MORELLA, LA VALLTORTA, SANT MATEU (fotos)

MORELLA, LA VALLTORTA I SANT MATEU DEL MAESTRAT

Potser alguns dels meus lectors més fidels ahir em vareu posar “falta”. Certament ahir va ser un d’aquells pocs dies que vaig faltar a la meva cita d’escriure alguna cosa. El motiu va ser personal. Ahir vaig poder fer una de les coses que més m’agraden: fer de guia turístic.

Vaig acompanyar al fill de mon cusi de França i a la seva núvia a Morella. Llàstima que el que no ens va acompanyar va ser el temps, ja que va ploure en diversos moments de la jornada.

De totes formes, tret del castell, poguérem veure la majoria de coses interessants de la capital dels Ports, el lloc on el general Cabrera va establir un dels seus quarters generals i on molts d’anys abans el rei Jaume I va començar la conquista de València.

Ja per la tarda baixarem fins la petita localitat de Tírig per visitar el museu dedicar al art rupestre llevantí i com bé sap tothom, va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. La zona de la Valltorta, on es troben els abrics, impressiona no només la primera vegada que la veus, sinó, fins i tot, cada vegada que hi tornes. A part de les pintures, una construcció molt típica de la zona són les barraques construïdes amb la tècnica denominada “pedra en sec”, és a dir, sense utilitzar cap tipus d’argamassa per ajuntar-les.

Després de poder-ne visitar una, la del Civil, on el guia va fer-nos les explicacions en anglès per deferència a una parella d’holandesos que anaven, començarem el retorn cap a casa, no sense abans passar per Sant Mateu, la capital històrica del Maestrat on es establir l'ordre religiosa-militar del Montesa. Allí, a la plaça major, una de les més boniques de la zona, asseguts en una de les moltes terrasses que hi ha, poguérem refer una mica les nostres forces prenent un aperitiu.

La darrera visita va ser a les muralles que en voltaven durant l’època medieval Sant Mateu.  

ELECCIONS MUNICIPALS. LES “PATACADES”

Aquest cop no és gens difícil trobar pobles i ciutats on els socialistes “ens hem donat una bona patacada”. Hi ha qui pensa que la remuntada començarà a partir d’ara, que ja no es pot arribar més avall. La meva resposta va ser “que sempre podem cavar un colt”. Vull dir amb això que la renovació a la majoria de llocs hauria de ser, pràcticament total. Començat per la cúpula del partit a Barcelona. Gen nova, amb noves idees i renovada il·lusió. Si cal, hauria de refundar el socialisme i com em deia l’altre dia un amic, tornar a la doctrina marxista que, per a ell, encara està en vigor. El que si que cal és apropar-se més a la ciutadania, sobre tot a les classes mitjanes i baixes, fer nostres els seus problemes i trobar-los solucions les solucions adients per a cada cas.

Bé, dit això, passem a les “patacades”. Començarem per Tortosa, per ser la ciutat més important del territori i un dels llocs que s’han perdut més regidors. Concretament de 7 que en tenien s’ha passat a 4. Abans de les eleccions ja eren moltes les veus que deien que l’alcaldable Joan Sabaté no hauria d’haver continuat. De fet que hauria d’haver dimitit ja fa 4 anys quan es va perdre l’alcaldia. La sortida de la llista d’algunes significades regidores (per exemple la que havia anat de 2) ja feia pressentir que alguna cosa passava. La darrera “bona” pista la va donar quan es va veure la dificultat en poder completar-la i tenir que recórrer al sindicat CC.OO., d’on va sortir la seva “segona”, una persona fins llavors “desconeguda”  per la majoria dels ciutadans.

Una bona patacada va ser també la que es van pegar els socialistes a la Ràpita. La renovació de la llista amb la sortida del carismàtic Miquel Alonso deixant pas a Josep Pitarch, va comportar passar de 9 a 4 regidors i va ser, després de molts anys la segona llista més votada pel darrere de CiU. Una política rapitenca em va valorar els resultats i em va voler dir (ella no m’ho va dir amb les mateixes paraules) que en el futur Josep hauria de deixar anar llast... Ara que ja sé sap que hi haurà un pacte de govern amb CiU, personalment penso que ha estat una decisió encertada la que han pres els companys de la Ràpita.

