La degeneració de TVE

FERRAN MONEGAL

El programa d'Ana Pastor ¿Dónde estabas entonces? (La Sexta), no només és un repàs, una mirada, a anys precedents perquè sapiguem -entre altres coses- quines van ser les pluges que ens han portat aquest fang. També s'ha transformat en un colossal mirall còncau que ens ensenya -per contrast- la degeneració en què ha entrat TVE. Fa un parell de setmanes els vaig explicar l'extraordinari document que va rescatar Ana de l'arxiu, aquella entrevista que va fer Merceditas Milá el 1986 al seu llavors director general, José María Calviño, on el collava d'una forma tan gloriosa que, vista ara, 32 anys després, produïa en nosaltres una tristesa, i una vergonya, desoladora. Aquelles cotes de llibertat informativa, aquell concepte del periodisme autèntic, no manipulat, ni servil, avui han desaparegut de TVE. Avui la fel·lació al poder polític que governa s'ha imposat de manera vergonyant. Aquesta setmana, Ana Pastor, repassant l'any 1988, ha recuperat un altre programa: aquell de Javier Gurruchaga a TVE, Viaje con nosotros, en concret l'entrevista divertidíssima i paròdica al doble de Felipe González, llavors president del Govern, interpretat per un actor francès nan, o sigui, acondroplàsic, Hervé Villechaize. Li deia Gurruchaga a aquell Felipe en miniatura: «¡Com s'ha desgastat vostè, senyor González, només cal veure'l!», i ens partíem de riure per terra. Al marge de la genial idea escènica d'aquell programa d'humor, s'ha de ressaltar l'alliçonador record del mateix Gurruchaga, quan va explicar que la llavors directora general de RTVE, Pilar Miró, va recolzar aquest esquetx i el va emetre, enfrontant-se a alguns barons del PSOE, partit en el poder, que el consideraven molt inconvenient. ¡Ahh! Veient ara aquest moment de la TVE de fa 30 anys, ens adonem del que és la degeneració. Un exercici similar sobre l'actual president avui no solament és imposibe: els que el proposessin serien defenestrats. No sortirien de TVE per les escales: els farien fora per la finestra directament.

Només cal veure com va informar el Telediario de les 21.00 hores de dimarts de la fenomenal declaració d'aquest personatge de la trama Gürtel anomenat El Bigotes. Van extirpar i tallar, totes les seves referències a polítics del PP i consorts. ¡Ah! Fan anar les estisores amb una perfecció ruboritzant.

CEL ENNUVOLAT 4

Bon dia! 

ELS MISTERIS D’UNIPOST

Al principi de ser regidor a l’Ajuntament d’Amposta, quan a la comissió d’Hisenda se’ns donava el detall de les despeses de l’Ajuntament, sempre me fixava en que la despesa de correus ascendia a una quantitat prou significativa: Entre 2.000 i 3.000 euros mensuals. Tantes cartes s’enviaven des de l’Ajuntament? Els vaig suggerir que contractessin amb Correus una tarifa plana (tal com solien fer altres administracions, com per exemple l’Agència Tributària), amb la finalitat d’aconseguir reduir la despesa.

La resposta de l’Ajuntament però va ser contractar el servei postal amb Unipost, una empresa que va aterrar a Amposta de la ma de Difersa; es a dir, se va quedar amb el servei que feia DIFERSA i el va ampliar. No recordo si a partir d’aquella moment la despesa de correus va seguir sortint als llistats. Heu de pensar que la quantitat mínima de despesa mensual havia de ser de 1.000€.

Com no me’n he refiat mai de les estratègies convergents, vaig pensar que si l’equip de govern havia decidit donar el servei postal a una altra empresa, seria per alguna cosa... I no precisament per a estalviar uns centenar d’euros a l’erari públic municipal.

Bé, va passar el temps i només vaig saber d’Unipost, quan els treballadors d’aquesta empresa ens deixaven alguna carta a la bústia de casa (alguna vegada certificades) normalment d'alguna entitat financera o els veia (a les treballadores i treballadors) repartint pels carrers de la nostra ciutat, fins que un dia l’Agència Tributària va donar a conèixer la llista dels principals morosos i hi figurava aquesta empresa de servei postal. A partir d’aquella primera llista, va seguir sortint a les altres (fins ara me sembla que ne porten publicades 3)

Les darreres notícies que me van arribar ja va ser que està a punt de desaparèixer al no poder superar el concurs de creditors iniciat fa quasi bé un any. El concurs de creditors és el que se coneixia com suspensió de pagaments.

Per a salvar els llocs de treballa (o al menys això diuen), l’empresa va estar esperant una ànima caritativa que la comprés...   

Però, a veure: Qui comprarà una empresa que deu milions entre l’Agència Tributària i la Tresoreria General de la Seguretat Social? A part, no crec que el seu actiu sigui tan gran com per a ser atractiu per a que alguna empresa del sector se’n pugui fer càrrec, ja que la infraestructura necessària per a realitzar la seva feina és molt bàsica: locals (que poden ser arrendats) mobiliari amb algun ordinador i alguns vehicles per a traslladar correspondència i paqueteria entre diferents poblacions i poca cosa més. 

Abans d’escriure aquest comentari d’avui vaig estar mirant una mica per Internet i vaig llegir que l’administrador concursal (que és qui pren l'administració de l’empresa mentre aquesta es troba en concurs de creditors) encara no ha pogut esbrinar qui n’és el màxim responsable.

Unipost pertany a la família Raventós, la mateixa família propietària de les caves Codorniu, tot i que no tenen perquè ser les mateixes persones, ja que la família Codorniu és molt gran. Una part d’aquesta família són (o al menys eren) propietaris d’una finca molt gran que hi ha a banda i banda de la carretera que va d’Amposta als Eucaliptus.

La situació sembla inversemblant, ja que al Registre Mercantil (de la província corresponent, segurament Barcelona), hauria de constar qui és l'administrador (al menys que qui consti estigui mort i d’aquí que els Raventós no vulguin fer públic) o qui era el que darrerament se’n havia estat fet càrrec sense constar inscrit en lloc.

Va ser un misteri que l’Ajuntament d’Amposta contractés amb una empresa deixant de costat Correus ... És un misteri com una empresa que necessita tan pocs recursos per a funcionar sigui de les més deutores de l’Estat espanyol. I és un misteri, tal vegada el més gros, esbrinar l’actual responsable de l’empresa a qui li cauria tot el pes de la justícia per administració fraudulenta.

Només ho sento per les treballadors i treballadores que amb tota seguretat perdran la seva feina. Sobre tot pels d’Amposta perquè els conec i no se mereixen viure una situació així.      

LA NOSTRA RIBERA 460