ENRIC HERNÁNDEZ
El Consell d’Estat, en un informe preceptiu però no vinculant, va desaconsellar al Govern central impugnar preventivament davant el Tribunal Constitucional (TC) el debat d’investidura de Carles Puigdemont. El Consell de Ministres en va fer cas omís, emulant el que critica a la taula del Parlament quan aquesta ignora els informes dels seus lletrats, legalment tan esbiaixats com els del Consell d’Estat. Una altra cosa és que sigui políticament recomanable.
El ponent del TC, un jutge progressista i català, va defensar la inadmissió a tràmit del recurs governamental. José Antonio Xiol va esgrimir la jurisprudència de l’alt tribunal per argumentar que no es pot suspendre ex ante el ple d’investidura amb base a la hipòtesi, per més plausible que resulti, de l’absència del candidat. Per preservar la unitat interna, el tribunal va acordar prohibir la sessió només si Puigdemont no fa acte de presència.
El rebuig parcial del recurs per part del Constitucional suposa una sonora bufetada a Mariano Rajoy, que el va firmar, i a Soraya Sáenz de Santamaría, que el va presentar en públic. Un revés a sumar al fiasco de l’1-O i a la debacle del PP el 21-D. A Madrid es respiren aires de final d’etapa. La victòria electoral de Ciutadans i la reedició de la majoria independentista han deixat en entredit l’Executiu davant la dreta intel·lectual i mediàtica, que li retreu el mel·liflu ús de l’article 155. La FAES i Albert Rivera, a l’aguait.
La debilitat de l’Executiu és una de les raons que expliquen aquest pas en fals. L’altra, el fonamentalisme jurídic del PP, que ja va recórrer sense èxit al TC per impedir que el Congrés debatés el pla Ibarretxe i l’Estatut. Delegar la política en els tribunals ha sigut la principal recepta, si no l’única, per neutralitzar el desafiament independentista. Ús (i abús) de la justícia al qual, per una vegada, els jutges han posat fre.
Sense excuses
Però la decisió del TC, sent adversa per a Rajoy, també oculta una emboscada per a Puigdemont. Si dimarts no va al Parlament per ser investit haurà trencat la promesa electoral amb què va fer el sorpasso a ERC. ¿A qui culparà aquesta vegada del seu incompliment?
El rebuig parcial del recurs governamental deixa en evidència el fonamentalisme jurídic del PP, però també posa en un compromís Puigdemont
El ponent del TC, un jutge progressista i català, va defensar la inadmissió a tràmit del recurs governamental. José Antonio Xiol va esgrimir la jurisprudència de l’alt tribunal per argumentar que no es pot suspendre ex ante el ple d’investidura amb base a la hipòtesi, per més plausible que resulti, de l’absència del candidat. Per preservar la unitat interna, el tribunal va acordar prohibir la sessió només si Puigdemont no fa acte de presència.
El rebuig parcial del recurs per part del Constitucional suposa una sonora bufetada a Mariano Rajoy, que el va firmar, i a Soraya Sáenz de Santamaría, que el va presentar en públic. Un revés a sumar al fiasco de l’1-O i a la debacle del PP el 21-D. A Madrid es respiren aires de final d’etapa. La victòria electoral de Ciutadans i la reedició de la majoria independentista han deixat en entredit l’Executiu davant la dreta intel·lectual i mediàtica, que li retreu el mel·liflu ús de l’article 155. La FAES i Albert Rivera, a l’aguait.
La debilitat de l’Executiu és una de les raons que expliquen aquest pas en fals. L’altra, el fonamentalisme jurídic del PP, que ja va recórrer sense èxit al TC per impedir que el Congrés debatés el pla Ibarretxe i l’Estatut. Delegar la política en els tribunals ha sigut la principal recepta, si no l’única, per neutralitzar el desafiament independentista. Ús (i abús) de la justícia al qual, per una vegada, els jutges han posat fre.
Sense excuses
Però la decisió del TC, sent adversa per a Rajoy, també oculta una emboscada per a Puigdemont. Si dimarts no va al Parlament per ser investit haurà trencat la promesa electoral amb què va fer el sorpasso a ERC. ¿A qui culparà aquesta vegada del seu incompliment?
