DIA 5. DONOSTI (SANT SEBASTIÀ)

Finalment va arribar el dia de tornar cap a casa. Però encara quedaven dues coses importants que veure i una per a fer: visitar l’escultura “el Peine del Viento” d’Eduado Chillida, el pont de MaríaCristina (personalment em recorda al d’Alexandre III de París) i prendre el bany a la Conxa. Segurament un altre any la darrera cosa hauria estat impossible, però amb la calor d’aquest any ho podíem fer.

“El Peine del Viento” és un conjunt de 3 escultures de ferro molt difícils de fotografiar juntes, ja que estan separades (sobre tot la que està més dintre del mar) de diversos metres.

El pont de María Cristina, sobre el riu Urumea, està davant mateix de l’estació del tren i a poca distància del casc antic.  

 

FALSES AMISTATS

Dijous vaig rebre una insòlita sol·licitud d’amitat al Facebook: l’agrupació local d’Amposta del PP. Què pretenien demanant-me amistat? És que no coneixen suficientment la meva forma de pensar? Evidentment, la vaig refusar.

Però la sol·licitud d’abans d’ahir no és la primera que m’arriba que em fa sospitar que darrere s’amaguen dubtoses intencions.

L’altra va ser després d’escriure un comentari al meu blog sobre la situació del comerç a la nova zona comercial de Futuro Ciutat Amposta. A un propietari de diversos locals comercials no li va agradar la meva opinió i després de mirar de silenciar-me utilitzant amistats comunes, de sobte em va demanar amistat. Tampoc el vaig acceptar. Sembla ser que tocas segons quins temes a la nostra ciutat és tabú i, de poder-ho fer, segur que em censurarien igual com em van fer al passat.  

De vegades sembla que a Facebook hi ha verdaderes competicions per aconseguir tenir més amics que ningú. Només així s’entén que t’arriben sol·licituds d’amistat de persones, empreses, associacions, etc. que ni coneixes ni tant sols et sonen. Normalment no acostumo a acceptar-les sinó és que, després de fer algunes comprovacions, acabo trobant semblances ideològiques (no necessàriament polítiques)

Fa un any era contrari a obrir-me un conte de Facebook de qualsevol altra xarxa social. Més tard es van donar unes circumstàncies especials que van crear-me “l’obligació” de obrir-ne un. A partir d’aquí, i com administrador d’un blog amb un número de visites prou important (al menys des del meu punt de vista), vaig pensar en incrementar el número enllaçant les dues coses. I certament el número de visites es va incrementar, sobre tot els mesos anteriors a les municipals, disminuint posteriorment, la qual cosa em fa pensar que les eleccions hi van tenir molt que veure.

Només obrir-me el compte vaig rebre diverses peticions d’amistat. Algunes les vaig acceptar, d’altres no. A l’hora d’acceptar-les o no, vaig tenir en compte el grau de relació personal que tenia amb elles i/o afinitat. Em va sobtar que persones amb qui no tenia cap tipus de relació quan me’ls trobava pel carrer, de sobte,  volguessin establir amistat. Per tant, cal pensar: Què volien aquestes persones? No totes, però algunes d’elles la única cosa que pretenen és fer el tafaner (per no dir-ho d’una altra forma)  

Evidentment no sóc l’únic que opino així. Un dels grups al que pertanyo, fa uns dies van decidir fer neteja d’alguns dels seus membres (als que no consideraven prou identificats) i tancar el grup. A títol personal també alguns dels amics amb qui més me relaciono ho va fer amb els seus.

Personalment no m’ha calgut donar-ne de baixa a molts. Però si que ho vaig fer a dues periodistes que, després de mirar “d’incrementar” la nostra relació, vaig veure que no em corresponien. No sé si m’explico. Jo els vaig facilitar determinada informació i ni tant sols es van molestar en contestar que ho havien llegit. La qual cosa em fa pensar que el que pretenien és obtenir informació de la xarxa amb la mínima implicació per la seva part. O dit d’una altra manera: Rebre molt i oferir poc... o gens. 

LA FOTO DEL DIA (14-10-2011)

Feta amb el mòbil el passat dia 12.
"Lo Sirgador", una embarcació destinada a usos turístics està atracada al port fluvial d'Amposta, sota l'atenta mirada del pont penjant. 

DIA 4. FRANÇA: DONIBANE LOHIZUNE O SAINT JEAN DE LUZ

Arribarem a Saint Jean de Luz (en basc Donibane Lohizune) quasi que a la posta del Sol, però encara tinguérem temps de veure la platja i els casc antic, ple de bars amb molta clientela al carrer aprofitant la bonança del temps.
La màxima curiositat del poble és que allí s'hi van casar Lluís XIV de França, el rei Sol i Maria Teresa d'Àustria, la filla de Felip IV. Segons s'explica a la placa situada davant de l'església, com esta era tant petita i havien tants convidats, es va trencar el protocol per a fer-se en un lloc per assistir-hi en directe.

 

ENDARRERITS 3 PASSOS

De tant en tant he parlar de la poca vocació que té la Justícia per adoptar les noves tecnologies i evolucionar cap els temps actuals, malgrat els intents dels polítics de torn en aconseguir-ho. Conec personalment el treball de la consellera Tura al respecte.  

Sembla que vulguin seguir ancorats al passat i que el temps no passi per ells.

De no ser així, no s’entén que aquesta mateixa setmana es demanés copia de les rendes d’una determinada persona des de 1977 a 1982. No es tracta de cap error, de rendes de fa 30 anys!

