L’EFECTE IMANT

El MNAT. 

La notícia de que Barcelona vol emportar-se el Museu Nacional de Arqueologia de Tarragona (MNAT) ha creat controvèrsia. Una controvèrsia que, segons els darreres informacions va poder tractar-se d’un malentès per part de l’actual alcalde de Tarragona Pau Ricomà.

Sigui veraç o falsa la notícia, el cert és que Barcelona té un efecte imant cap a la resta de municipis de Catalunya. És el que s’anomena centralisme.

Segurament si hagués començat per aquí, i hagués posat per títol “Centralisme”, tothom hagués pensat en el centralisme madrileny. També podria valdre com exemple.

I és que seria molt difícil trobar una ciutat (jo no ne conec cap) que no sigui centralista respecte a les de la seva àrea d’influència.

O és que Tarragona (o el tàndem Tarragona-Reus si voleu)no exerceix l’efecte imant cap a la resta de les comarques de la seva demarcació?

Només uns exemples: On va l’aigua de l’Ebre? On va acabar instal·lant-se Port Aventura? (abans de prendre la decisió definitiva s’havia parlat de l’Ametlla de Mar). Mentre l’aigua del minitransvasament ha portat riquesa al Camp de Tarragona, a les Terres de l’Ebre no ha aportat res de bo.

I en política passa el mateix. Els caps de llista de les diferents formacions sempre solen ser de Tarragona o Reus. El darrer exemple d’aquest centralisme l’hem tingut en la nominació de Noemí Llaurador (de Reus) davant altres candidats com l’alcalde d’Amposta Adam Tomàs.

L’any 1984 durant un congrés del PSC a les Cotxeres de Sant de Barcelona vaig conèixer Jaume Custodi, diputat al Congrés i fill de Santa Coloma de Queralt. Me va dir que a les eleccions del 82 la candidatura del PSC per Tarragona havia estat molt descentralitzada. I m’ho deia com un fet inusual. El cap de llista va ser Jaume Antich, alcalde d’Ulldecona, segon Ignasi Carnicer (seria alcalde de la Selva del Camp) i el propi Jaume Custodi. No havia ningú ni de Tarragona ni de Reus! Un fet així no ha tornat a passar.

Mes exemples. Ara el centralisme de Tortosa cap als pobles de la seva zona d’influència i que no només són de les Terres de l’Ebre.

Històricament Tortosa ha tingut un efecte imant cap a la resta de les comarques de l’Ebre, però també del Baix Aragó i de les Comarques dels Maestrats i els Ports. Fins no fa tants anys, encara hi havia gent de Maestrat que anaven a l’Aliança.

Un fet que va fer possible que això passes va ser la connexió de Tortosa amb els autobusos de la Hife. Mentre la majoria de línies surten o acaben a Tortosa, d’altres poblacions com Amposta només són una parada en el trajecte.

Si li sumem que el Verge de la Cinta i altres clíniques també se troben a Tortosa, comprendrem perfectament el perquè la necessitat d’anar-hi. Portar gent a Tortosa va afavorir el comerç i, per tant, la prosperitat.  

FOTOS DE LA INAUGURACIÓ DELS WORLD SPORTS GAMES 2019 A TORTOSA

 

LA PROMOCIÓ ECONÒMICA D’AMPOSTA

Foto 1: Nous cartells al polígon industrial de l'Oriola.

Coneguts els resultats electorals d’Amposta que confirmaven que Adam Tomàs tornaria a encapçalar un govern d’EA-ERC, ràpidament va sorgir un dubte: Qui portaria l’àrea de promoció econòmica?

I així m’ho van expressar algunes persones vinculades al propi ajuntament. Fins i tot un regidor electe: És veritat, ara per ara no me ve al cap ningú a qui sé li pugui encarregar aquesta tasca.

I és que, a priori, cap dels regidor electes donava un perfil idoni per a dirigir les polítiques econòmiques de la nostra ciutat. I no seria perquè l’equip de govern no anés sobrat d’efectius, ja que 16 regidors són molts regidors i per tant poden fer molta feina i arribar a llocs fins ara insospitats.

Una vegada conegut el cartipàs municipal vaig observa que aquesta àrea seguirà en mans del pròpia alcalde, tal com ja va passar durant l’anterior mandat.

Però ara com ara res fa pensar que la situació econòmica d’Amposta, respecte a l’arribada o creació de noves empreses i la creació de llocs de treball pugui anar a millor. I no dubto que s’estigui treballant per aconseguir-ho, però una cosa és voler i l’altra molt diferent poder...

