EL CELLER DEL PINELL DE BRAI

Primer es van queixar a Gandesa. El celler Cooperatiu, obra modernista de César Martinell estava en un estat deplorable. Ara ho fa la veïna població de Pinell de Brai. També es queixen de l’estat d’abandonament del altre Celler de Martinell. El primer fou escollida la “setena meravella de Catalunya” segons l’Associació de la Capital de la Cultura Catalana. El segon figurava entre les 100 obres escollides per a elegir les 10 meravelles de Catalunya, versió el Periódico de Catalunya. O sigui que totes dues obres són de singular bellesa. No obstant això reivindico la “paternitat” de la denuncia. El passat mes de juny es va publicar en diversos diaris i setmanaris (el Periódico, el Punt, Diari de Tarragona, la Veu de l’Ebre, Més Ebre, etc.) un escrit on denunciava la degradació d’aquestes obres mestres de l’art modernista català. Evidentment, ningú em recordarà. Ni molt menys m’esmentarà en els seus comentaris. Però la realitat és aquesta. No passaré a la història per això, però aquí queda...

AMPOSTA CAPITAL PATROCINADOR DEL CF AMPOSTA

Fa uns anys, des de l’agrupació local de Convergència Democràtica de Catalunya, és va llençar una idea molt clara: Amposta Capital. Encara que ben analitzat no tan clara... “capital” de què? Després se li van donar moltes voltes al de “capital”, ja que com podeu analitzar vosaltres mateixos té diversos significats. Un d’ells seria “important”.
Es van arribar fer camisetes i jerseis, pera contraposar-les a les camisetes de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Fins i tot, algunes, van arribar a l’equip sènior femení del club handbol Amposta.
Ara han passat els anys i una empresa Amposta Capital SL patrocinarà el club de futbol. Fins ara el patrocinava la Cambra Arrossera. No sé amb exactitud de qui és aquesta empresa, però no cal ser una llumenera per imaginar-s’ho!

L'ENQUESTA D'AVUI DEL PERIÓDICO

Avui el diari el Periódico de Catalunya publica una nova enquesta electoral, centrada en Catalunya. Segons GESOP, l’empresa responsable d’efectuar-la, el PSC pràcticament repetiria resultats (20-21, ara en té 21) CiU (10-11, ara en té 10) ERC (5-6, ara en té 8) PP (8-9, ara en té 6) i ICV-EUA (1-2, ara en té 2). Rodríguez Zapatero és el líder més valorat amb un 5,7 i Rajoy només obté un 2,8. Un 71, 5 creuen que governarà Zapatero, en front del 10,8 que ho farà Rajoy. I sobre la preferència, un 72,5 prefereix Zapatero contra un 13,3 que prefereix Rajoy. Sobre els caps de llista més valorats, en primer lloc ho és Duran Lleida amb un 5,9, segon Joan Herrera, un 5,5, tercer Joan Ridao un 5,3 i en quart lloc Carme Chacón amb un 5,1. També s’hi publica una enquesta sobre si es fessin avui les eleccions autonòmiques. En grans trets el PSC pujaria una mica en front dels altres dos partits (o coalicions) que formen govern que baixen. CiU puja, el PP es manté i Ciutadans baixaria. I en les valoracions dels líders, Montilla i Mas estarien empatats amb un 5,4, Joan Saura un 5 pelat, Joan Puigcercós un 5,2, Carod un 4,4 i Daniel Sirera un 2,8.

CATALUNYA NO POT SER MONEDA DE CANVI

Avui s’han reunit representants dels partits nacionalistes de Catalunya, País Basc i Galícia o el que és el mateix de CiU, del PNV i del BNG. La reunió és per a perfilar estratègies conjuntes de cara les eleccions de març i pressionar el govern sortit de les urnes, surti del color que surti. Fins aquí res a dir. Tot hom és lliure de buscar aliats i marcar estratègies. El que no em sembla bé és la reiterada pretensió d’Arturo en voler ser president de la Generalitat costi el que costi i emportant-se per davant a qui calgui.
I aquí entraríem al camp del xantatge polític: “jo et dono suport a canvi de que li diguis a Montilla que dissolgui el Parlament i convoqui eleccions i que llavors governi la llista més votada... o sigui nosaltres...” No ho va poder aconseguir quan va malbaratar l’Estatut a canvi no sé sap ben bé de què (molts sospiten que a canvi d’això, precisament) i ara torna a la càrrega. Catalunya no pot ser moneda de canvi i Montilla faria bé de no escoltar els “cants de sirena” de José Luis per molt bonics que aquests siguin i esperar el termini de la legislatura. Això si, sempre que li permeti ERC!