Potser a Ulldecona no cabria parlar de “patacada” però és cert que quan es governa i es perd l’alcaldia, la valoració no pot ser bona. L’incombustible Celestino Hervás (ex-UCD, ex-CDS i des de fa molts d’anys “independent”) pot acabar donant l’alcaldia a la dreta local pactant amb CiU i el PP en detriment de la llista més votada.  Dependrà de l’entesa que hi haurà entre els tres partits en els propers 4 anys, per a que, a les properes Núria Ventura pugi tornar a ser l’alcaldessa. Veus de gent  molt propera a mi d’Ulldecona també m’havien avançat de la més que provable davallada socialista.

Però per a “patacada grossa” la que es van donar les candidatures amb integrants socialistes de Santa bàrbara i la Galera. Dels resultats se’n podria treure una conclusió: “Els invents amb gasosa”. És a dir, voler ajuntar naps amb cols pot resultar contraproduent. A Santa Bàrbara s’havia fet una candidatura conjunta entre ERC i PSC, amb el cap de llista republicà i sota el paraigua de Progrés Municipal. En lloc de sumar van restar. I a la Galera va passar quelcom paregut. Si cap, l’experiment encara va ser molt més complicat. La darrera alcaldessa Ester Martí va encapçalar una candidatura on el seu segon era un díscol del PP i el tercer el darrer regidor que va tenir el PSC i que fa quatre anys ja no havia sortit. Aquí sa suma de forces també va restar i el resultat va ser la majoria absoluta de CiU després de molts d'anys de no aconseguir-la.   

(L'acudit és del mestre Ferreres i el publica avui el Periódico de Catalunya) 

EN TEMPS DE CRISI: POPULISME I DEMAGÒGIA

Ho hem vist amb els resultats de les darreres eleccions. El Partit Popular, però sobre tot Plataforma per Catalunya, en un discurs simplista i forta càrrega de populisme basat, sobre tot, en el problema que, segons ell, significa la immigració.

Allà on s’ha fet més palesa del que estic dient, ha estat a Badalona, amb el candidat popular Garcia Albiol fins i tot ha estat imputat per racisme.

Vic i el Vendrell són les places fortes de PxC amb 5 regidors a cadascuna d’aquestes poblacions. A Vic, on es presenta el seu líder Anglada, és la segona força política només pel darrera de CiU. També a les Terres de l’Ebre la “collita de regidors” ha estat força bona amb 2 a Roquetes i 1 a Tortosa i Amposta.

Dit això, a mena d’introducció, em centro en el tema del que us volia parlar avui: la nova campanya d’E-cristians, un moviment ultracatòlic.

Segons aquest moviment, “els avortaments d’avui repercutiran en les pensions del futur”. Evidentment, el tema pensions és un dels temes que preocupa més. Conscients de els notícies relacionades que surten, sobre tot, en la reforma que vol fer el govern central allargant l’edat de jubilació, limitant les jubilacions anticipades, augmentant els anys a computar per al càlcul, etc, en un intent de garantir-les al màxim, E-cristians, amb aquest discurs populista i demagog vol “preservar” els fetus amb l’amenaça de que “gràcies” a ells, podrem cobrar puntualment les pensions futures.

L’avortament és un dret socials que s’ha anat adquirint, consolidant i augmentant des de fa unes dècades. Com sempre diem els qui el defensem, a cap dona se la obliga a avortar i si ho fan, és perquè està en perill la vida de la mare, del propi fetus o per altres motius socials així ho aconsellen. Tampoc l’avortament és un acte exclusiu dels no creients, ja que són moltes les dones catòliques i amb un poder adquisitiu alt que acudeixen a les millors clíniques amb la seguretat que allí gaudiran d’unes mesures sanitàries i de seguretat molt més altes que a d’altres tipus de centres, alguns d’ells fins i tot clandestins o quasi.

La notícia sobre la campanya es va donar a conèixer ahir mateix i ha de durar 15 dies. Però a part d’això res més s’ha filtrat a la premsa o al menys jo, no ho he llegit. A què em refereixo? Simplement em pregunto d’on han tret les dades. És que han fet algun estudi? I si l’han fet, és tot el rigorós que cal. O és el que deia jo de bon començament? Populista i demagog. Personalment m’inclino per aquesta darrera opció.

Una altra visio..poder no tot va ser com es va veure......sense retreure responsabilitats,però!!

Manipulaciones informativas sobre la carga de los Mossos d’Esquadra

Publicado el 29 may 2011 en Actuaciones, General, Novedades, Para llorar....    

