dimarts, 20 de març del 2018
La gran mentida de les pensions
No falten diners per als jubilats, el que falta és convicció i voluntat polítiques per reformar, assegurar i dignificar el sistema públic de pensions
Hi ha una fal·làcia i una confusió que taquen el debat sobre les pensions. La fal·làcia és que falten diners per sostenir-les. El que falta és convicció i voluntat polítiques per abordar amb prioritat una reforma del sistema públic de pensions que les asseguri i dignifiqui. Prioritat, per exemple, sobre l'obsequiositat del Govern amb la banca, que no tornarà 40.000 milions d'euros del rescat públic del 2012. Llavors sí que hi va haver voluntat -i desvergonyiment- per regalar aquesta suma sense exigir a canvi ni tan sols una part de l'immens parc de vivendes que la Gran Recessió va deixar encallat en mans de les entitats financeres, i que hauria pogut constituir l'embrió de la primera política de vivenda pública mereixedora d'aquest nom a Espanya.
I la confusió, bastant estesa, és que el sistema de pensions es finança amb el que van cotitzar al seu dia els jubilats actuals. Això no és així. Les pensions dels treballadors retirats surten de les cotitzacions dels que estan en actiu.
Una tempesta perfecta
Aquest factor, combinat amb les realitats econòmica, laboral i demogràfica, explica l'esgotament del sistema de finançament de les pensions públiques. La guardiola de les pensions creada després d el Pacte de Toledo ha volat en menys de 10 anys de crisi. La desocupació, la devaluació salarial i la precarietat laboral enfonsen la recaptació de cotitzacions a la Seguretat Social. I la corba demogràfica posa la generació del baby boom a les portes de la jubilació massiva. Una tempesta perfecta, agreujada pel desinterès del Govern i de part de l'oposició.
La inviabilitat del sistema de pensions és estructural i si no s'hi intervé només pot augmentar. Els pensionistes reclamen un nou sistema de finançament que es nodreixi dels impostos en lloc de les cotitzacions, com es va fer als anys 90 amb la sanitat.
Es pot, s'ha de discutir sobre la viabilitat d'aquesta proposta o d'altres; el que no és acceptable és menysprear el problema i pretendre enllestir-lo amb almoines com les que ha suggerit el Govern de Rajoy per intentar calmar la revolta dels pensionistes.
LUIS MAURI
I la confusió, bastant estesa, és que el sistema de pensions es finança amb el que van cotitzar al seu dia els jubilats actuals. Això no és així. Les pensions dels treballadors retirats surten de les cotitzacions dels que estan en actiu.
Una tempesta perfecta
Aquest factor, combinat amb les realitats econòmica, laboral i demogràfica, explica l'esgotament del sistema de finançament de les pensions públiques. La guardiola de les pensions creada després d el Pacte de Toledo ha volat en menys de 10 anys de crisi. La desocupació, la devaluació salarial i la precarietat laboral enfonsen la recaptació de cotitzacions a la Seguretat Social. I la corba demogràfica posa la generació del baby boom a les portes de la jubilació massiva. Una tempesta perfecta, agreujada pel desinterès del Govern i de part de l'oposició.
La inviabilitat del sistema de pensions és estructural i si no s'hi intervé només pot augmentar. Els pensionistes reclamen un nou sistema de finançament que es nodreixi dels impostos en lloc de les cotitzacions, com es va fer als anys 90 amb la sanitat.
Es pot, s'ha de discutir sobre la viabilitat d'aquesta proposta o d'altres; el que no és acceptable és menysprear el problema i pretendre enllestir-lo amb almoines com les que ha suggerit el Govern de Rajoy per intentar calmar la revolta dels pensionistes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)