QUI LI DEMANA A L'OM QUÈ FACI PERES?

O el que és el mateix: l’Om (Albert) algunes coses de les que diu, les diu per que vol o perquè algú li diu que ho digui. No és el primer cop que parlo del presentador del Club de TV3 en aquest blog i molt em temo de que no serà la única. Hi ha una cosa que, al menys, la veig sorprenent: les crítiques al socialistes... Evidentment no posaré en dubte la llibertat d’expressió que té tot ciutadà, a més, és un dret constitucional, però si la independència com a professional. Avui, tot aprofitant el primer vídeo de campanya del PSOE, ha “posat nota” a Zapatero “per les seves mentides”: Estatut de Catalunya, AVE i rodalies... Li ha posat un “3”. Però ni una paraula de que si Zapatero ens va “retallar” l’Estatut va ser perquè un senyor anomenat Arturo Mas va voler “rebaixar-lo”. Curiós, no? No li trauré ni una “mica de culpa” al President del Govern. Que sí, en aquests aspectes m’ha decebut. D’allò que em queixo és de la diferent manera de tractar els polítics segons siguin d’un o d’altre color.
El millor que podria fer l’Om és deixar de donar “peres” o allò que es el mateix, parlar de política de la forma que ho fa. El d’ell és un programa d’entreteniment i per a omplir la programació de dilluns a divendres i unes 2 hores del dia, se’n surt prou bé sense tenir que entrar en temes polítics.

UNA TRUCADA DE JOAN RUIZ NÚM. 2 DEL PSC PER TARRAGONA

Aquesta mateixa tarda m’ha trucat Joan Ruiz i Carbonell qui per cert, us anuncio abans de que es faci oficial, anirà de núm. dos a la llista del PSC per Tarragona. Era per a fer-me uns aclariments sobre les seves posicions respecte a la unificació de federacions socialistes a la província de Tarragona i posterior segregació de la de les Terres de l’Ebre. Primer que tot l’he felicitat per la seva posició a la llista (“lo cortés no quita lo valiente”)
M’ha dit què, en contra del que deis jo l’altre dia al meu blog, no és cert que ell fos un defensor de la unificació de la federació del sud amb les del camp de Tarragona. Què ell era partidari d’un comitè d’enllaç que coordinés estratègies entre les dues federacions. Però que també era cert que quan, finalment es van tornar a separar, que tampoc n’era partidari. I en totes dues vegades va quedar-se en minoria tot defensant les seves postures.
No tinc perquè dubtar d’aquestes afirmacions “oficials”. Ningú millor que ell pot saber el que va fer i no va fer en tot moment.
Per la meva part li he dit que esperava que el 9-M, Tarragona pogués treure 3 diputats: Francesc Vallès, ell mateix i la Lluïsa Lizàrraga. Veure’m...

SEQUERA

Després de dos anys de sequera continuada, uns dies de pluja, pràcticament no es nota. Avui el conseller Francesc Baltasar ha dit que Barcelona té aigua garantida fins el maig. Però, es clar, ha de ploure poc fins llavors i aquest anys, pareix que sí!
No obstant, la Plataforma en Defensa de l’Ebre fa molt temps que ho anuncia: interconnexió de xarxes CAT-ATLL, que s’agafarà aigua del minitransvasament de Tarragona...
Ahir la Cristina Narbona ha dit que s’estava preparant el port d’Almeria per a donar cabuda als vaixells que poden transportar l’aigua des de la dessaladora d’allí fins BCN.
No obstant el Conseller de Medi Ambient no ha estat tan precís i ha parlat de l’arc Mediterrani com l’origen de l’aigua. Aquesta tarda, Catalunya Ràdio informava que “preferentment” d’Almeria.
Es clar que també hi ha possibilitats de que sigui aigua del minitransvasament. Cal recordar que s’està utilitzant la meitat del cabal que el seu dia es va aprovar o sigui se’n gasten 2 m3 dels 4 que tenen concedits.
Però ara pregunto: És important saber d’on es transvasarà l’aigua si d’Almeria o de Tarragona?
Jo recordo que quan l’amenaça del transvasament de l’Ebre cap al Llevat i el sus de la península, sentia dir: “si fos per beure, encara... però per a fer urbanitzacions i camps de gols, ni una gota! Bé, en aquest cas serà per beure i no marxaria cap al sud, sinó cap a la capital catalana. També hi ens oposarem? Més demagògia no, gràcies!

DARRERES NOVETATS DEL TAULA DEL SÉNIA

Antonio Lorenzo va estar a l'Oficina de Vinaròs
Antonio Lorenzo, Subdelegat del Govern ha visitat l'Oficina de la Mancomunitat, reunint-se amb els Alcaldes de Vinaròs, Rossell, Càlig, La Jana i Canet lo Roig per parlar de temes relacionats amb l'administració de l'Estat, en especial les carreteres tant la N-238 de Vinaròs a l'entrada de l'AP-7, com l'Autovia de l'interior (Vilanova d'Alcolea - La Jana i La Jana - l'Ametlla de Mar).

Els enginyers visiten diferents punts del riu Sénia
Després de la visita que la Mancomunitat de la Taula del Sénia va fer al President i al Comissari de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per presentar-los el Pla integral del riu Sénia, els Enginyers de la CHX han visitat diferents llocs del riu Sénia per estudiar possibles actuacions a dur a terme, fruit de l'acord a que es va arribar en la reunió que es va fer a València.

Per a diversos serveis de neteja als 9 pobles
La Mancomunitat de la Taula del Sénia ha presentat una sol•licitud al Pla d'Obres i serveis de la Generalitat Catalana amb la finalitat d'establir uns "nous serveis de neteja viària als municipis catalans de la Mancomunitat". Els serveis són: "Reg a pressió mixt de vials" i "Neteja i acondiciament de camins" i s'ha demanat ajut per comprar els vehicles i així rebaixar els costos del Servei.

El cap de setmana va haver un estand del Taller d'Empleo
A iniciativa dels alumnes i professors del Taller de Empleo Tierra de Encuentros, el passat cap de setmana va haver un estand de la Mancomunitat i el Taller a la Fira de Sant Antoni de Benicarló. Els alumnes van donar material dels pobles de la Mancomunitat i informar del Taller. A la foto estan l'Alcalde de Benicarló, la D. G. Laura Peñarroya i el President de la Mancomunitat.

ELS GARANTS

Llegeixo a Diari de Tarragona que ERC s’erigeix com a “garantia contra el transvasament i el cementiri nuclear” Jo quan sento això de “garant”, començo a tremolar i les cames em fan figa. Només cal pensar amb el PP què és el garant de la Constitució i ni la van votar...
I a tot això, la Plataforma o el que queda d’ella, què diu? Que diuen Manolo Tomàs, Joan Antoni Panisello, Manolo Gamundi, etc. Estan d’acord o sortiran a fer unes manifestacions dient la seva?
Evidentment que estem en campanya i cada partit sortirà dient la seva per esgarrapar vots. A ERC, des de fa quatre anys les coses els hi van molt bé, millor que a ningú. Són els que més han crescut i són claus per a la governabilitat de l’Ajuntament de Tortosa, els consells comarcals del Baix Ebre i el Montsià, l’Ajuntament d’Ulldecona, etc. Però unes eleccions hi ha que afrontar-les amb alguna cosa més que garanties i independència. A més, penso, dir això de que són la garantia és enganyar els ciutadans. Ho explicaré. Si guanya el PP i tornar a “moure” el tema del transvasament, qui es manifestaran? Ells tot sols? Potser si; hi ha qui comença està tip de tot plegat i davant de la politització que ha entrat la plataforma darrerament, potser hi haurà que optarà per quedar-se a casa. I si no és amb manifestacions, firmes i actes reivindicatius... com l’aturaran? I, evidentment, si guanya el PSOE que el va derogar, no tindria sentit promulgar una llei que tornés a posar el tema del transvasament de l’Ebre sobre la taula. El tema de l’abocador de residus nuclears he de reconèixer que no el conec amb tanta profunditat, potser perquè també ha tingut menys repercussió, però potser passi alguna cosa semblant, sobre tot en el referent d’aturar-lo si algú pretén engegar-lo.
Clarament, si ERC i les plataformes segueixen polititzant aquest temes, em plantejaré molt seriosament de deixar-los de donar el suport incondicional que els hi he donat fins ara!

EL COE RETIRA LA LLETRA DE L'HIMNE D'ESPANYA

Després diran (o direm) que a Espanya no hi ha seny. Després de cometre l’error de voler posar lletra a l’himne de les espanyes per part del Comitè Olímpic Espanyol, se’n ha desdit. La qual cosa em sembla una idea excel•lent! Avui escoltava a la SER que tal vegada el que hauria de fer-se és canviar l’himne. Potser si. Trobo que la música del que hi ha ara ja condiciona molt la lletra. I més si de petit te’l van fer cantar una i una altra vegada a l’escola. Hi havia que deia que no calia himne... home! Tots els països del món en tenen. També Catalunya en té. I els clubs esportius i...
Potser podríem reivindicar la recuperació de l’himne de Riego. A Austràlia no fa tant que el un trompeta el va tocar tot confonent-lo amb “l’oficial”

COM A SOSTRE... L'ALCALDIA

“He segut derrotat”. Aquesta frase tan contundent i lapidària ha estat dita per Alberto Ruiz-Gallardón, Alcalde de Madrid i primer President de la Comunitat de Madrid. És una frase de desànim, d’una persona que ja està farta de veure com un cop i un altre no se’l te en compte. Com ell diu, d’un derrotat políticament parlant! I és que la única cosa que té en comú amb els del seu partit és que és de dretes. El PP, fill legítim i hereu de l’Aliança Popular. Tots dos partit creats per D. Manuel Fraga Iribarne, “genio y figura hasta la sepultura”. També ministre de Franco y repressor consumat. El diputat d’ERC Joan Tardà el va qualificar de fa poc de “tacat de sang”. O sigui, el PP hereu directe del franquisme. I la família Ruiz-Gallardón eren monàrquics, de dretes, però monàrquic. Però Fraga va voler agrupar al voltant del PP tots els altres partits que un dia eren independents i s’havien presentat en coalició juntament amb el PP.
Tothom comet errors i possiblement Alberto els va cometre fa anys, segurament pensant que un dia podria ser el líder d’aquest partit, que el temps que tot ho cura i tot ho fa oblidar (o quasi tot), un dia convertiria el PP en un partit de dreta i modern, com els que hi ha a d’altres països europeus com França, Alemanya o el Regne Unit. Però el PP del 2008 segueix sent tan franquista con l’AP de la dècada del 70.
Si Alberto Ruiz-Gallardón se’n va, la dreta perdrà un gran polític i l’esquerra la possibilitat de recuperar Madrid.

EN DURAN I LLEIDA VOL PINTAR

Duran ja deu d’estar fart de l’ostracisme imposat per la “dictadura” de CDC i diuen que vol anar a Madrid, ara sí, a pintar alguna cosa. Però es clar, això no passa per qualsevol cosa... només n’hi ha una que el pugui satisfer: la de ministre. Però es clar, no sé sap si pot ser ministre amb el PSOE o amb el PP. Amb el PSEO de simpaties ni té més bé poques i, en canvi el PP es situa més proper ideològicament si no fossa per la part catalanista, que en té ben poca. Però a l’hora de fer declaracions no pot decantar-se més cap a un costat que cap una altre, així, reparteix per a tothom amb la mateixa mesura. I igual que ell, els altres candidats de CiU.
Però resulta que l’any 95 no van votar els pressupostos del PSEO, els darrers que va presentar un govern de Felipe González i això va precipitar la seva caiguda. Més tard van ser decisius per a que Aznar pogués governar i no van dubtar massa a l’hora de donar-los suport. I així durant quatre anys. Però quan Aznar va guanyar per majoria absoluta els hi va donar una puntada de peu en tot el cul. La nit de la victòria pepera, al carrer Gènova cridaven: “Pujol, enano, habla castellano”. I Aznar va deixar de parlar català en la intimitat i una mica més ens els imposa a Catalunya.
Però es clar... tots són iguals. El PP i CiU potser sí...