El jutjat hauria de saber que des de fa uns anys, la prescripció per aquest tipus de documents és de 4 anys (o exercicis) i ningú, al menys que la prescripció s’ha interromput per causes legals, podria demanar documents d’exercicis anteriors.

Evidentment totes les administracions tenen les sefes formes de treballar, més enllà de les peculiaritats de cada individu.

Afortunadament l’Agència Tributaria és una de les administracions més modernes. Només cal donar un cop d’ull a la seva web per comprovar les possibilitats que dóna.

La presentació en paper està caducada i avui en dia, només unes poques persones (un percentatge molt baix sobre la totalitat de presentacions) ho fa encara en paper i cada cop aquest percentatge es va reduint més i més.

Un dels problemes que tenia la presentació en paper era l’emmagatzemen (arxiu) dels documents. Quan l’arxiu de Tortosa es va omplir, es va d’haver d’habilitar l’antiga seu de duanes de la Ràpita (la duana també pertany a l’Agència Tributària) Més tar s’habilitaria a Barcelona un arxiu general per a totes les dependències de Catalunya.

Primer, demanar una renda (o qualsevol altre document) era relativament fàcil. De vegades hi havia retards i d’altres problemes (deteriorament pel pas del temps, humitats, etc), però t’acabava arribant, però des de fa uns anys, ja no es poden demanar.

En el cas del que us parlava abans, resulta que el titular de les rendes (si és que existien, no sempre existeixen el models sol·licitats) no estava identificat a la base de dades.

Les primeres bases de dades (provincial i nacional) es van començar a elaborar l’any 1985 i, com s’ha dit, les rendes demanades són anteriors. Segurament que per aquell temps, l’individu ja havia mort. Perquè després ens assabentarem que es tractava d’un litigi per una herència.... Més de trenta anys litigant per una herència! Un altre exemple més del mal funcionament de la Justícia.

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 13-10-2011

Una vegada més l'incivisme torna a aparèixer al blog. Aquestes bosses estaven ahir al carrer Jaume I (el del Llar), més o menys al carrer del darrere d'on es va ubicar durant molts d'anys la discoteca Metro d'Amposta. Els contenidors més propers estan a la plaça de la Pau, a menys de 100 metres. Però segurament qui va deixar aquí les bosses o no ho sabia o feia tard a algun lloc.
Ignoro si avui encara continuaran allí, però no seria d'estranyar.

DIA 4. FRANÇA: BIARRITZ

Continuarem cap al Sud, camí de Biarritz, com sabeu una destinació turística per excel·lència. Es nota que corre el diner. Les mansions, clubs privats (bé, al menys un), el casino, els hotels, etc, així ho indiquen.

Fixeu-vos en la foto de la platja. Recordeu, era el 2 d’octubre. Increïble!! 

Per cert, Biarritz està considerada com una ciutat "florida". 

SAMARRETES VERDES I SAMARRETES BLAVES

El PP de Madrid, el de Dña. Espe, ha denunciat davant l’Agència Tributària a la Plataforma per a la Defensa de l’Educació Pública, a la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes  (FAPA) Giner de los Ríos i a l’Associació de Veïns de Palomeras Bajas, segons informava ahir el diari Público. El motiu? Els acusa de lucrar-se il·lícitament i, fins i tot els ha amenaçat en retirar-los les subvencions públiques que reben de la Comunitat de Madrid.

Resulta que les tres associacions citades són les màximes responsables de convocar la ciutadania en contra del pla de retallades i de la política d’educació (en general) que aplica el govern de Dña. Espe a la seva comunitat i, per això, venen unes samarretes verdes per a que els manifestants que així ho desitgin, puguin assistir a les manifestacions degudament “uniformats”. Segons el PP, la venda d’aquestes samarretes és il·legal perquè no es lliura cap tipus de factura ni tiquet en el moment de vendre-les.

Els de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, coneixem bé el fet d’anar a les manifestacions lluint samarretes identificatives. Encara que el color blau és el més representatiu de la PDE, les primeres que hi van haver i que es van posar a la venda el dia que la manifestació va arribar fins la plaça del Temple de Tortosa, van ser les que va fer la plataforma local d’Amposta, de color blanc. Després van acabar per unificar-se colors i canals de fabricació i distribució i ja el color blau era el predominant (i pràcticament únic) que representava el moviment antitransvasament. Vull recordar especialment la samarreta que van fer els de Jesús, on, la part de davant estava plena de petits nusos i al darrera hi posava la següent inscripció: “Som ebrencs. No al transvasament!”, una frase d’un enorme significat per a mi.

En aquells moments no es va tenir cap problema per a la venda de samarretes i la resta del marxandising que es feia amb la finalitat d’aconseguir finançament per als continus desplaçaments de tècnics i portaveus per acudir als diferents fòrums d’Espanya i Europa a defensar el riu Ebre.

Però us imagineu que, a partir d’ara, si com és previsible, es torna a engegar el moviment, algú ens denunciï per fets similars?

De totes fores, cal dir que el PP tampoc no compleix amb l’obligació d’emetre tiquet o factura. Uns periodistes de la Cadena SER que cobrien la convenció “pepera” de Sevilla del cap de setmana passat, van anar a comprar diversos objectes i, en reclamar el tiquet, els hi van dir que no en lliuraven.

Així són els del PP de D. Mariano, molt curosos a l’hora d'exigir l'aplicació de la Llei per als altres i molt poc a l’hora de complir-les ells mateixos i donar així exemple d’honestedat i claredat en la gestió.