Esta asociación se entristece, una vez más, de ver como nuestros compañeros del cuerpo de Mossos d’Esquadra, son acusados de agradir a minusválidos y vagabundos durante las cargas efectuadas el 27M en la Plaza de Cataluña, para ello se exhiben públicamente en cientos de páginas web y varios medios de comunicación las siguientes imágenes:

Es por ello, por lo que cuanto menos se pide publicar la secuencia completa de imágenes que aclare a la ciudadanía lo que realmente pasó, pues ni el minusválido de la imagen, ni el vagabundo durmiendo en el banco de la fotografía fueron agredidos, tal y como demuestran las siguientes imágenes:

La democracia real comienza por la no manipulación de los lamentables echos ocurridos en la Plaza de Cataluña el 27M

No somos animales, ni somos bestias, somos personas y tenemos sentimientos mal que les pese a algunos, sabemos discernir lo lógico e irrazonable de lo que no lo es, basta de manipulación informativa.

 

La qual cosa demostra que els Mossos també fotografien (i filmen) les seves actuacions i no cal que els incorporin les microcàmeres al seu equip.

FELIP PUIG EN ESSÈNCIA

Tan criticar el govern d’Entesa (el tripartit, segons CiU) i ara resulta que l’actual govern presidit per Arturo Mas comet errors encara més greus si cal.

Voler desallotjat divendres la plaça de Catalunya va ser un error en tots els sentits, per molt que l’alcalde en funcions Jordi Hereu s’hi mostrés d’acord.

Quan van començar les acampades, tan a Madrid com a Barcelona, la divergència de criteris des del primer moment va ser molt clara. Mentre la vicepresidenta Joana Ortega no descartava l’ús de la força per a desallotjar la plaça de Catalunya, el Ministre d’Interior Javier Pérez Rubalcaba feia unes declaracions contundents i assenyades: “Estem per a resoldre conflictes, no per a crear-los”.  Em pensava que els membres del govern de la Generalitat n’havien pres bona nota. Es veu que no.

Amb l’excusa de netejar, van interrompre els mossos  disposats a acabar amb l’acampada. Van errar l’estratègia i així els va anar. De fet no és la primera vegada que usen una estratègia equivocada. Ja us ho contaré.

El col·lectiu dels acampats, coneguts com els “indignats”, ho tenien molt fàcil. Via Twitter  van fer una crida i, ràpidament van acudir milers de persones a la plaça de Catalunya. M’imagino que per a donar-los-hi suport, ja que, fins l’arribada dels mossos, la violència no havia aparegut en lloc.

Digui el que digui Puig, i tal com es veu a les imatges, els mossos van pegar a tort i a dret amb l’única intenció de fer-los fora. L’excusa de celebrar allí la victòria del Barça en el cas de que es produís, era només això, una excusa. Bé podria haver-se traslladat al passeig Picasso, al costat de l’Arc del Triomf, tal i com es va proposar.

Ara resulta que Felip “Fuig” ha tingut la brillant idea de col·locar microcàmeres a la policia autonòmica amb la finalitat de gravar les accions dels ciutadans. NO dubto que davant l’actitud dels mossos, la resposta dels ciutadans sigui violenta, però qui la provoca? Si bé hi ha casos que la violència està premeditada, sembla ser que divendres no va ser així.

Aquest matí, al programa “Hoy por hoy” de la Cadena SER han fet burla de les declaracions del conseller d’Interior català i l’han acusat de voler crear “poli-periodistes”. També l’han criticat per l’intent de voler culpar per les imatges difoses als fotògrafs de premsa, tal i com passa sovint quan no agrada als qui manen. D’això se’n diu “voler matar l’emissari”.   

El que no es van arribar a imaginar ni Puig ni els caps policials és que, de sobte, els mossos es veiessin envoltats per una multitud de ciutadans que van acudir a la crida dels “indignats”. I que, ara possiblement sí, significaven una greu amenaça per a la policia.

Ara retornarem al passat, a l’època de la lluita anti-transvasament de l’Ebre i les protestes al President Pujol. Un dia, pel matí, va visitar Ulldecona. Aquell dia un grup de manifestants (entre els quals estava jo mateix) ens concentràrem davant les escoles velles d’aquella localitat. Durant l’espera, un mosso, darrere de les tanques de seguretat, ens filmava amb una càmera. Per tant, les portin al casc o a un altre lloc, l’ús de càmeres ja fa anys que és habitual... Ara que no ens vulguin vendre” sopars de duro”. Per la tarda, Pujol, inaugurava les noves instal·lacions de MEDESA a Amposta (la mateixa fàbrica que després de l’ERO amenaça en tancar) I ara bé el que us he dit més amunt que explicaria. Aquell dia, els mossos van protegir la carretera per on havia d’entrar l’expresident posant tanques als dos costats. Segons un em va dir un dels mossos presents, l’acció policial va ser errònia, ja que als manifestants se’ls hauria d’haver mantinguts agrupats a un sol costat. D’aquesta manera era més fàcil protegir a Pujol.