MISS I MISTER NACIÓ CATALANA

Tot això del fet diferencial està molt bé. Crec amb les seleccions catalanes i penso que haurien de poder competir a nivell internacional sense limitacions. Però el fet de fer concursos per a elegir Miss i Mister nació catalana em sembla una cosa tan “hortera” com la lletra de la cançó de l’himne d’Espanya (per cert, anomenant “La marcha de los Granaderos”) Diumenge passat ja ho vaig llegir i ja valia deixar la meva opinió sobre el tema. Però quan avui han parlat d’això al programa d’Albert Om, el Club, on han portat a la miss i al responsable de l’organització del certament, és que ho veia i no m’ho creia. I la Magda Oranich aquella que fou primer roja (dels PSUC) per acabar convertida en taronja (de CDC) encara dient que ho trobava mol bé (!) Quan fan el certament a nivell nacional no ens cansem de criticar-lo, però ull! Aquest és el de la nostra nació! Ara, la miss els ha deixat ben arregladets quan els ha dit que ella també es sentia espanyola, primer catalana, però després espanyola i si calia es presentaria a Miss Espanya. Au mana, que diuen els caveros! Però au mana no per ella sinó per als altres que l’han portat i, sobre tot, han parlat del tema!

PIZARRO & PIZARRO

Francisco de Pizarro fou un extremeny que va conquerir el Perú el 1532 als inques. Manuel Pizarro va néixer a Teruel i vol conquerir Espanya sent el número 2 per Madrid a la llista del PP, pel darrera de Mariano Rajoy. Però les primeres escaramusses com a conqueridor les va fer a Catalunya. Més que com a conqueridor com a defensor a capa i espasa de la seva empresa ENDESA contra una OPA llençada des del poble “infidel”: el català. Primer aliar-se amb els alemanys de E-On que amb aquest de Gas Natural, que mira que parlen un idioma estranys!
I mentre, Ruiz-Gallardon “descompuesto y sin novia” com diuen els castissos. Tant esperar a veure si l’Esperancita de mis amores li feia un gest a Marianito i lo donava l’autorització per anar a la llista i al fina, ves per on, no li ha fet. Quan Mariano parla pareix que es menjaria el món i no pot controlar ni el seu propi partit. La jugada li pot sortir malament... o bé, no em canso de dir que la nit del 9-M tindrem els resultats oficials i llavors veurem qui l’ha encertat i qui s’ha equivocat...

QUAN EL VI ET FA MAL MÉS D'UN DIA...

Ahir mateix us parlava del mal que li pot fer el vi de Castella Lleó a l’Aznar. Ja sabeu, no vol veure amb moderació encara que li recomanen que ho faci així... Però es clar, al final es posa a dir coses i és un no parar... Primer que si el castellà està discriminat a Catalunya; ara que si Zapatero és un mentider. Potser si, però José Mari és d’aquells que veu la palla al ull dels altres i no veu la biga al seu propi ull. Amb mentides ens va portar a un guerra il•legal (la de l’Iraq) que ha fet més de 150.000 morts. Ens va mentir sobre els fets de l’11-M... Un altre s'amagaria sota les pedres, però Aznar és més "xulo" que un vuit!

