Dijous vaig rebre una insòlita sol·licitud d’amitat al Facebook: l’agrupació local d’Amposta del PP. Què pretenien demanant-me amistat? És que no coneixen suficientment la meva forma de pensar? Evidentment, la vaig refusar.
Però la sol·licitud d’abans d’ahir no és la primera que m’arriba que em fa sospitar que darrere s’amaguen dubtoses intencions.
L’altra va ser després d’escriure un comentari al meu blog sobre la situació del comerç a la nova zona comercial de Futuro Ciutat Amposta. A un propietari de diversos locals comercials no li va agradar la meva opinió i després de mirar de silenciar-me utilitzant amistats comunes, de sobte em va demanar amistat. Tampoc el vaig acceptar. Sembla ser que tocas segons quins temes a la nostra ciutat és tabú i, de poder-ho fer, segur que em censurarien igual com em van fer al passat.
De vegades sembla que a Facebook hi ha verdaderes competicions per aconseguir tenir més amics que ningú. Només així s’entén que t’arriben sol·licituds d’amistat de persones, empreses, associacions, etc. que ni coneixes ni tant sols et sonen. Normalment no acostumo a acceptar-les sinó és que, després de fer algunes comprovacions, acabo trobant semblances ideològiques (no necessàriament polítiques)
Fa un any era contrari a obrir-me un conte de Facebook de qualsevol altra xarxa social. Més tard es van donar unes circumstàncies especials que van crear-me “l’obligació” de obrir-ne un. A partir d’aquí, i com administrador d’un blog amb un número de visites prou important (al menys des del meu punt de vista), vaig pensar en incrementar el número enllaçant les dues coses. I certament el número de visites es va incrementar, sobre tot els mesos anteriors a les municipals, disminuint posteriorment, la qual cosa em fa pensar que les eleccions hi van tenir molt que veure.
Només obrir-me el compte vaig rebre diverses peticions d’amistat. Algunes les vaig acceptar, d’altres no. A l’hora d’acceptar-les o no, vaig tenir en compte el grau de relació personal que tenia amb elles i/o afinitat. Em va sobtar que persones amb qui no tenia cap tipus de relació quan me’ls trobava pel carrer, de sobte, volguessin establir amistat. Per tant, cal pensar: Què volien aquestes persones? No totes, però algunes d’elles la única cosa que pretenen és fer el tafaner (per no dir-ho d’una altra forma)
Evidentment no sóc l’únic que opino així. Un dels grups al que pertanyo, fa uns dies van decidir fer neteja d’alguns dels seus membres (als que no consideraven prou identificats) i tancar el grup. A títol personal també alguns dels amics amb qui més me relaciono ho va fer amb els seus.
Personalment no m’ha calgut donar-ne de baixa a molts. Però si que ho vaig fer a dues periodistes que, després de mirar “d’incrementar” la nostra relació, vaig veure que no em corresponien. No sé si m’explico. Jo els vaig facilitar determinada informació i ni tant sols es van molestar en contestar que ho havien llegit. La qual cosa em fa pensar que el que pretenien és obtenir informació de la xarxa amb la mínima implicació per la seva part. O dit d’una altra manera: Rebre molt i oferir poc... o gens. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada