dimecres, 15 de novembre del 2017

TEMPS DE DESENGANYS

De Napi a Diari de Tarragona. 
Aquest matí m’he assabentat de que Lluís Llach i Germà Bel, diputats de Junts pel Sí després de les darreres eleccions, no repetiran el 21-D. Dies abans, des de la presó d’Estremera, Jordi Cuixart, president d’Òmnium  cultural, també s’havia autoexclòs. Segurament no faran públics els motius que els han portat a prendre esta decisió per no perjudicar encara més la imatge de l’independentisme, tot i que d’aquí un temps poden arribar a transcendir a l’opinió pública, però m’arrisco a donar un motiu: per desengany.
No és necessari que el motiu de desengany sigui el mateix en els tres casos, però segur que si hi ha un denominador comú en tots tres aquest és el desengany per veure que el vaixell d’Ítaca ha ancorar a un a illa del mar Egeu, lluny de l’anhelat port de nom Independència (No sé si me’n he sortit en la metàfora, espero que sí)
L’independentisme crida a omplir les urnes de paperetes el 21-D. No havien de ser les seves eleccions, però és que de moment no n’hi ha d’altres. La pregunta és: Aconseguiran aquesta fita? O bé, a part de Llach, Bel i Cuixart hi ha molts més desenganyats que de moment prefereixen no sortir de l’armari?
Però de desenganyats n’hi ha més i aquests dels que ara us vull parlar no són precisament del món independentista. Com sabeu fa aproximadament una setmana l’alcalde de Terrassa (exalcalde ja) Jordi Ballart va decidir abandonar el PSC i, en un gest que l’honra i que li vaig reconèixer públicament, renunciar també a l’alcaldia. El dia següent 5 dels seus regidors van seguir el mateix camí. Només fa un parell de dies, Miquel Lupiáñez, alcalde de Blanes, va fer el mateix que Ballart: es va donar de baixa del PSC i va abandonar l’alcaldia.
No recordo precedents. Normalment els polítics sé donen de baixa del partit al que militaven i que, segurament, gràcies a això havien obtingut el càrrec públic, però no del càrrec que venien ocupant, en un exercici singular d’hipocresia.
I perquè s’han donat de baixa i han abandonat el càrrec Jordi Ballart, Miquel Lupiáñez i la resta de regidors? Han marxat desenganyats amb el PSC per la tebior mostrada davant el PSOE, sobre tot a l'hora d'aplicar l'article 155 de la Constitució. També és veritat que van perdre la confiança dels seus socis de govern, però el veritable socialista, aquell que té uns ideals d’esquerres per força ha d’estar desenganyat del rumb que ha pres el partit en els darrers anys.
Iceta diu que no farà presidents ni a Junqueras ni a Puigdemont... I què farà en els cas de García Albiol i Arrimadas? Faran un tripartit de dretes?  I si el candidat d'ERC no fos Junqueras sinó Marta Rovira com s'està apuntant a les darreres hores? Es podria repetir un altre tripartit amb ERC i CSQP? A hores d’ara me sembla una fal·làcia, tot i que és una possibilitat que molts analistes polítics apunten.

Tot i que temps d’enganys pot sembla el nom d’una sèrie televisiva, com heu vist reflecteix molt bé l’època actual on quasi res és com aparenta ser. O tu estàs convençut que sí?     

CARDONA LA INVICTA (TERCERA PART: EL NUCLI MEDIEVAL)

Escultura de Borrell II feta per Subiracs.
La tercera i última visita guiada que vam fer per Cardona va ser pel nucli medieval de la ciutat. Cal dir que tot i que les dues guies de les primeres visites van estar extraordinàries, el guia de la darrera visita diria que les va superar.
La visita surt des del Centre Cardona Medieval  que hi ha quasi enfront de la casa consistorial. El recorregut és relativament curt. Les primeres explicacions té les fan dintre del mateix centre i t’ensenyen un facsímil de la segona carta de població o de poblament  atorgada per Borrell II. Després baixa pel carrer de la Fira i es va cap el final del carrer, allà per on havia d’estar el desaparegut carrer del Castell, del que es té constància però no l’emplaçament exacte. Posteriorment, després de passar per un passatge que uneix aquest carrer amb el dels Escasany, puja cap a la plaça del Mercat per entrar finalment a l’església de Sant Miquel, on s’acaba visita.  

El guia insisteix moltes vegades del gran patrimoni que tenia Cardona, però el poc que hi ha recuperat. Així per exemple quan se passa per davant de les escales del carrer de l’Església, just darrere de l’absis, t’explica que allí hi vivia un ric mercader i que ara l’ha comprat un prohom del poble. De fet va començar comprant-te una, però quan se’n va adonar que la casa continuava ne va comprar una segona i finalment una tercera. Ha arribat a un acord amb l’ajuntament per a que rehabiliti les cases conservant l’estructura original. No és un cas aïllat. En arribar a la capella de Santa Eulàlia i després d’entrar-hi, el guia t’explica que la capella devia de ser la de l’antic hospital que sé sospita que hi al darrere d’una de les parets. Allí t’explica el brot de pesta negra que va patir Cardona l’any 1348 i com es va aprofitar l’ocasió per a assassinar a tots els jueus que hi havia a la població culpant-los de ser els que van portar la malaltia a la població.
Com ja he dit, la visita s’acaba a l’església de Sant Miquel d’estil gòtic. Segons el guia seria un clar exemple del gòtic català ja que hi conté tots els elements. L’església bé podria ser una catedral, però els senyors de Cardona van preferir que el contrapoder religiós estigués una mica més allunyat (Solsona)


De l’església hi destacaria 3 elements: la imatge de la Mare de Déu del Patrocini, de fet una Notre-Dame, ja que té origen francès i el retaule  que hi ha un dels altes i que va ser pagat pel ric mercader que vivia a la casa que hi ha just al costat de l’absis de l’església. Aquí el guia se va recrear explicant-nos totes i cadascuna de les escenes que s’hi representen i fins i tot qui eren els personatges que hi surten. Ens va arribar a dir que venia a ser com una televisió de l’època...   




LA NOSTRA RIBERA 358 (ESPECIAL LO SIRGADOR PER TORTOSA)






MONFORTE DE LEMOS 2