Abans de parlar de les “patacades” que hi van haver a alguns municipis de les nostres comarques, voldria “dissertar” una mica sobre els resultats d’Amposta.
Primer que res reiterar el que ja vaig dir diumenge per la nit. Per a mi, la majoria absoluta de CiU no va significar cap sorpresa. I m’imagino que per a d’altres companys, tampoc. I no és que no es fessin les coses ben fetes, que no es fes la campanya que calia, són altres coses.
Primer que res dir que CiU a Amposta es mostra com a una gran maquinària electoral perfectament engreixada des de ja fa molts d’anys. Baixar dels 4.000 volts en unes eleccions municipals és pràcticament impossible. Si a això sé li suma que l’abstenció és més alta del que seria desitjable per a l’oposició, ja estaríem davant d’un dels motius que els hi ha donat la majoria absoluta.
I com aconsegueixen mobilitzar 4.000 persones?
Primer que res cal dir que es tracta d’un vot molt fidelitzat degut a diverses causes. La majoria simplement ho són i prou i passi el que passi “els votaran segur”. A d’altres se’ls hauria de buscar entre les associacions, clubs, entitats, etc. de tot tipus que controlen tenint al cap davant de la majoria d’elles a una persona de la seva total confiança. En aquest apartat cal destacar, sobre tot, les associacions de jubilats. Però també de les esportives, culturals, filantròpiques. Fins i tot les “oenegés” que tenen assemblees locals (Creu Roja, Siloe...)
Les jornades que s’han celebrat ens els darrers anys com el “dia d’Equador”, el “dia de Romania”, etc. és una bona manera d’establir contacte amb els dirigents locals dels diferents grups d’estrangers que formen part de la nostra comunitat.
Ja abans de la campanya electoral es parlava del descontentament que hi havia entre diversos col·lectius de la ciutat. Per una part els de la Lira, pel tema del finançament de els escoles de música. Per l’altra els comerciants per dos motius: per l’obertura de la nova zona comercial i per les obres que es van fer a la zona centre que impedien la normal circulació de persones i vehicles. Aquestes obres, fetes al mateix temps a diversos carrers, també van molestar molt als propis veïns de la zona. Finalment algunes empreses constructores també van mostrar molestes amb l’adjudicació de les obres d’urbanització dels Eucaliptus a una empresa de “fora”. Amb tot, els vots “perduts” el 2011 respecte al 2007 han estat 369. Si tenim en compte que una entitat com la Lira deu de tenir quasi 1.000 socis (evidentment no tots votaven CiU) i entre veïns, comerciants, constructors, treballadors e la construcció que van anar a l’atur al no haver adjudicat les obres a les seves empreses i familiars directes de tots aquests col·lectius afectats, la xifra d’indignats amb el govern municipal hauria de ser molt més superior al que van reflectir les urnes diumenge passat. Fet que vindria a demostrar la meva teoria de que a l’hora de la veritat, molts dels qui “parlen i critiquen pel carrer”, a l’hora de la veritat no canvien la seva opció política (veure escrit publicat diumenge passat) Així és molt difícil que la situació a Amposta pugui canviar i, per tant, tots els vicis adquirits després de tants d’anys de govern, només faran que créixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada