dimecres, 17 d’abril del 2013

TUPINADA A VENEÇUELA?

Si m’he de pronunciar sobre si crec que a Veneçuela hi va haver tupinada a les eleccions presidencials del passat diumenge, la meva resposta és afirmativa.
Evidentment no tinc cap prova del que estic dient, simplement és una intuïció una vegada vistos els fets que van passar.  
L’ajustada victòria del candidat oficial Nicolás Maduro en front al rival opositor Henrique Capriles per poc més d’un punt de diferència és molt poc marge per a que l’oposició no tingui el dret a que es torni a fer el recompte de vots.
Si a qualsevol país de la UE es donés un resultat tant ajuntat, de segur que ningú els posaria en dubte, igual com ha passat més d’una vegada als EE.UU. Però estem parlant de Veneçuela...
La ràpida presa de possessió de maduro fa que els sospites es facin més grans. Per què tanta pressa? I que el cap de l’exèrcit surti amenaçant, també em sembla una mesura de pressió cap els responsables de l’escrutini electoral.
No sé si heu vist els gràfics oficial que ha donat la televisió pública veneçolana. Patètics. La paupèrrima victòria es converteix per la llei del barliqui-barloqui en una àmplia avantatja del partit que va ser de Chávez.
I que consti que no em decanto per ningú. Tots dos candidats em semblen massa populistes. No concebo a cap candidat d’aquí amb un vestit que portés la bandera (ja sigui l’espanyola, ja la catalana) Un imagineu a Mas o Junqueras amb un xandall amb els colors de la senyera. A Veneçuela sembla que és força corrent. Aquí, com a molt, Felipe González anava amb una americana de pana que el feia més proper al seu electorat, però res més.
L’auto proclamat president Nicolás Maduro, hereu de Chávez, representa, des de el meu punt de vista, un partit de difícil qualificació. Cal recordar que abans de guanyar les primeres eleccions Chávez va donar un cop d’estat contra un règim legal. Des d’una posició d’esquerres em costa assimilar una situació així.
Per l’altra banda, Capriles representa a la dreta dels terratinents i la burgesia veneçolana; d’aquells que sempre han volgut manar i tenir sotmès el seu poble.
Davant el dilema a qui votar, quasi segur que m’hauria abstingut; encara que mai es pot dir que, finalment, no m’hagués decantat cap a un dels dos.
Mireu, acabaré amb una anècdota. Un dels cosins de França és socialista militant. Fa uns anys van disputar-se la presidència de la República el candidat dretà Chirac i l’ultradretà Le Pen. Què fer? Va votar a Chirac per evitar que a França s’instaurés un règim xenòfob. Ho enteneu veritat?

DIADA CASTELLERA DEL VENDRELL (7-04-2013) X












El gran frau fiscal no trepitjarà la presó

Al Capone va ser empresonat per defraudar a Hisenda. Va tenir mala sort: a l'Espanya d'avui dia se n'hauria salvat. El 28 de desembre passat, dia dels Sants Innocents, va sortir publicada al BOE una reforma del Codi Penal que va passar desapercebuda, malgrat la seva gravetat i transcendència. Fins llavors, defraudar més de 120.000 euros al fisc era un delicte penat amb un pena d'entre 1 i 5 anys de presó.
Amb la nova llei, la pena queda rebaixada i és encara més difícil que aquests delinqüents de guant blanc arribin a trepitjar la presó.
La reforma permet que qualsevol defraudador tingui dos mesos de termini des que és imputat per tornar els diners robats. Si ho fa, el jutge li podrà aplicar un nou atenuant que pot rebaixar la condemna fins a només tres mesos de presó i, com a màxim, un any. Si el condemnat no té antecedents i el seu únic delicte provat és robar-nos a tots els contribuents honrats, se salvarà de la presó. Per fer emprenyar encara més els honrats ciutadans que pateixen les pujades d'impostos, els grans defraudadors que s'acullin a aquest perdó pagaran una multa bastant inferior a la que havien d'abonar fins ara. Abans podia ser de fins a sis vegades la quantitat defraudada. Amb la nova llei, la multa es quedarà en la meitat o fins i tot una quarta part del que havien defraudat.
Aquesta reforma penal, com totes les que beneficien el reu, s'aplicarà amb efecte retroactiu. I és probable que alguns d'aquests famosos noms que els últims mesos omplen les portades pels seus comptes a Suïssa es puguin beneficiar d'aquesta escandalosa reforma dissenyada a la mida dels poderosos: d'aquells que es poden permetre defraudar més de 120.000 euros en un any. L'argument del Govern per justificar aquesta mesura és que així podrà recuperar molt abans els diners defraudats i ingressar fons a les buides arques públiques. És el mateix raonament que s'aplica amb l'amnistia fiscal i és fals: el que s'ingressa ara es deixarà d'ingressar més tard perquè el missatge que es transmet és que defraudar surt més rendible. La multa és tan ridícula que compensa córrer el risc.
Mentre el Govern obre la mà amb els poderosos, torna a estrényer-la amb els més febles. La mateixa reforma que suavitza el càstig per al gran defraudador ha convertit en delicte penal altres tipus de frau. Per exemple: una persona que treballi en negre mentre cobra l'atur comet avui un delicte i pot ser condemnada a fins a tres anys de presó. És una doble vara de mesurar embafadora.
Però el súmmum de la reforma és el mètode usat. ¿Saben on ens van colar aquesta opaca reforma? En la llei d'acompanyament per a la llei de transparència. L'ús de les paraules no pot ser més trampós: transparència opaca perquè la llei no sigui igual per a tothom.

