FERRAN MONEGAL
Amb la posada en marxa de Tot es mou per omplir àmpliament la franja de tarda, el disseny que ha ideat el director Vicent Sanchis sobre TV-3 comença a quedar ben perfilat. Malgrat els aparents problemes monetaris -segons el meu parer només puntuals, fins que JxCat i ERC investeixin algú- ha aconseguit redibuixar la cadena d'una manera molt efectiva i brillant.
Pràcticament tota la cadena funciona ara com un temple des del qual seguir conformant i impulsant la fe de gairebé dos milions d'afiliats. Tot el canal està sembrat d'habilíssims programes que fan com es feia en aquelles jornades d'exercicis espirituals d'abans: predicar el credo com a única veritat i condemnar els molts diables que hi ha entre nosaltres emboscats.
S'havien de veure a Tot es mou les entusiàstiques connexions amb Brussel·les. ¡Ah! La possibilitat de tenir honorables duplicats potser a algú li pot semblar un guió digne d'Alfred Jarry, l'inventor de la patafísica, però a Tot es mou ens transmetien entusiasme, ¡tot està en marxa, tot va endavant! Fa unes setmanes en el seu viatge a Trumplandia (Cuatro), Cuní ens va ensenyar una predicadora a la seva església de Laredo (Texas), denominada Church Miracle Center.
Exacte. Tota església necessita agitadors experts en propaganda. Potser per això a Pilar Rahola li han posat púlpit diari, perquè per a la bona salut del santuari, amb els seus sermons setmanals a Preguntes freqüents no n'hi havia prou. Pilar s'acosta a la perfecció en el seu apostolat. El seu poder d'inducció és insuperable. Molesta perquè als Goya no es va dir res dels que estan a la presó, va dir d'Isabel Coixet, i dels altres catalans que hi pogués haver a la gala: «És la progressia caviar, pijoprogre, i formen part de la pomada (...) Jo conec gent culta que quan parlen de Catalunya es tornen imbècils». ¡Ah! Hem disfrutat.
Les matemàtiques no fallen. Només que un de cada tres d'aquests dos milions de fidels sintonitzi cada dia TV-3, aconsegueixen gairebé 700.000 espectadors, i això significa una quota de pantalla fantàstica. La resta, el gruix dels quatre o cinc milions de catalans que queden, ja no els fan falta. Adeu a la Televisió Nacional de Catalunya. TV-3 s'ha transformat en el millor canal privat català, amb gairebé dos milions d'afiliats. Ara només falta arreglar el tema de qui paga el canal.
Amb la posada en marxa de Tot es mou per omplir àmpliament la franja de tarda, el disseny que ha ideat el director Vicent Sanchis sobre TV-3 comença a quedar ben perfilat. Malgrat els aparents problemes monetaris -segons el meu parer només puntuals, fins que JxCat i ERC investeixin algú- ha aconseguit redibuixar la cadena d'una manera molt efectiva i brillant.
Pràcticament tota la cadena funciona ara com un temple des del qual seguir conformant i impulsant la fe de gairebé dos milions d'afiliats. Tot el canal està sembrat d'habilíssims programes que fan com es feia en aquelles jornades d'exercicis espirituals d'abans: predicar el credo com a única veritat i condemnar els molts diables que hi ha entre nosaltres emboscats.
S'havien de veure a Tot es mou les entusiàstiques connexions amb Brussel·les. ¡Ah! La possibilitat de tenir honorables duplicats potser a algú li pot semblar un guió digne d'Alfred Jarry, l'inventor de la patafísica, però a Tot es mou ens transmetien entusiasme, ¡tot està en marxa, tot va endavant! Fa unes setmanes en el seu viatge a Trumplandia (Cuatro), Cuní ens va ensenyar una predicadora a la seva església de Laredo (Texas), denominada Church Miracle Center.
Exacte. Tota església necessita agitadors experts en propaganda. Potser per això a Pilar Rahola li han posat púlpit diari, perquè per a la bona salut del santuari, amb els seus sermons setmanals a Preguntes freqüents no n'hi havia prou. Pilar s'acosta a la perfecció en el seu apostolat. El seu poder d'inducció és insuperable. Molesta perquè als Goya no es va dir res dels que estan a la presó, va dir d'Isabel Coixet, i dels altres catalans que hi pogués haver a la gala: «És la progressia caviar, pijoprogre, i formen part de la pomada (...) Jo conec gent culta que quan parlen de Catalunya es tornen imbècils». ¡Ah! Hem disfrutat.
Les matemàtiques no fallen. Només que un de cada tres d'aquests dos milions de fidels sintonitzi cada dia TV-3, aconsegueixen gairebé 700.000 espectadors, i això significa una quota de pantalla fantàstica. La resta, el gruix dels quatre o cinc milions de catalans que queden, ja no els fan falta. Adeu a la Televisió Nacional de Catalunya. TV-3 s'ha transformat en el millor canal privat català, amb gairebé dos milions d'afiliats. Ara només falta arreglar el tema de qui paga el canal.
