defugir l’acció de la justícia. Així ha de ser. L’escapada que ha protagonitzat l’expresident ha d’arribar a la fi. Ni Catalunya ni els milers de ciutadans que legítimament creuen en un projecte independentista es mereixen aquesta deriva. És hora que Puigdemont assumeixi la seva responsabilitat política i judicial, si n’hi hagués. I que deixi de perjudicar Catalunya.