Amb el nou mandat municipal ha arribar el rètol de les empreses establertes al polígon de l’Oriola (foto 1). Molt probablement també al de Tosses, però a hores d’ara no puc confirmar aquest extrem.

Si us fixeu a la foto segurament no us passarà per alt les poques empreses que hi ha instal·lades al polígon de l’Oriola. Les que hi ha ocupen una part molt petita dels cartells; la qual cosa demostra que la capacitat que té el polígon respecte a les empreses existent, és molt gran.

Recordo que durant la campanya electoral de 1995 en les que me vaig presentar per la candidatura d’ICV, el desaparegut Anselmo Cano, el seu cap de llista, ja demanava un nou polígon a l’Oriola per la seva proximitat a l’N-340. El polígon se va acabar construint però no va tindré l’èxit esperat. A sobre, la crisi va fer que algunes de les empreses que hi havia, tal vegada les més emblemàtiques, van acabar tancant: Antaix i Laminats de Catalunya.

Foto 2: noves instal·lacions d'Alomar. 

Mentre recorria el polígon també vaig poder veure com una empresa s’estava instal·lant. Se tracta d’Alomar (foto 2), pionera de diagnòstic per la imatge (ressonàncies, TAC’s, etc.). No crec que comporti la creació de molts llocs de treball, però és una bona notícia que una empresa així hagi decidit instal·lar-se a Amposta. Actualment se troba a la plaça del Bimil·lenari de Tortosa. Per tant, tal com passava abans amb la ITV dels cotxes, la gent de la comarca del Montsià s’havien de traslladar a Tortosa per a poder rebre aquest servei.  

Acabaré repetint el que vaig dir no fa gaire en parlar de Tortosa i del tortosinisme que defensen alguns. Si no remem tots junts i en la mateixa direcció, si els conjunt dels càrrecs polítics de les nostres terres no se posen a treballar plegats, les Terres de l’Ebre, però sobre tot la comarca del Montsià, seguirem estan a la cua de Catalunya respecte a la generació d’economia.

Aquest fet és molt greu, perquè com me deia poc abans de les eleccions municipals un empresari ampostí: al final haurem d’acabar marxant, perquè no hi ha ningú que aposti per l’emprenedoria.  

Cartipàs municipal 2019-2023.

ATREVIMENT O COMODITAT ?

Fa uns dies, en anar a comprar el diari al quiosc que hi ha prop de la caserna de la Guàrdia Civil d’Amposta me va cridar l’atenció veure 3 furgonetes i un nodrit grup de Guàrdia Civils de la Unitat Especial d’Investigació amb l’armilla posada.

En entrar al quiosc ho vaig comentar amb la seva propietària i els clients que en aquell moment se trobaven a l’establiment. Ells també se preguntaven que estaven fent... Si és que havia passat alguna cosa... A hores d’ara encara no puc dir res. Tal vegada era una visita rutinària.

-Acaben de cridar als municipals per a que multés un cotxe que estava aparcat a la zona reservada per als vehicles policials –me va dir la propietària-. Els Guàrdia Civils d’aquí sempre han permès aparcar si han de fer alguna gestió per la zona –va continuar-.

Cert, a mi mateix el caporal Morales, que se va estar molts d’anys a Amposta, un dia me va dir que si volia aparcar allí ho podia fer... No he tingut mai necessitat de fer-ho. Visc a prop del lloc i prefereixo aparcar per les rodalies de casa i després anar-hi a peu. Costa tant fer-ho?

Els permisos sempre han estat verbals i els agents de fora no tenen perquè saber si tenen o no permís per aparcar. I tampoc crec que s’hagi donat permís a tothom. Arribat a aquest punt me pregunto: Els qui hi aparquen, ho fan per atreviment o per comoditat?  O les dues coses?

-Només és un moment –acostumen a dir els que deixen el cotxe mal aparcat.-

I un moment quan de temps és? 2 minuts?... 5?... 10? Impossible concretar.

Mireu, estic segur que el vehicle denunciat s’hi va estar una bona estona. El temps abans de que els Guàrdia Civils arribessin al lloc i el vaguessin allí. El temps entre que van decidir trucar els municipals i van acabar fent-ho. I el temps que van trigar en arribar. Quant de temps se va poder acumular?   

Després venen les queixes i les lamentacions...