dissabte, 24 de març del 2018
¿Turull, president la setmana que ve?
El secessionisme pot formar govern però potser abans Puigdemont haurà de dimitir
JOAN TAPIA
El primer és rellevant però de significat incert. La fiscalia del Suprem –al contrari que en altres ocasions– va demanar la llibertat provisional amb fiança de Joaquim Forn, conseller d'Interior en el govern destituït pel 155. Però el fiscal del Suprem només ho va fer per imperatiu legal, obeint una instrucció de Julián Sánchez Melgar, fiscal general de l’Estat. Dit en plata, del Govern. S’al·leguen causes humanitàries –un inici de malaltia de Forn, que a més ja va renunciar a l’acta de diputat– però potser som davant una certa inflexió governamental. Els jutges són independents i han d’aplicar la llei, però els fiscals tenen un estatus més especial. Les raons humanitàries són clares. Però les raons polítiques (no tensar més la convivència) també podrien estudiar-se. La justícia és la justícia, però en un cas polític les presons provisionals sense fiança i abans de judici tenen una dimensió política.
El segon fet és el realisme de Jordi Sànchez, amb profundes arrels a l'esquerra catalana, que ha aixecat acta que, al capdavall, no es pot negar la força de la gravetat. En les actuals circumstàncies (que li deuen semblar oprobioses) voler-lo investir president era no admetre la realitat. És tota una lliçó per a JxCat, que ha oblidat que la famosa república –proclamada perquè la Generalitat va ser un galliner i la desconfiança entre el PDECat i ERC era màxima– no tan sols no existeix avui sinó que mai va existir. A pesar que hi ha polítics independentistes que diuen, contradictòriament, que només va ser una declaració de principis però que està vigent.
El tercer punt és que l’abandonament de Sànchez obre la possibilitat que el pla c pactat pels secessionistes –la investidura de Jordi Turull per a la qual no hi ha cap obstacle legal– sigui realitat per Setmana Santa. Avui la prioritat a Catalunya és que hi hagi govern i es facin passos cap a la normalització. La presidència de Turull no és ni de bon tros el millor per a Catalunya, però amb el resultat del 21-D podria ser el mal menor.
La CUP, clau
El perill resideix en la fantasia sobiranista. Si la CUP no canvia de posició perquè Turull sigui investit en segona votació (per 65 vots contra 64), es necessitarà la dimissió prèvia de Puigdemont i Comín. Si dimiteixen, el fantasma de la república quedarà encara més tocat. Però no poden evitar-ho perquè per al secessionisme seria grotesc que per culpa seva (de Puigdemont i de Comín) no hi hagués Govern. I, a més, independentista. És clar que Puigdemont preferiria no afrontar la crua realitat i que Turull sortís elegit (com ell el 2016) gràcies a la CUP.
Tindríem així un govern més gris que el de Puigdemont, però sotmès a la mateixa hipoteca: dibuixar castells revolucionaris i rupturistes en l’aire. No seria el millor per a Esquerra Republicana ni per al PDECat, als quals els electors han donat una altra oportunitat.
divendres, 23 de març del 2018
QUE ALGÚ ATURI AQUESTA BOGERIA
 |
| De Manel Fontdevila a eldiario.es. |
Marta Rovira se’n va cap a l’exili... Una més.
I els altres cap a la presó... I ja en van...
Queda claríssim que l’Estat Espanyol no
afluixarà fins que hagi acabat amb la idea independentista o més enllà.
De vegades, amb la meva solitud recordo els
inicis del procés, tant il·lusionant per a molts que ja veien la independència
a tocar... I més tard la República catalana. Mentre, jo, que com més vell me
faig més ronyós me torno, era escèptic i
molt més realista que la majoria.
És evident que tothom pot somiar. I posats a
fer-ho és millor en coses que ens puguin donar la felicitats. Però de vegades
cal tocar de peus a terra i deixar d’escoltar cants de sirena que no porten en
lloc.
Quan va començar el procés, el dolent de la
pel·lícula era el PSC. El socialisme català oficialista,
tot i que s’ha mantingut coherent durant tots aquests anys, camina cap a la
seva pròpia destrucció ja que no ha sabut donar resposta a una gran part dels
seus votants que eren partidaris de fer un referèndum pactat amb l’Estat, que
és l’única via possible per a desencallar la situació i tornar a la normalitat.
Perquè dels que està passant políticament ara
mateix a Catalunya res és normal. No és normal que les eleccions catalanes
siguin convocades des de Madrid. No és normal que un President de la
Generalitat, així com a diversos dels seus consellers i altres polítics s’hagin
exiliat per por de ser tancats a la presó, tal com els hi ha passat a d’altres
que van optar per quedar-se.
No és normal que ahir Jordi Turull (que avui
se jugava la pell davant el jutge Llarena) fes un discurs de marcat signe
autonomista dels anys 80 (així ho va qualificar algú) i en el torn de paraules,
Eduard Pujol, el portaveu de JxCat ho fes amb to independentista quan tothom
era conscient que, precisament ahir, el ple d’ahir no anava d’això. Però es
clar, ell no s’hi jugava res...
Sé podrà estar a favor o no. Alguns pensaran
que cal seguir endavant amb el procés i d’altres pensaran que fins aquí hem
arribat, però ahir al Parlament hi van haver dues intervencions que van voler
posar una mica de seny. Un va ser Miquel Iceta (ja sabeu que no és sant de la
meva devoció) i l’altre Xavi Domènech. Tots tos van estendre la ma tan a ERC
com a JxCat per trobar una solució que desencalli aquesta anomalia. I crec que
va ser Xavier Domènech qui encara va anar més lluny en demanar la unitat de totes
les forces polítiques espanyoles per a presentar una moció de censura contra
Mariano Rajoy i el seu govern.
Si com diuen a Espanya no hi ha separació de
poders i la Justícia se mou al ritme que marca el Govern, podem arribar a la
conclusió de que amb un altre Govern la situació no seria tan complicada.
Potser avui el jutge Llarena no hauria enviat
a la presó sense fiança a Turull, Forcadell, Rull, Romeva i Bassa. Fa un moment
escoltava a la SER la tertúlia del Balcó i tots tres contertulians (entre els
que estava Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal de la UB) posaven el crit al
cel a l’hora d’analitzar la situació.
No sé com, ni qui, ni de quina manera, però és
necessari desencallar la situació.
Prou presos polítics! I evidentment llibertat
per a tots ells!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)