 |
| Sobre la bombolla immobiliària que ens torna a vindre a sobre... |
divendres, 16 de febrer del 2018
L'ACUDIT DEL DIA 16-02-2017
EL DESLLORIGADOR?
Que Puigdemont segueix enrocat, no hi ha ningú
que en aquestes alçades ho posi en dubte. De fet fa molts mesos que ell i
alguns com ell estan força encaparrats sense voler atendre a la realitat que
desgraciadament ens envolta.
Tot i que el seu partit li està dient que s’aparti
i que faciliti la investidura d’un nou president o nova presidenta, Puigdemont
se segueix resistint des del seu exili de Bèlgica. Té, això sí, el suport dels
membres de la seva candidatura. Fins i tot Elsa Artadi, la que fa dies va
sonant com a la seva substituta, li està donant suport (al menys de cara la
galeria)
Mentre que no se trobi una solució, des de
Madrid, Rajoy, la Soraya i companyia segueixen maquinant sobre com ens poden
seguir tocant el que no sona i damunt que ens faci mal (sinó, per a què?)
Però en política, com a la pròpia vida hi ha
línies roges que no s’han de traspassar mai. Creuar-les pot arribar a
desencadenar conflictes socials d’extrema magnitud. Sabeu per què ho dic, no?
Si el govern de Rajoy fent ús (i abús) del
famós article 155 de la Constitució Espanyola pretén transformar l’escola
catalana en una escola bilingüe, anem ben arreglats de comptes!
Ahir se va anunciar que els formulares d’inscripció
de les escoles per al curs vinent portaran una casella per si els pares
prefereixen l’ensenyament en castellà. Aquest fet va crear un gran rebombori i
no cal dir-ho, tot els mitjans se’n feien ressò de la notícia o dels globus
sonda, ves a saber.
Per la tarda, dintre del programa el Balcó de
la Cadena SER va parlar en directe Josep Bargalló, exconseller d’Educació i vici-president
del Govern amb Pasqual Maragall. Bargalló va dir que una escola bilingüe era, a
la pràctica impossible, per que això implicaria obrir noves línies i més
docents.
Però des del meu punt de vista no se tracta de
poder o no poder, se tracta de defensar la nostra llengua a capa i espasa. El
català sempre estarà en condicions de desavantatge respecte el castellà.
Sempre! Per cada canal televisiu que emet en català n’hi ha desenes que ho fan
en castellà i els nostres infants quan miren la tele no escullen el canal per l’idioma,
sinó per la sèrie de dibuixos animats que s’emet i si els agrada o no.
A Catalunya des de fa dècades hi ha un pacte entre partits (fins i tot el PSC hi està d’acord) per a que l’ensenyament sigui en català, tot i que també hi ha una assignatura de castellà. Puc afirmar que els alumnes catalans surten d’escola parlant i escrivint perfectament els dos idiomes (la meva generació no vam tenir tanta sort), tot i que el castellà, sinó el practiquen pot costar una mica parlar-lo. Marta Rovira és un bon exemple del que estic dient.
A la vida, quan el lloc ensenya les orelles és
quan el poble reacciona. En aquest cas no ha de reaccionar el poble, sinó els
polítics que tenen capacitat de nomenar un President de la Generalitat que a la
vegada pugui formar un govern dintre del marc legal de les lleis espanyoles
(mal que ens pesi a una gran part dels catalans) i poder així deslliurar-nos
del 155 i tornar a la normalitat que teníem
fa uns anys.
L’amenaça d’una escola bilingüe a Catalunya
pot ser el desllorigador que faci donar un pas al costat a Puigdemont i
proposar un altre candidat.
De no ser així no auguro res de bo per al
nostre poble, al menys en un futur immediat.
Per cert, diu Xavier Garcia Albiol que no s'ha de fer política amb la llengua... A veure si li fem cas que és un home molt assenyat i que quan parla sap el que diu...
Per cert, diu Xavier Garcia Albiol que no s'ha de fer política amb la llengua... A veure si li fem cas que és un home molt assenyat i que quan parla sap el que diu...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)