Han passat els anys i, sembla ser, que encara no n’han aprés.  

(L'acudit és del mestre Ferreres i es publica avui al Periódico de Catalunya)  

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. ANÀLISI 3a PART, ELS PERDEDORS: EL PSC

La derrota soferta pel PSC diumenge 22 de maig a les urnes, és històrica. Volia afegir que “difícil d’entendre”, però penso que es donaven les circumstàncies necessàries per a que fos així.

Malgrat el que diuen algunes veus, el cap de llista no té res a veure amb aquesta derrota.  Certament, ja abans de les eleccions parlaves amb gent que mostrava el seu desacord amb que Toni Espanya encapçales la candidatura. Per a mi era i segueix sent, avui per avui el millor candidat. Disposa de la capacitat suficient per a liderar i coordinar qualsevol grup, té molt clares les seves idees i les sap transmetre i defensar davant de qui sigui. Segurament amb un altre candidat o candidata, aquest cop, la davallada hauria estat igual de contundent. 

Per tant, els motius de la derrota els hem de buscar per un altre lloc. Primer que res, per la baixada general que ha tingut el partit tant a nivell d’Espanya com de Catalunya. Ara mateix la “marca” socialista no ven. De totes maneres és cert que hi ha llocs on s’han mantingut o, fins i tot, s’ha pujat lleugerament. Si bé, en la majoria dels casos, la victòria es deu al carisma de l’alcalde o candidat, caldria analitzar un per un tots els casos.

Tornant a Amposta, la pèrdua de vots que ha patit el PSC respecte a fa 4 anys amb els mateixos cap de llista i segona, ha estat de 547 regidors. Si fa 4 anys el 4t ja es va assolir per molt poc, el context general ha fet que aquesta vegada si s’acabés perdent. No obstant, i com ja he dit en els altres cassos, és com si se’n haguessin perdut dos al passar de 17 a 21 regidors.

I on han anat a parar? Amb tota seguretat a PxC i al PP. Encara que sembli difícil, en èpoques de crisi, els votants fidels del PSC (des del partit al menys així es pensava) han buscat altres opcions polítiques perquè segurament pensen que des d’allí se’ls “alleugerarà la situació que estan patí. Serien les classes més humils, les que no tenen feina, les que tenen fills o nets a l’atur i no veuen cap sortida a la solució.

El PP, però sobre tot PxC han fet un discurs populista, buscant els suports dels descontents, sobre tot, en la política a nivell nacional de Zapatero. Un discurs basat, sobre tot, en els mals de la immigració, carregat d’odi i demagògia barata. Però que ha acabat calant entre els electors. Fins i tot, un dels membres de la candidatura era un exafiliat del PSC que, tot sigui dit, mai he vist pel partit.  

Certament PxC va obtenir uns “bons” resultats (per ells, evidentment), no així el PP que s’esperava alguna cosa més. De tots ells també us en parlaré.  

EL BARÇA CAMPIÓ D’EUROPA!!

No, no es tracta de la ressaca d’ahir. És que avui l’entitat barcelonista ha assolit un altre títol europeu. En aquest cas ha estat la secció d’handbol, la que dirigeix “l’altre” Xavi Pascual la que ha conquerit la 8èna copa d’Europa de la secció. Aquest cop davant el “totpoderós Ciudad Real”. I ho ha fet amb claredat, molta més que el que ha acabat assenyalant el marcador (27-24)

El dia del comiat de l’Iker Romero, l’heroi del partit ha estat sense cap mena de dubte el porter Daniel Saric que ha aconseguit ni més ni menys que aturar 22 pilotes, quasi tantes com gols encaixats i això al handbol és molt.

La secció, com el futbol, aquesta temporada també ha obtingut un doblet: primer la lliga i ara la Copa d’Europa. No està gens malament.

Quin altre club té unes seccions així? Difícilment en trobarem cap i això encara fa més gran al FC Barcelona.

Un altre cop, felicitats campions, FELICITATS BARÇA!!   

Si voleu més informació podeu mirar a la pàgina del diari SPORT. 

TOP SECRET. SOBRE LA LIRA AMPOSTINA

Sembla ser que a l’actual president de la Lira Ampostina li queda poc temps d’ocupar el seu càrrec i, tal com manen els estatus de la societat, hi haurà que renovar diversos càrrecs.

