IGUALADA 2

Atemptats del 17-A: ¿Alguna cosa a amagar?

ENRIC HERNÁNDEZ

La investigació parlamentària que demana Ciutadans, vetada pel PP i el PSOE, hauria de servir per corregir errors i perfeccionar la lluita antigihadista

Han transcorregut cinc mesos des de les accions terroristes del 17 d'agost a la Rambla de Barcelona i a Cambrils. Amb un balanç de 16 morts i més de 120 ferits, va ser l'atemptat gihadista més greu des de la matança de l'11 de març del 2004 a Madrid. Són molt poques les dades que hem conegut sobre la gènesi del comando, les seves vinculacions amb l'Estat Islàmic (EI) i les raons per les quals els seus mortífers plans no van poder ser desbaratats per les forces de seguretat. I les poques dades que s'han sabut no ha sigut de boca de les autoritats, sinó gràcies al periodisme d'investigació.

Sense ànim de buscar més culpables que els mateixos criminals, les democràcies occidentals que han patit la urpada del fonamentalisme han obert immediatament investigacions parlamentàries per corregir ineficiències o descoordinacions en la lluita antiterrorista. Més que per depurar responsabilitats, per perfeccionar els mecanismes de prevenció i dificultar la comissió d'atemptats anàlegs en el futur. Així va passar als EUA (2001), Espanya (2004), França (2015) i Alemanya (2016).

Significativament, res similar ha tingut lloc després del 17-A. L'enfrontament de l'1-O, el xoc institucional a causa de la declaració unilateral d'independència (DUI) al Parlament i les eleccions del 21-D via article 155 han sepultat en l'agenda política la necessària anàlisi sobre els preparatius dels atemptats, la biografia dels seus autors, la ràpida radicalització del comando de Ripoll i els encerts o errors de les forces de seguretat i els serveis d'intel·ligència.

PREGUNTES SENSE RESPOSTA

Després de publicar-se l'alerta de la CIA que els Mossos van intentar destruir, Ciutadans ha demanat que el Congrés obri una investigació per aclarir tot el que va passar. Només ERC ha secundat la proposta d'Albert Rivera, qualificat d'irresponsable pel PP i el PSOE.

¿L'imam de Ripoll va ser confident del CNI? ¿La Policia va amagar als Mossos els seus antecedents? ¿Els Mossos el van vigilar després de saber que a Bèlgica havia aixecat sospites? ¿Es va analitzar correctament l'explosió d'Alcanar? ¿Potser hi ha alguna cosa que els governs ens volen amagar?

A LA RIBERA JA NO HI HA CARROS...

Bon dia!! 

MAMBO!

De Manel Fontdevila a eldiario.es.

-7, 8, 10, 15 o 20 persones... Mambo!! 

Aquest és el límit que posa el President Rajoy a la corrupció al PP després de Ricardo Costa (Ric per als amics) cantés... Potser no un mambo, ni la Traviata de Verdi, ni tampoc com una almeja... Però va cantar amb un intent de salvar el seu coll i al mateix temps el de Francisco Camps (Paco per als amics), ja que els càrrecs que sé li poden imputar al que va ser President de la Cheneralitat, ja estan prescrits.

Des de que va esclatar el cas Gürtel, segurament el més sonat de tots els que estan esquitxant el PP, Rajoy i els seus van trampejant el temporal com poden. Normalment amb molta més pena que glòria perquè quasi no queda ningú que se cregui... Però encara són molts els que, malgrat tot, els continuen i continuaran votant.

Mentre Pablo Iglesias pressiona a Pedro Sánchez per a presentar una moció de censura, el líder socialista sembla estar més per la labor de reformar la Constitució. El que haurien de fer és seure’s a una taula i jugar una partida de dominó o de mus, que potser és mes castís. I de passada convidar a totes les altres forces, inclosos Ciudadanos. I si Ciudadanos no està per la labor, que quedin ben retratats i anar a per ells com si fossin els únics rivals a batre a les pròximes eleccions.

Però mentre l’esquerra estigui dividida i s’anteposin els interessos de partit per sobre dels del conjunt de la ciutadania, anem malament. Malament no, de mal en pitjor, perquè al menys que passi una hecatombe (i pel que sembla els casos de corrupció no ho són) veig a la dreta instal·lada al poder per molt de temps. I ja sabeu això que significa: Retallades, precarietat, pensions baixes, llistes d’espera hospitalàries, favors als seus, etc., etc.

Jo mai he votat un partit de dretes, mai. Encara que podem trobar molta gent que podria dir el mateix, jo no n’estaria tant segur de que ens estiguessin dient la veritat. Només cal fer comparatives de diferents comicis: municipals, autonòmics i generals (deixem els d’Europa que pràcticament no compten per a res) ens en adonaríem de les diferents tendències que hi trobaríem. Això vol dir que hi ha gent que vota segons siguin les eleccions. A Catalunya per exemple va estat guanyant Jordi Pujol per avantatges aclaparadores durant molt de temps i, en canvi, quan arribaven unes eleccions generals guanyava el PSC. A Amposta va governar CiU durant 7 legislatures seguides i pocs reconeixien que votaven primer a Roig i després a Ferré. És la hipocresia de l’individu.

Si els ciutadans (en general) votessin amb criteri, potser otro gallo nos cantaria!  

Ah! I per cert... No me val allò de que: ‘pos’ mira que les esquerres... Jo també estic molt decebut, però abans votar nul o a un partit que no té la més mínima possibilitat de obtenir representació (potser també ho estic fent malament) que votar a aquells que se’ns riuen a la cara (volia posar una expressió molt més grollera, però m’he contingut de fer-ho)