Segons l’última enquesta del CIS a Catalunya baixa el nombre de persones que
volen més autogovern. Dit així pot portar a equívocs, ja que no és el
mateix més autogovern que ser un estat independent.
De totes formes segons aquesta enquesta baixa
el nombre de persones que volen més autogovern, però també d’independentistes.
En canvi puja el nombre d’aquells que volen quedar-se com estem ara... Potser
per allò de Virgencita,
Virgencita que me quede como estoy...
El CIS (com el CEO) ens tenen massa acostumats
a manipular els seus estudis. Allò que se diu vulgarment cuinar. Per tant, aquest, com tots els altres hi ha que agafar-lo
amb pinces, no sigui cosa que ens vulguin enganyar.
D’entrada jo no me’l crec. Si fos veritat el
que diu, el descens d’independentistes i dels que volen més autogovern seria la
conseqüència normal del cansament d’una part de la població catalana que veuria
com les expectatives que se van crear fa mesos (molts de mesos) d’assolir un
estat independent en forma de República, de moment res de res.
I és veritat que una part de la població està
cansada, però això no vol dir que se’n hagi d’anar d’un extrem a un altre. Es a
dir de voler més autogovern a seguir depenent d’Espanya, de les seves lleis i
de les arbitrarietats dels seus jutges.
Com bé sabeu sempre m’he posicionat clarament
en contra del procés, però no per això renuncio a trencar lligams amb una
Espanya que dia si dia també ens dona alguna sorpresa negativa en forma de
corrupció del PP o sentències incomprensibles per part dels tribunals de
justícia.
Des de la meva posició crítica amb l’Espanya
profunda no entenc que hi pugui haver gent que de sobte deixen de costat la
seva animadversió a tot allò que emana de Madrid i vulgui quedar-se amb la
Catalunya que va sortir de la Constitució del 78 i de l’Estatut d’Autonomia del
79.
O dit d’una altra manera: és possible
cansar-se del procés i no d’haver d’aguantar tota la injustícia dels estaments
espanyols? Només recordar-vos que la segona fa molts més anys que dura i només
que féssim un exercici de memòria, veurem com Catalunya ha viscut etapes on ni
ha existit autogovern ni res que sé li assemblés: dictadures, guerres,
sotmetiments.
Ves per he trobat la paraula que defineix més
bé l’actual situació de Catalunya amb l’aplicació de l’article 155 de la
Constitució: Sotmetiment.
Per cert, una aplicació de l’article 155 que
segons el Delegat del Govern a Catalunya Enric Millo, el Dialogant (així ens el
van presentar quan va prendre possessió del seu càrrec) se podrà seguir
aplicant puntualment durant un cert temps sempre que les circumstàncies així ho
requereixen...
Això no és voler fer-nos temor? Bé, si algú
creu que no és així, que m’ho expliqui per favor, ja que la meva capacitat
racional de comprendre certes coses s’està esgotant per moments.