Segons em deien ahir mateix, sembla ser que ja comencen a sonar noms que podrien ocupar el càrrec que avui ostenta Javier Escrihuela.

A ningú sé li escapa que ens els darrers mesos, la junta directiva de la societat ha estat molt crítica amb el govern municipal de Manel Ferré. Tota la polèmica ve arran de que l’ajuntament no va voler municipalitzar l’escola de música de la Lira, tal i com va acordar l’assemblea de socis, negant així una solució als greus problemes financers que tenen. Ja en campanya electoral, CiU va dir que ja s’havia concedit a l’entitat una subvenció de 49.500 euros. La qual cosa va ser negada pel encara president. Per a sufragar el dèficit, la Lira organitza per al proper 17 de juny un concert de Serrat. Segons sembla, el conegut cantautor català vindria per la amistat que l’uneix amb uns dels músics: el pare de l’eurodiputat d’ICV-EUA Raül Romeva.    

La Lira Ampostina, tradicionalment, ha estat una de les poques entitats que CiU no ha controlat a la nostra ciutat. En canvi, l’altra societat musical, la Unió Filharmònica si que ha tingut presidents convergents.

No obstant això la Lira ha de fer gestos d’aproximació al govern municipal si bol seguir contant amb “les favors” de l’ajuntament ampostí. Un d’ells, recordem-ho, va ser l’atorgament de la primera medalla d’or a l’exalcalde i avui senador espanyol.

Sobre qui pot arribar a ser el nou president (o presidenta de l’entitat), us en donaré una pista. Podria ser, indistintament, un dels membres d’un matrimoni de músics de la societat.

Ara per ara només és un rumor, però ja sé sap allò de que “cuando el río suena...”.    

ÉS EL BARÇA DE GUARDIOLA EL MILLOR EQUIP DE LA HISTÒRIA?

És una pregunta que es sol fer. Ahir mateix, a la roda de premsa li van preguntar a l’entrenador del Barça. Com cabia esperar, Guardiola, tan diplomàtic com sempre, va dir que ell no havia vist jugar el Madrid d’Alfredo di Stéfano.

Per a mi la resposta és un sí rotund. I per què? Molt fàcil, perquè el futbol d’aquella època era molt diferent a l’actual. No era tan físic, ni tant tècnic. Llavors es jugava més amb la intuïció i la improvisació. Jo no diré que el Madrid de les 5 copes d’Europa consecutives no fos un bon equip, ni que Di Stéfano no ha estat un dels millors jugadors del món, però si ara es poguessin enfrontar els dos equips, el de guardiola guanyaria per golejada (i no és un tòpic, seria una realitat)

Fixeu-vos hi bé. Jesse Owens va ser plurmasquista olímpic l’any 1936 amb un temps de 10” 3. Actualment Usain Bolt té el rècord del món en 9” 58. I per què us ho dic això? Només és un exemple de la superació de l’home. L’atletisme i la natació són els esports que més permeten poder comparar con eren els esports de fa 50 o 100 anys amb els actuals. Els rècords s’han anat superant al llarg de la història. Quan pareixia que l’home havia arribat al seu límit, sempre n’ha sortit un que l’ha superat als pocs anys. Qui no se’n recorda de Carl Lewis, també als 100 metres llisos o Marc Spitz en natació. Cert que a la seva època van ser insuperables? Si el futbol es permetés comparar-lo de la mateixa manera, estic completament segur que molts dels actuals equips que juguen la Champions League (per no dir tots) acabarien superant el Madrid de D. Alfredo, no només el Barça de Guardiola. 

Per cert, si voleu veure l'opinió dels lectors de Público sobre si el Barça és o no el millor equip de la història, només cal clicar sobre el nom del diari. Crec que la votació ja està tancada.      

ACUDITS GRÀFICS SOBRE L'ACTUACIÓ POLICIAL A LA PLAÇA DE CATALUNYA

 De Manel Fontdevila, a Público.

 De Manel Fontdevila a Público.

 De Jap al Punt.

 De Ferreres al Periódico de Catalunya.

De Alfons López a Público.

EL BARÇA L’ANTÍDOT CONTRA LES PENES

Qui se’n recorda ara mateix de la derrota de diumenge passat? Bé, jo, però és com si s’hagués superat de sobte i per sempre. EL BARÇA CAMPIÓ D’EUROPA!!! Una altre cop, per quarta vegada, Per tercera en 5 anys!!! Quin equip... Quin entrenador... I quina afició... Sí home sí, l’afició també... Què nassos!! Com seria el Barça el millor club del món si no contés amb la massa socials i els aficionats que té a tots els continents! FORÇA BARÇA!!!

