EL ‘PACTÒMETRE’ TERRITORIAL: CAMARLES

Ramon Brull i Sandra Zaragoza en un acte d'inauguració l'any 2007.

Segueixo les nits electorals amb molt d’interès, sobre tot les municipals que són les més properes, però també les més complexes per que els resultats són poble a poble.

Fa 4 anys, en veure els resultats de Camarles (4 regidors per a ERC, 3 per a CiU i 3 per al PSC), no vaig dubtar ni per un moment que el pacte seria entre ERC i CiU, dues forces que, en aquells moments, ja caminaven de la ma. Però me vaig equivocar.

El PSC que venia de governar el municipi amb Joan Curto (uns dels històrics del partit a les nostres terres) va quedar relegada a la tercera posició amb Ramon Brull de cap de llista.

Però com la lògica als pobles sovint no existeix, hi va haver un pacte entre Sandra Zaragoza (CiU) i Ramon Brull, repartint-se l’alcaldia 2 anys cadascú.

Suposo que aquest pacte no va haver d’agradar gents el PSC perquè Brull va abandonar la formació socialista para integrar-se a la Federació d’Independents de Catalunya.  

Amb aquesta excepció, els resultats d’enguany han estat pràcticament calcats als de fa 4 i, per lògica (malgrat el que deia més amunt) s’hauria de repetir un pacte entre Sandra Zaragoza (Junts per Camarles) i Ramon Brull la Veu del Poble-FIC.   

AMPOSTA VA VOTAR ¡FESTA!

De Juan Carlos Ortega al Periódico de Catalunya. 

L’oposició li ha retret a l’equip de govern d’Adam Tomàs que ha volgut camuflar l’escassa acció de govern amb la programació de tot un seguit d’actes festius. Faria bona aquella màxima que al poble: pa i circ! Tampoc és això...

Si fem balanç dels quatre anys de govern d’EA-ERC trobarem com passa sempre coses bones, no tan bones, però també de dolentes. Una legislatura no sol ser massa temps per a portar a terme un projecte de canvi de ciutat, però sí el necessari com per a fixar-ne les bases.

La compra i rehabilitació de l’edifici del Sindicat i la més recent compra del antic col·legi de les monges, per si mateix no són prou significatives com per a pensar que és el començament de la transformació que la ciutat d’Amposta necessita. Si donem un tomb pel poble veurem que Amposta està actualment tal i com la van deixar els ajuntaments convergents.  

Durant els debats se parlava, per exemple, de la necessària remodelació de l’avinguda de Catalunya. Si quan se va planificar aquella zona l’ajuntament convergent de torn hagués fet cas els socialistes ampostins, l’avinguda de Catalunya tindria, amb tota seguretat, un altre aspecte molt diferent a l’actual. Com també passaria amb la plaça del Mercat.

Sempre he pensat que la primera sensació sobre que t’acabaràs trobant a una ciutat són les entrades de la mateixa i a Amposta, tot i que fa uns anys se van millorar una mica, encara hi queda molt per fer.

Poques setmanes abans de les eleccions els ciutadans d’Amposta hem vist com a corre-cuita se va iniciar la transformació de la ciutat. Allò que no s’havia fet amb quasi 4 anys, se va haver de començar per a donar l’aparença de que se posava fil a l’agulla. Venien eleccions!

Parc del Josep Tarradellas. 

Així se va encerclar el parc del Josep Tarradellas (el més desendreçat de la nostra ciutat), s’hi van plantar uns quants arbres i se va replantejar amb guix ves a saber què... També se li va rentar la cara als parterres de la plaça del Mercat i a les rotondes que hi ha a la sortida del poble en direcció a la Ràpita. Ah! I se’m oblidava: se va posar un cartell i van començar les obres del nou casal de la gent gran a tocar de la plaça de la Castellania d’Amposta.

Entre les coses que no han canviat en aquests darrers anys està la deixadesa de la via pública (brutícia als carrers i illes de contenidors) i el tema de la circulació rodada. He sentit dir-li a Adam que ha tot arreu no se pot arribar i que alguna cosa sempre queda. Però en aquests temes li ha faltat voluntat política.  

Cartell anuncian la construcció del Casal Cívic per a la gent gran.
Foto: cedida per un col·laborador. 

Sembla que s’està redactant un nou pal de circulació i que ho està fent la policia local. Benvingut sigui! Tot i que discrepo que ho faci la policia local. Trobo que hauria de fer un grup d’entesos, com per exemple professors d’autoescoles amb l’assessorament de la policia local. No obstant he de dir que de res serveix un nou pla si després no se fan complir les més elementals normes de circulació.

En quan a la brutícia, durant la darrera legislatura s’ha fet alguna campanya de sensibilització, s’han posat agents cívics per a informar els ciutadans i fins i tot se va dir de posar càmeres, mesura de la que estic totalment en contra i que no depèn tan sols de l’Ajuntament. Però de res ha servit... Desgraciadament molts ciutadans només creuen quan se’ls multa.

Per això jo he estat un dels 3.624 votants que no vaig votar la candidatura d’EA-ERC. Si volen el meu vot primer hauran d’aprovar els temes que tenen pendents de resoldre.  

