dimarts, 20 de febrer del 2018

Eliza i Ekai

EMMA RIVEROLA 

En una època on ens sembla indiscutible la llibertat sexual, encara tractem de cenyir amb un filferro espinós la identitat de gènere o l'orientació sexual

La petita Eliza de set anys escriu una carta a Amancio Ortega demanant-li ser model de la roba de Zara Boys i les xarxes s’emocionen amb el gest. Que bonic que és el món a través del vidre de les nostres pantalles.

Ekai, un jove basc de 16 anys, es va suïcidar, incapaç de seguir lluitant pel reconeixement de la seva verdadera identitat sexual. Estava sent atès a la Unitat de Gènere de l’Hospital de Cruces, però el tractament hormonal per frenar la seva pubertat no va arribar a temps. Que dura, que bruta que és la realitat de la incomprensió.

Mentre les identitats nacionals copen bona part del debat, no només a Catalunya, els conflictes identitaris de gènere segueixen amb l’etiqueta de debats menors, quan no invisibles. Sense llum, no hi ha coneixement i a la societat encara impera la ignorància i el rebuig.
Lliçons de vida

Trencar amb els essencialismes, entendre que una persona pot sentir-se home o dona independentment de les seves característiques físiques o no sentir-se ni una cosa ni l’altra, comprendre que la identitat de gènere pot ser un conflicte per a molts, que les imposicions tenen molt a veure amb una societat capitalista que ens vol consumidors i, per tant, etiquetats, hauria de ser una de les primeres lliçons de vida.

En una època on ens sembla indiscutible la llibertat sexual, encara tractem de cenyir amb un filferro espinós la identitat de gènere o l’orientació sexual. No ens podem permetre tant de patiment.

REFLEXOS 11

Bon dia! 

dilluns, 19 de febrer del 2018

SUBTILESA FRANQUISTA AL NOMENCLATOR D’AMPOSTA?

Tarifa. 
Que a Fuerteventura (on hi va haver legionaris durant molts anys), a Còrdova o a Tarifa encara queden carrers amb noms franquistes o estretament lligats al règim ens pot portar a pensar que fins i tot és normal.
A Fuerteventura (si hi cliqueu a sobre del nom us portarà a la notícia) el carrer porta el nom de Crucero Baleares, un dels vaixells de guerra que va lluitar al bàndol revoltat, tot i que el gruix de la Marina de guerra espanyola va fer costat al govern de la II República.  
Com sabeu, després de la guerra Civil, el bàndol guanyador va rebatejar una gran part dels carrers canviant el seu nom tradicional per altres vinculats a l’exèrcit feixista.
Fins fa poc Amposta encara conservava dos d’aquests noms: Ruiz de Alda i Garcia Morato. El primer va ser canviat pel de Ramon Salas, arquitecte i urbanista i el segon pel de José Eugenio Ribera, l’enginyer que va projectar el pont penjant veritable símbol de la ciutat. Però n’hi havia més i crec que encara ne queden tot disfressats.
M’explicaré. No sé si per subtilesa o simplement perquè tampoc no donaven per a molt, hi ha d’altres carrers d’Amposta que poden tenir connotacions amb el bàndol franquista (ho he explicat moltes vegades)
Crec que l’únic nom que se va canviar amb CiU al govern va ser el de Garcia Valiño per el d’Innocènci Soriano-Montagut. Garcia Valiño va ser un general colpista que va comandà la divisió Navarra. S’ha de qualificar com un fet casual que on acaba el carrer Navarra comenci el Soriano-Montagut? Molta casualitat me sembla a mi...
També existeixen el carrer Canàries que coincideix amb un creuer bessó al Baleares, Larraix (o Larache) una plaça espanyola durant el Protectorat del Marroc. O Àfrica, Marroc, Ceuta i Melilla. Hem de pensar que una gran part dels comandaments franquistes havien ascendit i guanyat prestigi durant la guerra del Rif (o guerra del Marroc o guerra de l’Àfrica) com el propi Franco, però també Emilio Mola, Manuel Goded, Varela, Millán-Astray, Sanjurjo, García Valiño, etc., d'aquí que els anomenessin els africanistes
També heu de tenir també present que la guerra Civil espanyola va començar a preparar-se al Marroc. Des d’allí amb Franco al cap d’avant, el gruix de l’exèrcit colpista va passar a Canàries i finalment a la península on havien secundat la revolta diverses guarnicions militars com les de les Illes Balears, Sevilla, Valladolid, Pamplona, etc.  

Molt provablement aquests noms de carrers no canviaran mai ja que al tenir una doble lectura, quasi ningú els relaciona amb uns fets que van significar una gran catàstrofe per a Catalunya en general, però també per a Amposta i el nostre territori.    

LA CIUTAT QUE VOLEM 19-02-2017

Intersecció entre l’avinguda de Catalunya i el carrer Amèrica. Ahir diumenge sobre 2/4 d’11 del matí.


(Sense comentaris)