dilluns, 14 de maig del 2018

CAPVESPRES AL DELTA 35

Bon dia! 

diumenge, 13 de maig del 2018

CARTA AL DIRECTOR SOBRE L'AEAT DE TORTOSA I LA CITA PRÈVIA


Les cartes al director van començar sent una eina per expressar queixes o fer observacions i suggeriments als directors dels diaris sobre continguts dels mateixos.
Però poc a poc se van anar convertint en petits articles d’opinió sobre temes polítics, esportius, d’esdeveniments, locals, etc., normalment crítics, però també per agrair comportaments de determinades persones i col·lectius.
Normalment aquest tipus d’escrit no se contrasten ja que és l’opinió d’un lector sobre un tema concret, normalment d’actualitat. Ara bé, de vegades (poques, tot hi ha que dir-ho) se poden llegir rèpliques per part dels al·ludits.
El passat 8 de maig el Periódico de Catalunya va publicar una carta al director amb el títol de La incongruència de la cita prèvia i que va tenir la consideració de carta destacada. Parlava de la cita prèvia que dona l’Agència Tributària per a poder fer la majoria de tràmits (cada cop més) i parlava precisament de l’Administració de Tortosa, una oficina que, com sabeu tots els que me coneixeu, hi vaig treballar durant quasi 32 anys. Per aquest motiu conec bé el funcionament global de l’organisme i en particular la cita prèvia i puc assegurar-vos que la persona que signa l’escrit (Javier Sánchez de l’Ampolla), falta a la veritat. I sinó és així, hi va haver un malentès?

El cert que a la carta explica que va anar personalment a l’Administració de l’AEAT a Tortosa per a comprar un imprès 0.37 (sic) per a donar-se d’alta per a realitzar una activitat. Com era de Barcelona, la primera cosa que li va sobtar és que quasi no havia ningú, però per a la seva sorpresa li van dir que sinó tenia cita prèvia no seria atès.
És cer que cada vegada més per a realitzar qualsevol tràmit, no només amb l’Agència Tributària, sinó a qualsevol administració s’ha de demanar cita prèvia. Ara bé, no totes les persones que van a una oficina de l’Administració tenen cita prèvia. Per tant, no totes les cites que s’atenen al llarg de la jornada són en cita prèvia. Però si no tens cita prèvia i no vas a primera hora del matí, se corre el risc de no ser atès.
Però la mentida més gran és quan parla de comprar el imprès 037 (que és com se diu), ja que l’Agència Tributària fa anys que ha deixat de vendre impresos i, segurament va ser això el que li van dir, que no li podien vendre l’imprès perquè fa anys que el Col·legi d’Orfes d’Hisenda (que era l’organisme encarregat de fabricar-los) els ha deixat de fer.   
Ara bé, el departament de Censos, que són els encarregats de fer les altes, baixes, modificacions, etc., tenen un programa per a confeccionar els 037 a aquelles persones que ho requereixen. I d’això ne poden donar fe tots aquells que se donen d’alta la temporada d’estiu, per a vendre coets per Sant Joan i Sant Pere i tants d’altres.
Quan s’escriu alguna cosa ha de ser primer que res coherent. Certament qui se’n encarrega de seleccionar les cartes al director d’un diari no té perquè conèixer tots els temes i, per tant, no sé li ha de retreure res. Però si a la persona que l’ha escrit, ja sigui perquè menteix o quan ha volgut explicar el que li va passar ho ha fet tan malament que no se’n ha sortit.  

FUMAR ES UN PLACER

Des de la finestra de l’habitació 212 de l’Hospital Comarcal d’Amposta vaig poder veure l’escena de la primera foto: una dona fumant dintre de la zona de prohibició.

Des d’uns anys cap aquí, als edificis sociosanitaris s’ha marcat un perímetre per a delimitar la zona a partir d’on se pot fumar (foto 2) Però els fumadors no sempre li fan cas...
Al porxo d’urgències de la mateixa Clínica, tot hi estar prohibit fumar, està plena de burilles de cigarreta i de tant en tant se veu gent fumant.






El darrer perímetre pintat (farà un parell de mesos) ha estat el del Pere Mata, tal com se pot veure a la tercera foto.

LA NOSTRA RIBERA 536