Bassa dels peixos del parc del costat del cementiri.

EL ‘PACTÒMETRE’ TERRITORIAL : TORTOSA

Passi el que acabi passant, el futur pacte de Tortosa serà el que més doni que parlar de tot el territori. Primera i principal perquè del territori de l’Ebre n’és la capital i segona perquè fa 4 anys ERC (4 regidors) amb Josep Monclús al cap davant van rebutjar l’alcaldia que Movem Tortosa (4) i el PSC (3) li van oferir amb safata de plata. Personalment no conec ningú que tenint la possibilitat de ser alcalde ho hagi rebutjat. Tots els caps de llista que se presenten a les eleccions municipals diuen que ho volen ser... I sinó, per a què se presenten?

Bé, aquest any la situació és molt semblant, tot i que Junts per Tortosa (Abans CiU) amb Meritxell Roigé de cap de llista substituint Ferran Bel, ha perdut un regidor que ha guanyat Movem Tortosa amb Jordi Jordan al cap davant de la formació. Per tant, aquesta vegada Movem Tortosa ha aconseguit 5 regidors, ERC, 4 i PSC, 3 (totes dues formacions pràcticament han calcat resultats)

Per tant, qui sé sent recolzat pels resultats per a intentar formar govern és Jordi Jordan i, a diferència de fa 4 anys no oferirà l’alcaldia al cap de llista d’ERC (en aquest cas Xavier Faura), sinó que li demanarà suport per a ser investit alcalde.

Però no crec que Faura li ho posi tan fàcil. Tot i ser una llista molt renovada amb molts membres de la plataforma que va crear el propi Faura (Tortosa SÍ), ERC, tradicionalment ha estat al costat de CiU i, per tant, tampoc seria d’estranyar que en aquest cas repetís el mateix, tot i que podria significar la mort política d’alguns dels integrants de la llista.

També seria possible que arribessin a un pacte per a alternar-se en l’alcaldia. Podria haver fins i tot tres alcaldes en 4 anys: Jordi Jordan, Xavier Faura i Enric Roig. Complicat, però sabem que tots és possible, tal i com va passar a la Ràpita del 2000 al 2003 (moció de censura a Miquel Alonso)  

EL ‘PACTÒMETRE’ TERRITORIAL : SANTA BÀRBARA

A una bona part de les poblacions de les comarques ebrenques no farà falta cap pacte electoral, ja que o bé hi ha hagut una llista que ha tret majoria absoluta (Amposta, la Ràpita, Alcanar, la Sénia, l’Ametlla de Mar, Móra d’Ebre, Gandesa, etc., etc.) o bé només s’hi va presentar una sola llista (Alfara de Carles, Caseres, Pobla de Massaluca, Prat de Comte, Benissanet, Ginestar, etc.). En canvi a d’altres els hi faran falta pactes.

Una primera divisió per la forma de pactar són: naturals i contra natura. Es a dir, candidatures afins per la seva ideologia o aquelles que, en principi, no peguen ni amb cola.

Un exemple de les primeres seria pactar la candidatura de Junts amb la d’ERC (dos candidatures independentistes) Recordeu que hi va haver municipis on es van trencar pactes arran del 155. Per tant, una llista independentista amb una que no ho és, no haurien de pactar. O una d’esquerres i una de dretes... Però al món municipalista s’hi pot veure de tot. Anem a repassar-ne unes quantes:   

Santa Bàrbara. L’alcalde Alfred Blanch (Junts per Santa Bàrbara) passarà a la història per ser el primer en perdre la majoria absoluta que ha permès governar el municipi sense haver de pactar. El primer alcalde va ser Josep Bertomeu, Don Pepe o el Farmacèutic. Ja era alcalde durant la transició i va ser el primer de la democràcia en una candidatura independent. Després vingueren Joaquim Martí (l’Aldeano), Jordi Boronat i finalment Alfred Blanch, fill d’Alfredo Blanch, regidor amb Don Pepe. Ha passat de tenir 7 regidors a 4. Pel darrere han quedat ERC amb 2, el PP amb 2 i MAP (vinculada a Movem) també amb 2 i Eva Franch (PSC) amb 1.

El pacte natural seria entre Junts i ERC, però sembla que els partits que sempre han estat a l’oposició i els que entra per primer cop a l’ajuntament (MAP) volen un canvi. De totes formes hi ha qui sospita que Blanch podria pactar amb el PP encapçalat per Joaquim Martí... Us sona el nom? Efectivament, el fill de l’alcalde homònim.

Com us deia, en un principi tot indicava que hi havia voluntat de canvi tal com ho havien expressat els votants a l’hora de dipositar el vot a les urnes, però amb el pas dels dies potser tot s’acabi diluint. Imagino els contactes entre tots dos pares, tots dos ex edils convergents del municipi i la influència que puguin exercir cap els seus plançons.

En conclusió: tot i que pugui semblar un pacte contra natura, el més lògic serà que acabin pactant Junts per Santa Bàrbara d’Alfred Blanch i el PP de Ximo Martí per a que tot segueixi més o menys com estava fins ara.