Quan sé parla d’alguna cosa mai saps si és bo
o dolent... Suposo que depèn del moment i del sentit en que enfoques el tema.
Aquests darrers dies coincidint amb l’any que s’acaba s’està parlant mol de les
pensions i no precisament en positiu, ja que els que està passat gràcies a
Rajoy és que any rere any les pensions espanyoles perden poder adquisitiu.
Però el tema hauria de ser molt més ampli i
parlar també dels sous públics. O sigui el que reben els treballadors públics
que van, si fa o no fa paral·lels a les pensions, ja que en tots dos casos
formen part dels Pressupostos Generals de l’Estat i els augments, congelades,
però també retallades les aprova el govern de l’Estat.
Com sabeu fa un parell de mesos que sóc
pensionista. La meva pensió no me la paga la Seguretat Social sinó la Direcció
General de Costos de Personal i Pensions Públiques perquè com a funcionari de l’Estat
que era tenia un règim diferent. Tot i això suposo que els extraordinaris increments que tindré any rere any seran en el
mateix percentatge que la resta de les pensions.
Com us comentava se parla molt de pensions i
poc de sous públics. El col·lectiu de treballadors públics que són tots aquells
que treballen a l’administració, ja sigui central, autonòmica o local.
Des de l’any 2011 en el que el govern de Zapatero
va acordar rebaixar els sous públics en un 7,5% de mitjans, després de 6 anys,
la majoria d’aquests encara estan pels mateixos nivells que llavors i tot gràcies
als triennis, ja que els percentatges anuals d’increment encara no haurien
aconseguit equiparar-los. Si l’IPC no ha parat de pujar, imagineu-vos la pèrdua
de poder adquisitiu que ha patit el col·lectiu.
Sobre les pensions se’n parla molt i s’actua
poc. Un dels disbarats més grans que se diu sobre les pensions és que es trauran
en funció del govern que guanyi les eleccions. És una por que sol llançar el
partit que està al govern davant d’unes imminents eleccions generals, però
també autonòmiques. I si ho dic és perquè conec perfectament el cas.
També se diu que el col·lectiu de pensionistes
sol ser més conservador que la resta de la societat i que normalment vota al
partit que governa. La veritat és que desconec si hi ha algun estudi seriós
sobre aquest tema, però de ser veritat, farien bé els governs successius de
tractar els jubilats (i també els pensionistes, no tenim que oblidar-los) amb molta
més benevolència, ja que amb envelliment de la població cada cop representarà
un percentatge més gran i si un dia se’n arriben a atipar, els governs poden
anar caient un darrere de l’altre fins que s’arribi a aquells que, de veritat,
apliqui les polítiques econòmiques adients i restableixi la normalitat que hi
havia només fa uns anys quan els increments de les pensions anaven en
consonància amb la pujada de la inflació.
Des de que el govern de Zapatero me va abaixar
el sou, mai més he votat socialista en unes eleccions generals. Si aquells que
diuen que representen a la classe treballadora té fallen hi deixes de confiar i
és molt difícil retornar-los la confiança. Possiblement aquest és el problema
mes gran que té el PSOE. I amb tota seguretat, com jo n’hi ha molts més. Per
això, tal com llegia avui mateix a
eldiario.es, Rajoy tanca el seu primer any en minoria amb el poder intacte i
les seves lleis més polèmiques en vigor.
No sóc massa de pronòstics, ja me coneixeu.
Però ne vaig a fer una: Tenim PP per a
anys i sinó ja m’ho direu...
Acabaré amb una metàfora que vaig llegir ja fa
anys. Si Espanya fos el país dels dinosaures votaríem al meteorit!
