L’atzar va voler que tot just el dia que el
Parlament de Catalunya proclamava la República Catalana ens trobéssim a
Cardona, la darrera plaça en capitular durant
la guerra de Successió espanyola (18-11-1714), una setmana després de caure
Barcelona a mans de les tropes borbòniques.
El viatge estava planificat des de principis d’any.
Quan me’n vaig assabentar que, damunt, coincidia amb la fira de la llenega me
va semblar que seria un cap de setmana perfecte.
Ens hi vam estar 3 nits. Vam arribar divendres
27 d’octubre i vam marxar dilluns 30. La primera tarda vam visitar el museu desal de Josep Arnau i no ho diríeu mai...
Vam trobar a dues tortosines que van estar un bon grapat d’anys treballant a
Amposta! Dissabte per matí visitàrem la muntanyade sal i ja per la tarda el castell.
Diumenge pel matí, a part de donar un vol per la fira de la llenega i degustar algun plat elaborat amb aquest
extraordinari bolet, vam visitar la part
medieval de la vila. Per la tarda ens vam desplaçar a la veïna ciutat de Solsona i dilluns, abans de marxar cap
a casa encara vam passar per Súria,
una població que comparteix vall, riu i mines de sal amb Cardona i de camí ens vam parar a Igualada.
EL MUSEU JOSEP ARNAU
És un museu bàsicament de escultures fetes en
sal, però també sé hi poden veure eines i d’altres utensilis per a extreure-la
i treballar-la. Un dels elements més interessants són uns finestrals fets en
sal i que un dia van formar part d’un habitatge.
Està situat al lloc on antigament hi havia una
de les places més importants de la localitat, però que poc a poc va anar
perdent importància fins el punt de que actualment és un carrer. Ocupa els
baixos d’un edifici nou que, quan se va reformar s’hi va trobar part dels
antics porxos de la plaça. A la part del davant n’hi ha més, però com els que
van ser descoberts recentment van ser aprofitats per a fer-hi la paret de l’edifici.
Actualment hi ha un projecte per a recuperar-los.
LES MINES DE LA MUNTANYA DE LA SAL
Estan a tocar del poble i s’hi arriba en
cotxe. Al costat del Parc Natural de la Muntanya de Sal hi ha un gran
aparcament. Ara bé, l’accés a l’explotació minera l’has de fer amb uns
microbusos propietat de l’ajuntament. Ho fas descendent per una forta pendent des
d’on encara se poden veure alguns operaris amb màquines treballant la sal, tot
i que actualment l’explotació de la sal és pràcticament nul·la, sobre tot si ho
comparem amb els millors anys d’extracció.
Una guia en va acompanyar durant la visita. El
recorregut és d’aproximadament uns 500 metres. Està prohibit arrencar cap tros
de mineral i fins i tot tocar-lo amb les mans, tot i que sempre hi ha gent que
toca les parets. També està prohibit fer fotos fins que la guia no t’indiqui el
contrari. Es obligatori entrar-hi amb casc.
La guia era una jove neta d’un miner. Ens va
donar tota mena d’explicacions i ens va fer la vista molt amena. Al final de la
visita li van preguntar les causes dels morts per accident i tot i que al
principi se va mostrar reticent en parlar del tema, al final sé va soltar...
Segons ens va explicar, hi ha més de 300 Km. de
galeries i la profunditat màxima a la que es va arribar va ser a 1.307 metres. La
temperatura a aquella profunditat passava dels 50º. Com més avall s’anava les
betes de sal estaven disposades més en vertical, la qual cosa dificultava i
encaria l’extracció.
Tot el recorregut el fas a peu i per pla, tot
i que a sobre hi tens una muntanya de sal. La part més bonica és el que ells
anomenen la Capella Sixtina on s’hi ha rodat pel·lícules i oficiat enllaços matrimonials.