I quin partit. Algú ha temut perdre la final? Encara que el Manchester ha sortit pressionant, el Barça, el nostre Barça enseguida s’ha fet l’amo i senyor del parit. Quin Messi!!, Quin Xavi!!, Quin Iniesta!! Quin Marcherano!! Quin Piqué!!, Quin Busquets!!, Quin Pedro!!... En fi, tots, quin equip. Es pot repetir? Espero que ens duri encara alguns anys ja que un equip així és molt difícil de repetir...

I que em dieu dels gol. El primer i per a mi sempre el més important: el de Pedro. I perquè el més important? Perquè sense el primer no hi ha un segon, ni un tercer... Llavors en han empatat. Fora de joc, tu!! Villarato, Villarato... A no que l’ha fet el Manchester, llavors no... Què hauria dit la caverna si el gol il·legal l’haguéssim fet nosaltres? 

Però només començar la segona part, el millor jugador del partit, el millor jugador del món mundial, Lionel Messi... GOOOOOL!! Meravellós, tu... Impressionant...

I Villa, després del que ha patit aquesta darrera part de la temporada ha fet el tercer, el que matava el partit, el que pràcticament ens donava la Copa d’Europa, la quarta... Com m’agrada ara mateix el número 4!!! 4, 4, 4... TETRACAMPIONS...

I al final el gest sobre Abidal, l’Abi, el que en els darrers mesos en va començar a posar el cor en un puny per la seva malaltia, pel seu tumor al fetge i que ens ha acabat per robar-nos el mateix cor que teníem al puny. Quin detall de Puyol i companyia (societat extraordinària) de deixar que fos l’Abi qui acabés recollint l’orelluda. La magnífica copa d’Europa. A un estada mític, a una de les catedrals del barcelonisme: Wembley.

Segurament a Jordi Hereu, encara alcalde en funcions de Barcelona, de sobte, com a mi m’ha passat, s’ha oblidat del resultat de diumenge i ha celebrat el títol de l’equip de la seva ciutat. Una molt bona manera d’acabar l’etapa d’alcalde.

I la Jeny Facerias, la que anava la número 4 a la candidatura del PSC, culer (o culera, com es dirà) com qui més. Diumenge també es va emportar una gran desil·lusió al veure que no seria regidora. M’imagino que, com a mi, li hauran passat, de sobte, tots els mals.

VISCA EL BARÇA CAMPIÓ D’EUROPA PER 4ta VEGADA!!!! Com m’agrada avui el número 4!!

 

(Fotos diari SPORT i EL PERIÓDICO DE CATALUNYA)      

HIPOCRESIA “BLANCA”

Quantes vegades heu escotat dir a un madridista: “Què guanyi un equip espanyol”.

Aquesta nit, a l’hora oficial de la FIFA, a l’estadi de Wembley, s’ha de jugar la final de la Champions entre el nostre club, el BC Barcelona i el Manchester United.

És el tema del dia, per això, aparco la política per un dia (o tal vegada per unes poques hores) i us parlaré del Barça. Però també dels blancs, dels merengues, dels madridistes...

Quan algun “blanc” diu que “prefereix que guanyi un equip espanyol”, li hem de dir: “MENTIDA. No cal que siguis hipòcrita!!”. Arguments per a defensar el que us estic dient, en tic i us els explicaré.

Qui em coneix sap on treballo. Sap que ho faig a l’administració pública, concretament per a la del Estat. De tant en tant ens arriben companys vinguts d’arreu de l’esta. Tècnics, però també auxiliars administratius. Normalment són valencians i manyos, però ara mateix n’hi ha de Castella la Manxa, de Madrid, d’Andalusia, d’Astúries, etc. Alguns d’ells i d’elles ja fa anys que estan aquí. N’hi ha que les seves parelles han treballat a l’administració catalana i porten els seus fills a l’escola pública.

L’última en arribar ha estat una noia aragonesa, concretament de Calatayud. Després de recórrer mitja Espanya, ha “aterrat” a Tortosa. Aquesta noia té una peculiaritat: a més de ser del Baça, és neboda carnal de l’exjugador Zaldúa. Per tant, té pedigrí Barça. Ja quan s’havien de jugar els partits Barça-Madrid de fa unes setmanes va organitzar unes porres per veure si algú endevinava els resultats. Ara, en arribar la final de la Champions League també ho ha fet. Tothom va apostar “l’euret” i va pronosticar el seu resultat. Ens va donar una còpia dels pronòstics a cadascú de nosaltres. Jo no li vaig fer més cas, però hi va haver qui es va estudiar els resultats al detall. I una cosa li va sorprendre: Tots els de “fora” (exceptuant evidentment la neboda de Zaldúa) van pronosticar que guanyaria el Madrid!

