dissabte, 25 de novembre del 2017

«Com que no soc 'indepe', no compto»

Ferran Monegal

S'ha deixat anar. I ha dit grans veritats. Em refereixo a la visita de Julia Otero a El hormiguero (Antena 3 TV). Pablo Motos, en un moment donat, es va interessar pel que veu Julia últimament quan treu el cap per la finestra d'Onda Cero, que dona a la Rambla. I ella li va contestar: «Últimament no, Pablo. Fa anys que estem veient el que passa. I fa anys que estem avisant (...) La meitat dels que vivim a Catalunya no comptem per al Govern de la Generalitat. Com que jo no soc independentista, a mi no em compten. No els importa el que pensem. Ells van a la seva. I el més terrible és que de l'altra banda, des del Govern de l'Estat, tampoc els importa el que pensa aquesta mitja Catalunya que és independentista. És terrible que els uns i els altres visquin d'esquena a la realitat».

Efectivament. Dislèxia, estrabisme i sordesa són els nous adjectius qualificatius que mereix la política que ens envolta. I cal afegir-hi el factor apartheid professional, que a Catalunya, en la nostra professió, ja adquireix dimensions de secta. Aquí, si no ets de la congregació, si no abraces la fe, si no actues en pla agent actiu de l'agitprop, «no comptes», com diu Julia Otero. En canvi, si et transformes en escolà obedient, i repiques bé la campaneta, et conviden a les misses diàries de les seves plataformes televisives i radiofòniques dedicades a la catequesi i al sermó. A vegades fins i tot et munten una web, un diari digital, un full parroquial, subvencionat amb diner públic, naturalment.

¡Ahh! Fa temps que els vaig dient que, aquí, l'única estructura d'Estat que els funciona és TV-3 i la resta de tinglados doctrinaris que controla la Corpo (CCMA). La denuncia de Julia Otero és pertinent. L'encerta. Aquí això va de religió. El pensament crític no es tolera. O combregues, o ets un heretge.

DEL REIAL MADRID I INDEPENDENTISTA.- En aquesta mateixa sessió d'El hormiguero, el reporter volant Wolfgang Maier va fer una volta per Manlleu. Es va dedicar a mirar atentament els balcons. I en va trobar un on penjaven, agermanades, dues banderes: l'estelada i la del Reial Madrid. ¡Ahh! El seu propietari, un jove manlleuenc, va explicar amb tota naturalitat aquesta meravella còsmica. És del Reial Madrid i és independentista, al mateix temps. I en ell no hi havia ni rastre de sordesa, ni d'estrabisme, ni de dislèxia.

BOSC DE RIBERA ... O NO...

Bon dia! 

divendres, 24 de novembre del 2017

LA CIUTAT QUE VOLEM (LA CRÒNICA)

Carrer de Madrid. 
Després de donar-hi moltes voltes i canviar de títol més d’una vegada la meva secció de fotos denúncia, al final vaig trobar-ne un que, des del meu punt de vista, me sembla el més adequat: La ciutat que volem. L’anterior a aquest era El poble que volem, però un amic del Facebook me va dir que si som ciutat, hauria de canviar el nom. El vaig canviar i punt, tot i que sovint penso que ens semblem més a un poble que a una ciutat. Per a ser ciutat no n’hi ha prou en portar el títol (atorgat per un Borbó per cert) Les ciutats s’han de fer dia a dia. I com s’han de fer les ciutats? És tot un conjunt de coses: organització d’actes i esdeveniments per a que els puguin gaudir els seus habitants, però també la gent de fora, dotar-la de bons equipaments, tant esportius com culturals, un comerç viu que doni resposta a les necessitats de tothom, crear llocs de treball estables, fer-la més cívica, agradable i habitable, etc.
Avinguda de Catalunya.

Però per què, finalment, vaig optar pel títol de La ciutat que volem? Perquè després d’anys denunciant l’incivisme imperant sobre tot en allò que respecte a la neteja i la circulació, la situació no ha canviat gaire per no dir gens. Per tant, tenim la ciutat que volem, la que ens mereixem! Si la volguéssim d’una altra manera segurament tothom faria una mica més del que està fent ara mateix per a millorar-la.
Aquest escrit és com a conseqüència d’un debat a tres bandes que vam tenir l’altre dia a la pàgina Digues la teva. De fet els tres que vam debatre defensàvem el mateix: una Amposta més neta. És què es pot defensar una altra cosa? Jo crec que no, però hi ha molta gent que encara  justifiquen les situacions que sovint denuncio.

-Si deixen les bosses fora perquè el contenidor devia d’estar ple... (Aquesta és una de les darreres excuses que he llegit)

Tot i que en algun contenidor diu que deixar les bosses de brossa fora pot ser sancionat fins a 300€... També s’adverteix que els voluminosos s’han de portar a la deixalleria o bé fer ús del servei gratuït que ofereix l’Ajuntament. Però ni així... Hi ha gent que sembla que no sàpiguen llegir... O no ho vulguin veure...
Carrer de Brasil.

Un dels temes que va sortir al debat va ser el dels agents cívics que van actuar per Amposta durant uns mesos. Els agents cívics van començar a actuar a principis d’agost (damunt de festes) i si estic ben informat, van acabar la seva tasca a finals d’octubre. Per tant, 3 mesos d’activitat. No sé si és molt, poc o suficient, però me sembla que una vegada creades aquestes places s’haurien de mantenir si els resultats són òptims i sinó ho són, buscar d’altres solucions més escaients.
Quan els agents cívics van començar a actuar, des de l’ajuntament se li va donar publicitat per les xarxes socials, així com també els mitjans de comunicació territorials sé van fer ressò de la notícia. Però si és veritat que aquests llocs de treball han estat amortitzats, trobo que també s’hauria de dir, així com els motius que han portat a prendre aquesta decisió.
Un dia, a mitjans d’agost, vaig parlar amb un dels que estaven treballant d’agents cívics. Va ser ell qui va treure la conversa. No sé si perquè volia esplaiar-se o bé perquè intuïa que tard o d’hora faria ús d’aquella conversa. En resum me va dir que el feien fora perquè, segons les autoritats municipals, donava massa feina a la brigada...  
La feia d’agent cívic no consta només en vigilar les illes de contenidors i informar els ciutadans de com fer-ne un bon ús, també es tracta d’identificar totes aquelles mancances que pot tenir la ciutat en matèria de barreres arquitectòniques, desperfectes a les voreres i calçada, parcs i jardins, etc. L’arranjament d’algunes d’aquestes coses són competència de la brigada i d’aquí que, segons ell, li diguessin que donava massa feina.
Bé sigui per una cosa o bé per l’altra, és que ens trobem en la mateixa situació que estàvem quan l’actual equip de govern va prendre possessió del seu càrrec allà pel mes de juny de 2015... I igual o paregut a fa 10, 15 o 20 anys. En definitiva: No canvia res... Però res de res...  
Acabaré amb una anècdota que me van explicar ja fa uns quants anys. Un visitant se trobava dintre del mercat municipal quan li va sonar el mòbil. Sembla ser que el seu interlocutor li va preguntar on es trobava i aquesta va ser més o menys la resposta:

-Estic a Amposta, una ciutat molt bruta i desendreçada.


Aquesta és la sensació que s’emporten aquells que ens visiten. A mi no m’agrada... No sé si a tu, amic lector, t’agrada que pensin així de la teva ciutat? 

LA CIUTAT QUE VOLEM 24-11-2017

Entre la vorera i un cotxe. 

Qui ha buidat el cendrer al carrer...
A casa seva també ho deixa tot pel terra?