Una gran majoria dels ciutadans que vivim al costat de l’AP-7 (o Autopista del Mediterrani) estem tant acostumats a veure-la que ja quasi no ens en recordem de quan es va construir.
L’Estat va anar atorgant concessions per trams del N cap al S i a la vegada s’anava construint a bon ritme. El tram Tarragona-València que és el que ens afecta va ser adjudicat l’any 1971 i inaugurat el juny de 1974.
Un dels meus primers records de l’autopista es remota a l’època en que vaig treballar a Castelló (entre el mes d’octubre de 1976 i l’octubre de 1977). Tot que anàvem per l’N-340, aquesta era visible des de la Nacional en diversos trams i, a més cada dia l’havíem de creuar per anar a treballar l’obra que estava situada al marge dret de la mateixa en sentit S.
Han hagut de passar 50 anys per a que finalment la comarca del Montsià disposi d’una sortida a l’AP-7. Sí, sí, ho heu llegit bé! A dia d’avui la comarca més meridional de Catalunya no disposa de cap sortida de l’autopista mentre que a la veïna del Baix Ebre per exemple n’hi ha 4.
La sortida 41 (Amposta/la Ràpita) està situada molt prop d’Amposta, però dintre de la comarca del Baix Ebre. I la 42 (Vinaròs/Ulldecona) ja està dintre del terme municipal de la capital del Baix Maestrat.
En un principi un pot pensar que la nova sortida que es situaria entre Amposta i Masdenverge no és tan necessària. Aquí hi poden haver opinions per a tots els gustos però el cert és que per agafar l’autopista a l’Aldea cal creuar Amposta i posteriorment el riu pel pont penjant i continuar fins una rotonda que hi ha a 1 Km d’Amposta d’on surt el ramal d’accés o bé anar pel tram d’autovia de l’N-340, creuar el riu pel pont anomenat nou (per diferenciar-lo del pont penjant o vell) i seguir les indicacions que t’obliguen a donar voltes i més voltes con si d’un ‘scalextric’ és tractés. Si s’opta per la segona opció hi ha una alternativa: una vegada creuat el riu prendre la primera sortida com si es volgués anar a Deltebre i agafar la direcció contraria; arribats a la cruïlla girar a la dreta i continuar per un tram que inclou la primera opció. El problema és que aquesta darrera opció mixta no està senyalitzada i per tant no la coneix tothom, menys encara els que viuen als pobles de l’interior de la comarca del Montsià.
La nova sortida que com he dit abans es situaria entre Amposta i Masdenverge (no pot situar-se en cap altre lloc) ja disposa de les carreteres necessàries per a facilitar l’accés als diferents pobles. En primer lloc la carretera que va d’Amposta a Santa Bàrbara (passant per Masdenverge) facilitaria l’accés als pobles (i d’altres nuclis de població) del Montsià interior (Masdenverge, Santa Bàrbara, la Galera, Godall, els Valentins, la Sénia i Mas de Barberans). La carretera de Freginals (i que neix precisament del lloc on es farà la nova sortida) donaria servei als propis veïns de Freginals però també als de les Ventalles i Ulldecona i fins i tot als del barri Castell i la Sénia ja que en arribar als Freginals continua fins enllaçar amb la que va des de Vinaròs a Vinallop. Els únics pobles als que no afectaria la nova sortida serien la Ràpita, les Cases d’Alcanar i Alcanar.
No voldria acabar aquest escrit sense recordar que l’any 2000 es va inaugurar a l’Ampolla una nova sortida (la 39A) que dona servei únicament a aquella població marinera (i si voleu a Camarles, va...). Anteriorment quan es volia anar a l’Ampolla s’havia de sortir per la 39 (l’Ametlla de Mar/el Perelló/l’Ampolla) o bé per la de Tortosa/l’Aldea (sortida 40).
I per què d’aquesta sortida? No cal ser una llumenera per a suposar que el paper protagonista d’aquells fets el va tenir l’alcalde de l’època Francesc (més conegut per Paco) Sancho. Paco Sancho tenia una gran influència política a Barcelona i va saber moure els fils necessaris per aconseguir-ho.
Tot i que el PSC d’Amposta havia portat al programa electoral de les municipals la proposta d’una sortida de l’autopista, com no governava, sempre es quedava en un no res.
És trist dir-ho però o bé la manca de voluntat o bé la incapacitat d’alguns polítics del territori han fet retardar un projecte dels que se’n beneficiarà molta gent.