Ignacio Escolar (director de eldiario.es) 

dimarts, 16 d’abril del 2013

HA MORT GALDIRI



Joan Salvador Arrufat, conegut popularment a Amposta com Galdiri, ha traspassat aquesta tarda sobre les 8.
Vell lluitador antifranquista, va militar al PSUC. Pagès de professió va ser un escriptor autodidacta que ens va deixar una gran obra literària de temàtica local, com per exemple Reculls, les Masies d’Amposta, Topònims, Malnoms Dites i Cançons, Diccionari de paraules en desús de les Terres de l’Ebre o Costums d’abans i fets ampostins.
El passat gener el poble d’Amposta, li va retre un homenatge al que, sense cap mena de dubte, era un dels seus fills més conegut.
En pau reposi. 

Fa uns 3 anys, a ell i a la resta de companys comunistes els hi vaig dedicar un article com a homenatge. 

 http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2010/01/una-generacio-de-comunistes-el-traspas.html

LA POCA TRANSPARÈNCIA DE L’AJUNTAMENT D’AMPOSTA



Segons un estudi que publicava ahir el Periódico de Catalunya, l’Ajuntament suspèn  en transparència a la seva web municipal: Els ajuntaments treuen un suspens en transparència on line.  
De fet només aproven 64 ajuntaments, un d’ells el de Tortosa (68%), l’únic que obté l’aprovat de totes les Terres de l’Ebre.
Només hi surten relacionats els que aproven, però al mateix temps hi ha un mapa on, els diferents termes municipals hi surten tacats de diferents colors segons el grau de transparència. El d’Amposta, que és de color rosa clar, sé situa a la part més baixa amb menys d’un 25%.
Els subtítols són prou clarificadors:
El 93% dels consistoris no ofereixen a la xarxa dades clau per al control democràtic.  
El nom dels regidors, els sous i el pressupost són les principals carències.
Com sabem que el nom dels regidors responsables de les diferents àrees de govern, així com el nom dels regidors de l’oposició surten a la web, cal pensar que les mancances són en matèria econòmica.  
Evidentment no surten els sous dels regidors. Cal recordar que hi ha dos tipus d’assignacions econòmiques: aquelles que representen un sou fix i, per tant, estan subjectes a cotitzar a la Seguretat Social i els que cobren per assistències i l’import mensual depèn de del nombre de convocatòries a comissions informatives, plens, etc. que hagi assistit.
Un dels que cobra per assistències és l’alcalde. I això és així des de fa relativament poc, ja que abans tenia un sou que rondava els 60.000 euros anuals (només de l’ajuntament) Quan l’any 2011 va ser nomenat president de la patronal sanitària Consorci de Salut i Social de Catalunya, per incompatibilitat, va haver de renunciar al seu sou d’alcalde i passar a cobrar per assistències que, com a mínim, són: un ple al mes, una junta de portaveus i 4 juntes de govern (excepte el mes d’agost en que l’activitat política està sota mínims) Cal suposar que la diferència d’ara respecte abans és molt inferior al que en un principi es podria pensar. I si sé li suma la resta de retribucions, ens en adonarem que el sinyó ancalde no pot queixar-se del que cobra quan arriba a final de mes.
Certament tots aquests ingressos estan legalment establerts i aprovats. Només caldria visualitzar els pressupostos i les actes dels plens on hi surt. Però el treballa pot arribar a ser llarg i feixuc, perquè, de vegades no saps on buscar exactament. Si aquestes dades hi figuressin a la web municipal, seria un bon exercici de transparència i honestedat política, però, a mode d’exemple, us diré que els darrers pressupostos que figuren són els de l’any 2011.
Pretenen amagar alguna cosa? Evidentment sí.    

ACTUACIÓ CASTELLERA AL PERELLÓ (14-04-2013) II














DIADA CASTELLERA DEL VENDRELL (7-04-2013) IX





















EXÀMEN PER A ALTS CÀRRECS DEL GOVERN

He leído que la Comunidad de Madrid ha publicado disparates presuntamente extraídos de las respuestas de algunos aspirantes a maestro en los exámenes de oposición con ánimo de hacer creer a la opinión pública que los docentes son incapaces de responder correctamente a preguntas orientadas a niños de 12 años (Esto por supuesto no afecta a la marca España ni es antipatriota). Yo he tenido acceso a través de un anónimo al examen para altos cargos del gobierno y aquí les pongo un resumen para que vean lo complejo de las preguntas a las que tan sabiamente han respondido estos antes de acceder a sus despachos.

