divendres, 26 de gener del 2018
dijous, 25 de gener del 2018
MAMBO!
 |
| De Manel Fontdevila a eldiario.es. |
-7, 8, 10, 15 o 20 persones...
Mambo!!
Aquest és el límit que posa el President Rajoy
a la corrupció al PP després de Ricardo Costa (Ric per als amics) cantés... Potser no un mambo, ni la Traviata de
Verdi, ni tampoc com una almeja...
Però va cantar amb un intent de salvar el seu coll i al mateix temps el de
Francisco Camps (Paco per als amics),
ja que els càrrecs que sé li poden imputar al que va ser President de la Cheneralitat, ja estan prescrits.
Des de que va esclatar el cas Gürtel,
segurament el més sonat de tots els que estan esquitxant el PP, Rajoy i els
seus van trampejant el temporal com poden. Normalment amb molta més pena que
glòria perquè quasi no queda ningú que se cregui... Però encara són molts els
que, malgrat tot, els continuen i continuaran votant.
Mentre Pablo Iglesias pressiona a Pedro Sánchez
per a presentar una moció de censura, el líder socialista sembla estar més per
la labor de reformar la Constitució. El que haurien de fer és seure’s a una
taula i jugar una partida de dominó o de mus, que potser és mes castís. I de
passada convidar a totes les altres forces, inclosos Ciudadanos. I si
Ciudadanos no està per la labor, que quedin ben retratats i anar a per ells com
si fossin els únics rivals a batre a les pròximes eleccions.
Però mentre l’esquerra estigui dividida i s’anteposin
els interessos de partit per sobre dels del conjunt de la ciutadania, anem
malament. Malament no, de mal en pitjor, perquè al menys que passi una
hecatombe (i pel que sembla els casos de corrupció no ho són) veig a la dreta
instal·lada al poder per molt de temps. I ja sabeu això que significa:
Retallades, precarietat, pensions baixes, llistes d’espera hospitalàries,
favors als seus, etc., etc.
Jo mai he votat un partit de dretes, mai.
Encara que podem trobar molta gent que podria dir el mateix, jo no n’estaria
tant segur de que ens estiguessin dient la veritat. Només cal fer comparatives
de diferents comicis: municipals, autonòmics i generals (deixem els d’Europa
que pràcticament no compten per a res) ens en adonaríem de les diferents tendències
que hi trobaríem. Això vol dir que hi ha gent que vota segons siguin les
eleccions. A Catalunya per exemple va estat guanyant Jordi Pujol per avantatges
aclaparadores durant molt de temps i, en canvi, quan arribaven unes eleccions
generals guanyava el PSC. A Amposta va governar CiU durant 7 legislatures
seguides i pocs reconeixien que votaven primer a Roig i després a Ferré. És la
hipocresia de l’individu.
Si els ciutadans (en general) votessin amb
criteri, potser otro gallo nos cantaria!
Ah! I per cert... No me val allò de que: ‘pos’ mira que les esquerres... Jo també
estic molt decebut, però abans votar nul o a un partit que no té la més mínima
possibilitat de obtenir representació (potser també ho estic fent malament) que
votar a aquells que se’ns riuen a la cara (volia posar una expressió molt més
grollera, però m’he contingut de fer-ho)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)