SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA 19

S'inicia la fase 2

Amb l'enduriment del conflicte català, hem entrat a la fase 2 de tota degradació: menys paraules i més fets. Això fins i tot es predica

ANTONIO FRANCO

Prenguin nota: la paraula és enduriment. Fa uns mesos diversos polítics del procés van comparèixer submisos davant els jutges. Alguns van arribar a dir (o reconèixer) que la declaració unilateral i l'adveniment de la república havien sigut simples gestos simbòlics. Potser era la seva reconducció -temporal, és clar- cap a un autonomisme que no desitjaven. Ara, en una altra ronda, han canviat. En lloc de dulcificar el seu desafiament a la Constitució, acusen a la cara els jutges de vulnerar la separació de poders, coordinar-se il·legalment amb el Govern i protagonitzar una farsa judicial que ja té escrit el desenllaç. Potser tot és més sincer, però, sens dubte, menys polític en un temps que necessita mentides conciliadores políticament correctes que recondueixin les coses.

La passada bonhomia sobiranista era humana: buscava disminuir la contundència de les acusacions i les mesures judicials cautelars. La duresa actual és política. Costa pensar que davant Llarena no pensessin en aquell "la història ens absoldrà" de Fidel Castro. El poder espanyol mira preferentment a l'escenari internacional. Vol que els jutges alemanys, belgues i anglesos i la cada vegada més conservadora opinió pública europea sàpiguen que en el pacifisme dels somriures s'han produït 193 talls de carreteres, vies fèrries i peatges que han alterat la vida quotidiana de la majoria civil catalana, la que no vol la independència.

Cada vegada tot és més agre. Torrent, president del Parlament, defuig fins i tot parlar amb Millo, delegat del Govern. Però l'enduriment més palpable és la insensata prolongació d'empresonaments preventius de polítics que no han sigut jutjats. Rajoy i Puigdemont bufen sobre brases cada vegada més malcarades. I avança la desinformació organitzada.

El comitè de l'ONU

Més enllà del desgast definitiu de la paraula violència (hi ha desacord essencial sobre on comença), els mitjans volen que la gent del carrer distingeixi les diferències entre rebel·lió i sedició, mentre veus teòricament periodístiques prediquen que un paper acceptat a tràmit per un comitè de l'ONU ja equival a un dictamen definitiu, o que la presa cautelar de postura d'una instància judicial alemanya equival de facto a una sentència absolutòria en un judici internacional.

Tot i així, el pitjor de l'enduriment encara és sord, cec i bastant callat però està al carrer. Pensin en el que reflecteix, per exemple, el cas Joan Boscà, aparentment banal. Un institut de batxillerat de Barcelona va haver de suspendre una jornada de portes obertes perquè es van convocar a les seves portes, a la mateixa hora, dues manifestacions estudiantils contraposades de suport i crítica a l'independentisme. Hem entrat a la fase 2 de tota degradació: menys paraules i més fets. Això fins i tot es predica.

CAPVESPRES AL DELTA 11

Bon dia! 

LA POLICIA LOCAL D’AMPOSTA A FACEBOOK

Ahir, el regidor de Governació Miquel Garriga me va convidar a que m’agradés la pàgina oberta al Facebook de la Policia Locald’Amposta. Ho vaig fer.

De moment totes les valoracions que hi ha són de 5 estrelles, la puntuació màxima. Jo encara no l’he valorat... I no sé si ho faré. 

No sé de qui ha segut la iniciativa d’obrir aquest pàgina si del propi regidor, del cap de la policia local o d’alguna altra persona directament relacionada. El cert és que tan me dona qui hagi segut. No és important.

Segons sembla a la pàgina s’hi aniran penjant notícies referents a les actuacions policials, campanyes de sensibilització ciutadana, etc. Tot el que se pengi ben penjat estarà. O el que és el mateix, tot la informació que se pugui donar sempre és insuficient.

Mireu, la policia local d’Amposta, com la resta de policies compleix la seva tasca de la millor manera que pot. És un cos jerarquitzat que, en primer lloc depèn de l’Alcalde i després del mateix regidor de Governació i del cap de la policia local. Els agents compleixen les ordres que els hi donen els seus comandaments.

No dubto que la tasca que desenvolupen els agents de la policia local de la nostra ciutat respecte a la seguretat i mediació ciutadana és encomiable. Segur que posen tot el seu afany per a que Amposta sigui una ciutat model de seguretat. De fet no solem sortir gaire als mitjans de comunicació, tot i que la criminalitat zero no existeix en lloc.

Però com a ciutadà segueixo pensant que a Amposta queda molt per a fer. Vull remarcar una vegada més que hi ha massa tolerància en temes de circulació i neteja. L’estat de la via publica segueix suspenent per molts agents cívics que se s’hi posen per a informar als ciutadans sobre quin ha de ser el seu comportament a l’hora de tirar la brossa o replegar els excrements dels gossos.

Aquests dies l’Ajuntament també ha posat en funcionament una app que, entre d’altres moltes coses servirà per a denunciar situacions anòmales. A l’igual que el Facebook de la policia local, benvinguda sigui. Sempre és millor pecar per excés que per defecte. Però el que cal és posar fil a l’agulla per a convertir Amposta en un model de convivència i, de moment encara s’està molt lluny d’aconseguir-ho.

Valorar amb 5 estrelles l’eficiència de la nostra policia (i dels seus comandaments, no ho oblideu) és valorar-ho molt alt. La perfecció quasi no existeix en lloc. Quan la gimnasta romanesa Nadia Comaneci va treure el primer 10 en gimnàstica a les Olimpíades de Moscou ‘80, els sistema de puntuació no estava preparat per a reflectir-lo i se va haver de col·locar un 1,0! I el que és perfecte per alguns, serà imperfecte per als altres...    

Sempre és millor valorar-ho una mica més baix per a que hi pugui haver un marge de millora i que l’interessat (o els interessats) en aquest cas no se relaxin i segueixin superant-se dia rere dia en pro de la seguretat i la convivència.