Ahí se lo dejo:

1. Explique brevemente qué es un despido con indemnización en diferido en formato de simulación.

2. Si un tesorero de un partido político es capaz de amasar una fortuna de 38 millones de euros durante en 20 años calcule cuántos fines de semana puede irse a esquiar a Canadá.

3. Si un petrolero se parte en dos en alta mar enfrente de las costas gallegas y suelta 60.000 toneladas de chapapote ¿Cuántos hilillos de plastilina recogerán los afectados sin ayuda de su gobierno?

4. ¿Cuántos kilos de confeti se pueden comprar con 3.000 euros?

5. Localice y borre del mapa a Cataluña.

6. Si tenemos 6 millones de parados y una población activa de 23 millones y éstos van aumentando de 100.000 en 100.000 todos los meses, diga cuándo hay que llamar a Bruselas para rescatar a los bancos.

7. ¿Cómo se escribe desahucio, con sangre, con sudor o con lágrimas?

8. ¿Cree usted en la virgen del Rocío? Razone su respuesta.

9. Si tenemos un hospital público y vamos cerrando camas y despidiendo médicos y enfermeras para después privatizarlo, calcule cuándo empezaremos a poner literas y cuántos ataudes vamos a ir necesitando por semana.

10. Si el matrimonio entre dos hombres es malo, y el formado por dos mujeres también ¿Es aceptable el de un hombre homosexual y una mujer lesbiana? Razónelo.

11. Si tenemos un pasillo estrecho y metemos mucha gente en él hasta que se aplasten. ¿Cuántos kilómetros hay hasta el spa de lujo más cer
cano?

dilluns, 15 d’abril del 2013

NAZISME PUR...

La Presidenta de Castella la Manxa i Secretaria General del populars, María Dolores de Cospedal, també coneguda com la Maridolo o la Bienpagá, aquest passat cap de setmana va qualificar les accions dels membres de la PAH que fan escrache a les cases dels polítics (la majoria del seu partit) de nazisme pur.    
Jo voldria recordar que, el nazisme alemany del que va ser màxim líder Adolf Hitler, el feixisme italià, amb Benito Mussolini al capdavant i el règim dictatorial de Franco al qual es va anomenar franquisme, van ser règims dictatorials del segle passat.
La conseqüència directa dels dos primers va ser la II Guerra Mundial, mentre que el franquisme, que va néixer amb el cabdill espanyol, va donar nom a un període d’uns quaranta anys i que es va iniciar en acabar la guerra Civil Espanyola que Franco, juntament amb d’altres generals, va iniciar en donar un cop d’estat al règim legítim de la II República Espanyola i del que, precisament ahir, es van commemorar el 82è aniversari amb manifestacions i actes a diversos punts de la geografia estatal.
Tots tres règims eren totalitaris, es a dir, la majoria de les llibertats individuals i col·lectives estaven suspeses, com ara la llibertat de vot, la d’associació, la de reunió... Des del govern es dictaven les lleis i  les normes d’obligat compliment i en cas de desobediència, el càstig podia ser molt sever. Els cossos policials (la Guardia Civil i la Policia Armada –ara Policia Nacional-) tenien carta blanca a l’hora de reprimir qualsevol manifestació que anés en contra del que es consideraven bones costums.
Al règim de Franco també se’l qualificava de feixista i és que entre els uns i els altres només hi havia petites diferències de matís, sovint imperceptibles. En canvi mai o quasi que mai s’ha emprat l’apel·latiu de nazi, potser perquè, de tots tres, va ser horrorós.
Cal recordar però, que molts dels actuals dirigents del PP són descendents o estan estretament relacionats relacionat al el dirigents d’aquella època. Segurament per això mai l’han condemnat públicament i hauran de passar encara algunes generacions per a que així es faci, si és que mai s’arriba a fer.
Per tant, i per dir-ho clarament, l’actual PP que, recordem-ho, va ser fundat per Manuel Fraga Iribarne, tot un pes pesant dintre de diversos governs de Franco, és el partit hereu del règim feixista que va governa Espanya entre 1939 i 1975 (i alguns més de pròrroga) És evident que alguna cosa els queda d’aquell temps. No sé si ho porten als gens o, simplement és pura vocació, però per molt legitimats que estiguin per les urnes, els tics totalitaris que empren algunes vegades els delata clarament.
Qualsevol altre règim (fins i tot els socialistes) seriem molt més sensibles amb els temes socials que es viuen actualment i, segur, els importaria més un xiquet desnonat i sense casa que no als membres del govern de Rajoy.
Un govern que no escolta a ningú i que acaba fent sempre la seva no es pot qualificar de democràtic, per molt, insisteixo, que estigui legitimat pels vots d’una àmplia majoria de la ciutadania. Possiblement per això creuen que tot el que va contra ells és nazisme, però sembla evident que no volen recordar la història. 
Per cert, un sindicat que no té res de classe i, ideològicament tira cap de l'extrema-dreta, ha denunciat Ada Colau com a instigadora dels escraches
Per una part son nazis i per l'altra els feixistes els denuncien. És que ja no entenc res.