Per tant, una cosa és el que sé li fa dir a la llengua i l’altra molt diferent el que es pensa. Al fons (i no tant al fons) tots aquells que no són del Barça i tinguin alguna simpatia pel Madrid, no volen que aquesta nit guanyi la Champions el nostre equip.  

Jo vaig pronosticar un 3-2 i un 1-2 a la mitja part. O sigui, patirem, però al final guanyarem! VISCA EL BARÇA i demà espero escriure la “meva” crònica particular sobre el partit per a explicar-vos com l’he viscut.            

FELIP PUIG HAURIA DE DIMITIR JA!!

M’he assabentat per la ràdio. Quan la meva jornada laboral ja s’havia acabat, tot escoltant Catalunya Ràdio han donat la notícia de l’intent de desallotjament dels concentrats a la plaça de Catalunya de Barcelona per part dels Mossos d’Esquadra.

Aquest matí, a 2/4 de 8, abans de sortir de casa, per TV3 ja donaven la notícia de que la policia autonòmica havia envoltat als concentrats. De totes formes encara no havia passat res. El cert és que no em pensava que passés...

No sé exactament com han anat els esdeveniments, però crec que l’actuació policial ha estat desmesurada. El “indignats” ja portaven més d’una setmana acampats a la plaça de Catalunya sense donar cap símptoma de violència. Ni els veïns de la zona s’havien queixat, és més, fins i tot, a estones els hi feien companyia i els subministraven aliments i aigua.

Usar com excusa que hi podia haver elements violents i que demà no s’hi podien celebrar la victòria del Barça (en el cas de que guanyi la Champions, esperem que sí) em sembla d’un desvergonyiment absolut.

Quan el defensor del ciutadà ha obert un expedient informatiu d’ofici, és que tem que hagi passat alguna cosa que o hauria d’haver passat mai. Així ho indiquen els 84 manifestants i els 37 mossos ferits, encara que només sigui de forma lleu.

Què pretenia realment el conseller d’Interior Felip Puig? Potser fer un favor al seu amic Xavier Trias que ja va demanar a Jordi Hereu que fes desallotjar la plaça abans de prendre ell possessió del càrrec d’alcalde?

Segons he pogut escoltar d’alguns testimonis presencials, la càrrega dels mossos els ha semblat “un acte més propi de la dictadura franquista que no dels temps actuals”.

Per tant, i com ja s’està fent a través de les xarxes socials, m’uneixo a tots aquells que estan demanant la dimissió del conseller Puig.

PUIG, DIMISSIÓ JA!!   

Més informació relacionada amb el tema.

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. ANÀLISI 2a PART, ELS PERDEDORS: ERC

Tot hi haver guanyat dos regidors respecte a les eleccions de 2007 (de 4 han passat a 6), és evident que els resultats assolits per la formació republicana van quedar molt lluny de les expectatives que s’havien creat. De fet  l’increment  de dos regidors, un seria degut a l’augment de regidors que hi ha a partir d’aquesta legislatura:  dels 17 anteriors s’ha passat a 21.

La percepció de que ERC podria obtenir uns resultats històrics a Amposta era degut, sobre tot, a dos coses. La primera els sondejos favorables que s’havien fet públics. El primer, ja fa uns mesos, els hi donava 7 regidors per 4 el PSC, la qual cosa trencaria la majoria absoluta de CiU. I ja en campanya electoral en va sortir una més amb un resultat encara millor per a ERC. En aquesta darrera ERC i CiU empataven a 8 regidors (encara que la federació nacionalista guanyava les eleccions en vots) Mentre el PSC en treia cinc i els altres partits no en treien cap.

La segona era la percepció o sensació del carrer. Com a polític i ciutadà més d’un em va dir que “Adam trauria un bon resultat”.  No sé sabia exactament el perquè, però, sembla ser que “queia bé” entre l’electorat., sobre tot en el sector més jove dels ciutadans.

Aquests bons auguris van crear un clima generalitzat d’eufòria. Pareixia que, finalment, es podria trencar la majoria absoluta de CiU (8+3=11) i, amb uns resultats tan aclaparadors, des del PSC no es discutiria l’alcaldia d’Adam Tomàs.

