JOAN TAPIA
La investidura de Puigdemont al capdavant de la Generalitat es preveu gairebé impossible
Divendres passat vaig escriure que el nou president del Parlament, Roger Torrent, anava a intentar una cosa impossible: la quadratura del cercle. Aquest dilluns Torrent, que mostra professionalitat, ho va venir a confirmar. Va proposar Carles Puigdemont com a candidat a president i, caut, no va fixar ni data. Té la seva lògica perquè Puigdemont és recolzat per JxCat, ERC i la CUP, que sumen 70 diputats. Dos més que la majoria absoluta de manera que, en circumstàncies normals, Puigdemont seria elegit en primera votació.
Però des de les lleis de ruptura del 6 i 7 de setembre, el conat d'independència del 27 d'octubre i la immediata aplicació del 155, res és normal. Hi ha tres diputats a la presó que la Mesa d'Edat del Parlament va deixar votar (per delegació) després del vistiplau del jutge del Suprem que instrueix el cas contra ells. I n'hi ha cinc més que són fora de Catalunya i que, en principi, no pensen tornar. ¿També podran votar o hauran de dimitir perquè corri la llista?
Però el gran problema de Torrent serà complir el que va prometre dijous: «El que he de fer és que hi hagi un candidat que pugui ser investit i un govern que pugui governar des del minut u». Si Puigdemont no va al Parlament, elegir-lo president és la quadratura del cercle. Fer el discurs d'investidura per plasma, o delegant la lectura en un altre diputat, és il·legal. Ja ho han dit els lletrats de la Cambra, reobriria el cisma entre les dues meitats del Parlament (70 diputats contra 65) i, en el cas que es fes, no podria ni prendre possessió. A més, un debat d'investidura capat de discussió en viu amb l'oposició és un disbarat total.
Buscar una solució
Torrent ho intentarà tot. Des de negociar amb Rajoy fins a visitar els presos d'Estremera i els exiliats de Brussel·les per explicar-los que Puigdemont té dret a la nominació però que no podrà ser president si no es troba una solució. I que en aquest cas l'únic que pot fer és renunciar. Joan Tardà –potser el dirigent d'ERC amb més autoritat moral– ja li va dir a Ana Pastor que no hi ha ningú imprescindible.
Hi ha quatre escenaris. Tots difícils. Un, que Torrent –i la realitat– acabin convencent Puigdemont i després d'una dura negociació amb els grups que el recolzen –enfrontats entre si– es pacti un altre candidat. Dos, que Puigdemont no cedeixi i Torrent hagi de suspendre la sessió d'investidura per l'absència del candidat. Per tant… Tres, que Torrent acabi doblegant-se a Puigdemont i a part de JxCat i accepti que el Parlament torni a actuar al marge de la llei. Resultat: Puigdemont potser aconseguiria ser votat i al minut següent cessat. ¿Què guanyaria ningú, fora que el que es pretengui sigui mantenir la màxima tensió fins que el país exploti? Quatre, que Puigdemont es tanqui en banda i amb la seva possible quinzena d'incondicionals veti qualsevol altre candidat i hàgim d'anar al maig a noves eleccions.
La investidura de Puigdemont al capdavant de la Generalitat es preveu gairebé impossible
Però des de les lleis de ruptura del 6 i 7 de setembre, el conat d'independència del 27 d'octubre i la immediata aplicació del 155, res és normal. Hi ha tres diputats a la presó que la Mesa d'Edat del Parlament va deixar votar (per delegació) després del vistiplau del jutge del Suprem que instrueix el cas contra ells. I n'hi ha cinc més que són fora de Catalunya i que, en principi, no pensen tornar. ¿També podran votar o hauran de dimitir perquè corri la llista?
Però el gran problema de Torrent serà complir el que va prometre dijous: «El que he de fer és que hi hagi un candidat que pugui ser investit i un govern que pugui governar des del minut u». Si Puigdemont no va al Parlament, elegir-lo president és la quadratura del cercle. Fer el discurs d'investidura per plasma, o delegant la lectura en un altre diputat, és il·legal. Ja ho han dit els lletrats de la Cambra, reobriria el cisma entre les dues meitats del Parlament (70 diputats contra 65) i, en el cas que es fes, no podria ni prendre possessió. A més, un debat d'investidura capat de discussió en viu amb l'oposició és un disbarat total.
Buscar una solució
Torrent ho intentarà tot. Des de negociar amb Rajoy fins a visitar els presos d'Estremera i els exiliats de Brussel·les per explicar-los que Puigdemont té dret a la nominació però que no podrà ser president si no es troba una solució. I que en aquest cas l'únic que pot fer és renunciar. Joan Tardà –potser el dirigent d'ERC amb més autoritat moral– ja li va dir a Ana Pastor que no hi ha ningú imprescindible.
Hi ha quatre escenaris. Tots difícils. Un, que Torrent –i la realitat– acabin convencent Puigdemont i després d'una dura negociació amb els grups que el recolzen –enfrontats entre si– es pacti un altre candidat. Dos, que Puigdemont no cedeixi i Torrent hagi de suspendre la sessió d'investidura per l'absència del candidat. Per tant… Tres, que Torrent acabi doblegant-se a Puigdemont i a part de JxCat i accepti que el Parlament torni a actuar al marge de la llei. Resultat: Puigdemont potser aconseguiria ser votat i al minut següent cessat. ¿Què guanyaria ningú, fora que el que es pretengui sigui mantenir la màxima tensió fins que el país exploti? Quatre, que Puigdemont es tanqui en banda i amb la seva possible quinzena d'incondicionals veti qualsevol altre candidat i hàgim d'anar al maig a noves eleccions.
