Diuen que a Xerta besen el cul al matxo. Qui
no ha escoltat mai aquesta expressió popular? És literal o no? En realitat que
vol dir?
Evidentment no és literal. No crec que mai cap
xertolí o xertolina hagi besat el cul al matxo...
L’expressió se remunta a l’època en que els
sirgadors baixaven i pujaven per l’Ebre transportant mercaderies.
Els vaixells anaven en veles, però de vegades
se feia necessària la força humana i animal per a poder tirar de les naus, ja
que el vent no sempre era favorable per als interessos de la navegació.
Les persones i animals que tiraven del vaixell
amb unes grans cordes passaven per un camí que anava paral·lel al riu en tots
dos costats i que s’anomenava camí de sirga (*).
Una vegada me van dir que en realitat l’expressió
venia de quan el patró del vaixell manava arrear l’animal: Ves al cul del matxo (apropat a l’animal i arrea’l)
Durant la festa del Mercat a la Plaça d’Amposta
vaig anar amb el nou Sirgador. Un vaixell que no transporta mercaderies, sinó
gent que volen veure i viure el riu d’una manera diferent: navegant pel riu.
En acabar el trajecte me vaig adreçar al guia
de lo Sirgador per a explicar-li la versió que coneixia sobre la frase de a Xerta besen el cul al matxo. Ell me’n va donar una altra.
Sembla ser que prop de Xerta hi ha un tram on
el camí de sirga era molt estret. Tan estret que fins i tot resultava perillós
passar per allí. Així que la gent s’apropaven al matxo per a subjectar-se i
sentir-se més segurs a l’hora de passar per aquell indret.
Me quedo amb aquesta última versió. La veig més factible.
(*) L’escriptor de Mequinensa Jesús Moncada va escriure un llibre amb
el títol de Camí de Sirga.
