dilluns, 19 de febrer del 2018

Els conflictes evitables

ANTONIO FRANCO


És decebedor que cada dia es busquin desacords evitables respecte a l'1-O, fins i tot emparant-se en la legalitat

No tot el que és legal és assenyat i adequat. Els que prenen decisions des del poder ho han de tenir present per no equivocar-se. Un alcalde té potestat per proposar noms per als carrers i les places de la seva localitat. L’Ajuntament de Girona ha decidit canviar el nom de la plaça de la Constitució per plaça de l’1 d’octubre del 2017. PDECat, Esquerra Republicana i CUP, que sumen majoria absoluta en regidors, tenen dret a fer-ho. I possiblement la majoria dels gironins estan d’acord amb aquest «homenatge als ciutadans que van participar en el referèndum d’aquella data», segons la justificació de l’alcaldessa, Marta Madrenas.

Hi deu haver gent satisfeta que considera enginyós el que s’ha fet. L’espai no s’hauria pogut batejar com a plaça de La brutalitat Policial contra Gent Pacífica, o plaça de La Gran putada i l’Immens Error que Va cometre Rajoy, que són, efectivament, coses que van passar en aquella data a Catalunya, perquè llavors el conflicte judicial seria inevitable, però aquesta denominació més genèrica em sembla legal. I si l’administració de justícia s’equivoqués i intentés forçar una anul·lació no podria impedir que part de la població denomini la plaça a partir d’ara a tots els efectes, tret del postal, pel nou nom.



Però és un error agreujar les nostres divisions internes amb una guerra al carrer, que és el que inicia Madrenas a l’elegir precisament la plaça de la Constitució per a la seva iniciativa. En un país amb tant ping-pong és poc probable que no sorgeixi aviat algun ajuntament dels que administra o administrarà Ciutadans que des­itgi canviar el seu carrer de Pompeu Fabra per, i és un exemple, carrer de la Unidad Española, també dins la plena legalitat. És allò de la legalitat i l’inadequat.

Convenients i legals

Els poders han de prendre les decisions pensant en si són convenients a més de legals. Part de la població de Girona deu estar poc entusiasmada davant la maniobra. I incloc entre ella gent enfadada amb la policia i amb Rajoy pel que va passar l’1 d’octubre. No s’han d’atiar els conflictes. És el que pensem que fa el jutge Llarena molts catalans que no estem d’acord en absolut amb la presó preventiva incondicional sense fiança que aplica a polítics que seran jutjats pel que han fet –no per les seves idees–, però que no tenen més perillositat potencial immediata que, seguim amb els exemples, Urdangarin, ja sentenciat. Per més que s’hagin evadit a l’estranger alguns dels seus companys de procés, cadascú és responsable únicament de si mateix. No entendre-ho i aplicar-ho així degrada encara més la fluixa democràcia que tenim. És decebedor que cada dia es busquin nous desacords evitables, fins i tot emparant-se en la legalitat, senyora Madrenas i senyor Llarena.

REFLEXOS 10

Bon dia! 

diumenge, 18 de febrer del 2018

QUAN LES RATES ABANDONEN EL VAIXELL

Tot s’havia mantingut més o menys normal a la dreta espanyola fins que se van saber els resultats de les passades eleccions catalanes del 21-D: Ciutadans 36 diputats (guanya les eleccions per nombre de diputats i també de vots), PP 4 (i amb prou feines, perquè va esgarrapar l’últim precisament a Ciutadans a la circumscripció de Tarragona després de recomptar el vot exterior)
A partir d’aquí el pànic. Una part de les enquestes polítiques que fan normalment els mitjans de comunicació donen com a hipotètics guanyadors, si hi haguessin eleccions ara mateix, a la força que va fundar Albert Rivera. I les que encara donaven la victòria al PP, mentre aquest partit va en caiguda lliure, C’s no para d’augmentar les seves perspectives de vot.
La ciutadania espanyola ha trigat molts anys en donar aquest pas. Tot i la corrupció que ha esquitxat els populars per gran part de la geografia espanyola (València, Madrid, Castella i Llaó, Múrcia, les illes Balears, etc.), el PP mantenia pràcticament intacta la confiança dels seus. És sabut que els votants de la dreta no acostumen a castigar els seus líders polítics, malgrat els escàndols de corrupció com ho fan els votants de l’esquerra.
Però com he dit només començar, els resultats de Catalunya ho van capgirar tot. Els conservadors van veure en C’s un refugi per al seu vot. Tot i que poden haver comès errors, al menys no venen estigmatitzats per la corrupció. I potser una dada molt important: no se’ls han llençat a la jugular com haurien pogut fer, sinó que fins i tot han donat suport als populars quan ha convingut.
Divendres passat vaig llegir que 5 alcaldes de Jaén i desenes regidors han abandonat el seu antic partit com a pas previ de formalitzar els seu ingrés a Ciudadanos segons publica eldiario.es. No seran els únics, ja ho veureu. Quan el vaixell (pirata) s’enfonsa, les rates són les primeres en abandonar-lo.

Tot i això la fugida de militants del PP cap a Ciutadans ja fa temps que va començar. Sense anar més lluny a Amposta fa dos anys Guillermo Martínez que havia estat cap de cartell del PP va pretendre presentar-se amb Ciutadans, tot i que al final aquella llista no va prosperar. Per què? Ho ignoro, perquè tot i que vaig sentir rumors sobre els motius del perquè finalment no s’havia fet una llista de C’s a Amposta, com no deixen de ser rumors, millor no explicar-ho. Per cert, quantes legislatures fa que no hi ha cap regidor del PP a Amposta? El darrer regidor va ser Ramon Chorda que va abandonar el partit a mitja legislatura 1999-2003.

També a Tortosa el cadell de la dreta Jaume Solé abandona el PP per abraçar la nova fe. Hi ha que dir que Jaume Solé era un pepero de pedigrí. Son iaio és un dels personatges més coneguts de Tortosa pel seu espanyolisme exasperant, però també pel seu madridisme.  

L'ACUDIT DEL DIA 18-02-2018

De Manel Fontdevila a eldiario.es.