ENRIC HERNÁNDEZ
L'aparent replegament independentista busca desmobilitzar el vot del 'no' per superar el 50% el 21-D... i tornar a la seva
Les confessions aparentment contrites de cares visibles de l’independentisme poden induir a error. El full de ruta secessionista no tenia prou suport social per ser implementat, xiuxiuegen tardanament, reconeixent que no van disposar res per construir la república en confrontació amb l’Estat. Un sobtat penediment que sintonitzaria amb l’anunci que els programes electorals de les forces motrius de l’independentisme aparquessin les trampes unilateralistes a favor, de nou, del referèndum legal i pactat, única via realista per conquistar l’estat propi. Una bona nova, si les paraules es transformessin després en fets.
Però cinc anys de duplicitats, amenaces i mitges veritats conviden a la desconfiança. Principalment quan, davant de l’incipient revisionisme del PDECat i ERC, Marta Rovira ha posat fi a l’autocrítica assegurant sense proves que la república no va arrencar perquè el Govern de Rajoy amenaçava Catalunya amb un bany de sang. Greu acusació la de Rovira que, si fos certa, hauria justificat que Puigdemont convoqués eleccions el 26 d’octubre per evitar tant la DUI com la intervenció de la Generalitat, via article 155. ¿O potser el Parlament va proclamar la república a risc que l’Estat utilitzés «armes de foc» i posés «morts al carrer», com denuncia la número dos d’ERC?
És possible una altra explicació. La Generalitat ni va poder ni va saber burlar el setge legal del Govern. No hi havia estructures de l’inexistent estat perquè era impossible erigir-les sota l’estreta vigilància d’un Estat real. I esperonar una sublevació, com defensaven alguns descerebrats, comportava una confrontació civil d’efectes imprevisibles.
Tornar-hi
Tampoc és descartable que el suposat gir moderantista de l’independentisme no obeeixi a cap remordiment, sinó a l’interès electoral: rebaixar tensió i presentar el 21-D com un plebiscit sobre el 155 i els empresonaments, no sobre la secessió. Un replegament tàctic perquè el vot del no es desmobilitzi, superar així el 50% dels sufragis i, després del parèntesi electoral, tornar a la seva.
L'aparent replegament independentista busca desmobilitzar el vot del 'no' per superar el 50% el 21-D... i tornar a la seva
Però cinc anys de duplicitats, amenaces i mitges veritats conviden a la desconfiança. Principalment quan, davant de l’incipient revisionisme del PDECat i ERC, Marta Rovira ha posat fi a l’autocrítica assegurant sense proves que la república no va arrencar perquè el Govern de Rajoy amenaçava Catalunya amb un bany de sang. Greu acusació la de Rovira que, si fos certa, hauria justificat que Puigdemont convoqués eleccions el 26 d’octubre per evitar tant la DUI com la intervenció de la Generalitat, via article 155. ¿O potser el Parlament va proclamar la república a risc que l’Estat utilitzés «armes de foc» i posés «morts al carrer», com denuncia la número dos d’ERC?
És possible una altra explicació. La Generalitat ni va poder ni va saber burlar el setge legal del Govern. No hi havia estructures de l’inexistent estat perquè era impossible erigir-les sota l’estreta vigilància d’un Estat real. I esperonar una sublevació, com defensaven alguns descerebrats, comportava una confrontació civil d’efectes imprevisibles.
Tornar-hi
Tampoc és descartable que el suposat gir moderantista de l’independentisme no obeeixi a cap remordiment, sinó a l’interès electoral: rebaixar tensió i presentar el 21-D com un plebiscit sobre el 155 i els empresonaments, no sobre la secessió. Un replegament tàctic perquè el vot del no es desmobilitzi, superar així el 50% dels sufragis i, després del parèntesi electoral, tornar a la seva.
