ENRIC HERNÁNDEZ
La divisa del líder de JxCat, millor "president que presidiari", pot arrossegar el Parlament a aguditzar el conflicte amb l'Estat
La innegable habilitat de Carles Puigdemont per generar tuits virals i titulars d’impacte a vegades li juga males passades. Li va succeir divendres a Catalunya Ràdio quan va deixar anar aquesta tautologia: «Entre president i presidiari, prefereixo ser president».
No els falten raons als dirigents d’Esquerra per estar enfadats amb el líder de Junts per Catalunya. Al capdavall, Oriol Junqueras suma dos mesos i mig en presó preventiva acusat dels mateixos delictes que l’expresident, mentre aquest campa al seu aire per Bèlgica.
És obvi que a Puigdemont li va resultar més profitosa a les urnes la fugida a Brussel·les que a Junqueras l’assumpció de les seves responsabilitats davant la justícia. I, per acabar-ho d’arreglar, ara ERC està atrapada en la teranyina de Junts per Catalunya: considera un despropòsit investir un absent Puigdemont i aguditzar el conflicte amb l’Estat, però no sap com escapolir-se del mite de la «restitució» del Govern deposat per l’article 155.
Fent miques la seva promesa electoral –«Perquè torni el president s’ha de votar el president»–, Puigdemont va sostenir divendres que gràcies a la tecnologia és plausible governar Catalunya sense trepitjar-la. Primer va garantir el seu retorn si guanyava, després si era investit i ara, ni així. Només tornaria si, a diferència dels seus exconsellers i els Jordis, obtingués el compromís d’immunitat que primer va exigir a Mariano Rajoy i després va intentar acordar amb el jutge. Sempre en va.
Tutela remota
El pla de JxCat, que el republicà Roger Torrent haurà d’avalar com a president del Parlament, és convocar la sessió d’investidura amb una fórmula antireglamentària, forçar l’Estat a impugnar la votació i que sigui el Tribunal Constitucional, i no la cambra catalana, el que privi Puigdemont de la presidència.
S’erigiria llavors en «legítim» president exiliat, mentre un altre sobiranista exerciria el càrrec sota la seva remota tutela. Els republicans i tot el Parlament es troben presos de la tàctica de Puigdemont, que amb la seva obstinació pot impedir que s’obri l’etapa de normalització i de relativa distensió que tants catalans anhelen.
La divisa del líder de JxCat, millor "president que presidiari", pot arrossegar el Parlament a aguditzar el conflicte amb l'Estat
No els falten raons als dirigents d’Esquerra per estar enfadats amb el líder de Junts per Catalunya. Al capdavall, Oriol Junqueras suma dos mesos i mig en presó preventiva acusat dels mateixos delictes que l’expresident, mentre aquest campa al seu aire per Bèlgica.
És obvi que a Puigdemont li va resultar més profitosa a les urnes la fugida a Brussel·les que a Junqueras l’assumpció de les seves responsabilitats davant la justícia. I, per acabar-ho d’arreglar, ara ERC està atrapada en la teranyina de Junts per Catalunya: considera un despropòsit investir un absent Puigdemont i aguditzar el conflicte amb l’Estat, però no sap com escapolir-se del mite de la «restitució» del Govern deposat per l’article 155.
Fent miques la seva promesa electoral –«Perquè torni el president s’ha de votar el president»–, Puigdemont va sostenir divendres que gràcies a la tecnologia és plausible governar Catalunya sense trepitjar-la. Primer va garantir el seu retorn si guanyava, després si era investit i ara, ni així. Només tornaria si, a diferència dels seus exconsellers i els Jordis, obtingués el compromís d’immunitat que primer va exigir a Mariano Rajoy i després va intentar acordar amb el jutge. Sempre en va.
Tutela remota
El pla de JxCat, que el republicà Roger Torrent haurà d’avalar com a president del Parlament, és convocar la sessió d’investidura amb una fórmula antireglamentària, forçar l’Estat a impugnar la votació i que sigui el Tribunal Constitucional, i no la cambra catalana, el que privi Puigdemont de la presidència.
S’erigiria llavors en «legítim» president exiliat, mentre un altre sobiranista exerciria el càrrec sota la seva remota tutela. Els republicans i tot el Parlament es troben presos de la tàctica de Puigdemont, que amb la seva obstinació pot impedir que s’obri l’etapa de normalització i de relativa distensió que tants catalans anhelen.