Arribat el dia de les eleccions, al col·legi electoral on estava com apoderat, hi havia diversos militants d’ERC. No sé si era per la seva joventut, o per les bones perspectives que tenien estaven molt més eufòrics que els del nostre partit. Només a mitja tarda i després d’intuir durant una estona un vot proper a CiU, va parèixer que la moral els baixava una mica. Però només va ser una situació momentània. En arribar el recompte, els resultats ja indicaven clarament una tendència guanyadora de CiU, encara que la extrapolació dels resultats de la meva mesa electoral, molt possiblement, haurien trencat la majoria absoluta.

Tornant als regidor (o regidors que van guanyar), cal remarcar que ERC només va obtenir 22 vots més que fa 4 anys quan la llista la encapçalava Marta Cid. Prova evident que el vot que va perdre CiU i dels que ja us parlava ahir, no va anar cap a la formació republicana. Així és molt difícil que mai es pugui trencar la majoria absoluta dels “convergents”.  

El resultat final va caure com un poal d’aigua freda sobre la formació republicana (sobre la nostra també, evidentment) fins al punt de que jo encara no he llegit cap valoració feta pels “analistes” habituals d’ERC valorant els resultats de diumenge. Potser després d’un període de reflexió ho arribaran a fer.
Se'n van refiar massa dels resultats de les enquestes i de la sensació general? Segurament sí, però encara que no hagués estat així, el resultat hauria estat pràcticament igual.

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. ANÀLISI (1a PART, ELS VENCEDORS)

Abans de parlar de les “patacades” que hi van haver a alguns municipis de les nostres comarques,  voldria “dissertar” una mica sobre els resultats d’Amposta.

Primer que res reiterar el que ja vaig dir diumenge per la nit. Per a mi, la majoria absoluta de CiU no va significar cap sorpresa. I m’imagino que per a d’altres companys, tampoc. I no és que no es fessin les coses ben fetes, que no es fes la campanya que calia, són altres coses.

Primer que res dir que CiU a Amposta es mostra com a una gran maquinària electoral perfectament engreixada des de ja fa molts d’anys. Baixar dels 4.000 volts en unes eleccions municipals és pràcticament impossible. Si a això sé li suma que l’abstenció és més alta del que seria desitjable per a l’oposició, ja estaríem davant d’un dels motius que els hi ha donat la majoria absoluta.

I com aconsegueixen mobilitzar 4.000 persones?

Primer que res cal dir que es tracta d’un vot molt fidelitzat degut a diverses causes. La majoria simplement ho són i prou i passi el que passi “els votaran segur”. A d’altres se’ls hauria de buscar entre les associacions, clubs, entitats, etc. de tot tipus que controlen tenint al cap davant de la majoria d’elles a una persona de la seva total confiança. En aquest apartat cal destacar, sobre tot, les associacions de jubilats. Però també de les esportives, culturals, filantròpiques. Fins i tot les “oenegés” que tenen assemblees locals  (Creu Roja, Siloe...)

Les jornades que s’han celebrat ens els darrers anys com el “dia d’Equador”, el “dia de Romania”,  etc. és una bona manera d’establir contacte amb els dirigents locals dels diferents grups d’estrangers que formen part de la nostra comunitat.

Ja abans de la campanya electoral es parlava del descontentament que hi havia entre diversos col·lectius de la ciutat. Per una part els de la Lira, pel tema del finançament de els escoles de música. Per l’altra els comerciants per dos motius: per l’obertura de la nova zona comercial i per les obres que es van fer a la zona centre que impedien la normal circulació de persones i vehicles. Aquestes obres, fetes al mateix temps a diversos carrers, també van molestar molt als propis veïns de la zona. Finalment algunes empreses constructores també van mostrar molestes amb l’adjudicació de les obres d’urbanització dels Eucaliptus a una empresa de “fora”. Amb tot, els vots “perduts”  el 2011 respecte al 2007 han estat 369. Si tenim en compte que una entitat com la Lira deu de tenir quasi 1.000 socis (evidentment no tots votaven CiU) i  entre veïns, comerciants, constructors, treballadors e la construcció que van anar a l’atur al no haver adjudicat les obres a les seves empreses i familiars directes de tots aquests col·lectius afectats,  la xifra d’indignats amb el govern municipal hauria de ser molt més superior al que van reflectir les urnes diumenge passat.  Fet que vindria a demostrar la meva teoria de que a l’hora de la veritat, molts dels qui “parlen i critiquen pel carrer”, a l’hora de la veritat no canvien la seva opció política (veure escrit publicat diumenge passat) Així és molt difícil que la situació a Amposta pugui canviar i, per tant, tots els vicis adquirits després de tants d’anys de govern, només faran que créixer.