LA ESPPAÑA DE RAJOY

Enric Sopena, prestigiós periodista y director del diari digital el Plural, traurà al mercat la propera setmana un “còmic informe de salubritat pública amb el títol de “La EsPPaña de Rajoy”, segons he pogut llegir a la pròpia pàgina del Plural: http://www2.elplural.com/politica/detail.php?id=16857

SI BEUS... MIRA DE NO DIR XIMPLERIES

Recordeu aquelles imatges d’Aznar quan se li va atorgar la medalla d’honor de l’Academia del Vino de Castilla y León”, carregant contra el consum moderat de vi?
Deia que no havia cap llei que li digués la quantitat que havia de veure!
Però de vegades, la ingerència de una quantitat excessiva de vi fa xerrar més del compte i dir bajanades.
Alguna cosa semblant li va haver de passar a Aznar quan va dir que el castellà estava discriminat a Catalunya... i fot-li! Segons els estudis de la Generalitat, cada cop es parla menys català i hi ha menys persones que l’entenen, però el que cal protegir és el castellà. Com si aquest no estès prou protegit a la majoria de comunitats d’Espanya i als països de parla castellana, que al món n’hi ha molts. O sigui, el castellà d’estar en perill res de res. Però el nostra idioma, si no el protegim com un bé cultura nosaltres que el parlem i l’escrivim, qui el defensarà. Aznar no, segur! Encara que el parlés en la intimitat amb el seu cunyat rapitenc...

A BARCELONA TAMBÉ ES FANT CONTROLS

Una determinada empresa d’oci de les nostres terres, en un butlletí que edita, carregava durament contra el govern de la Generalitat y deia que discriminava les Terres de l’Ebre en el tema d’horaris d’obertura dels establiments. Una altra cosa de les que es queixava, era del molts de controls que realitzen els Mossos d’Esquadra. Ahir, el Periódico de Catalunya, en la seva pàgina 41 feia un especial seguiment de les actuacions de la nostra policia per l’àrea metropolitana de Barcelona. Il•lustrat amb fotos, es certificava de com s’escorcolla sospitosos i vehicles, a més de fer exhaustius controls de alcoholemia, amb el suport de la policia municipal.
Així no és només al nostre territori on es fan aquestes actuacions. La qual cosa vol dir, sense embussos que s’està mentin el ciutadà per a posar-los clarament en contra de la policia, buscant només interessos comercials.

AROMES DE VICTÒRIA

L’aromateràpia és una forma de medicina alternativa que basa la seva curació amb l’ús d’aromes naturals. Tindria dues propietats: per una part és relaxant i per l’altra estimula les ganes de viure. Avui el PSC, de la ma de Manuela de Madre ha presentat el nou aroma que serà present en tots els actes de campanya cara les properes eleccions del 9-M. Preguntada quin olor feia aquest nou aroma, de Madre ha respost que “a romaní, a herba lluïsa, a aire fresc, a aromes de la Mediterrània...”
Però a l’hora de tenir en compte programes, que realment és la part important i de decantar-se cap a un o un altre candidat, hi que fer balanç de la legislatura i separar els aspectes positius dels negatius (que sense cap mena de dubte també els hi ha) I analitzar si el nostra país, en aquests quatre anys de govern de Rodríguez Zapatero, ha millorat. Hi ha un sí majúscul, sobre tot amb els temes socials: Llei de la Dependència, el xec nadó, equiparació de drets de totes les persones... Fins i tot en camp econòmic! Encara que Rajoy s’obstini en dir que va malament, la setmana passada, el màxim òrgan representant de la patronal, la CEOE, deia de la boca del seu secretari General Gerardo Díaz Ferrán que “no es veuen símptomes de que l’economia espanyola vagi malament”.
Ara només cal esperar a sentir per a la mateixa nit d’eleccions “aromes de victòria”

ENQUESTES A LA SEXTA I EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

Avui el canal televisiu “La Sexta” ha donat a conèixer la enquesta que van encarregar. El PSOE porta una diferència al PP de 4,6 %. També el quadern del diumenge del Periódico porta els pronòstics dels principals sondejos. Així el GESOP (para el propi Periódico) li dona un 43,5 % al PSOE, mentre que al PP només un 37,6 % . Metroscopia (sondeig privat) un 44,3 contra un 39,8. Opina (per a la cadena SER) un 45,0 i un 37,5. Sigma-2 (para el Mundo) un 41,9 i un 39,4. Noxa (para la Vanguardia) un 42,5 i un 39,7 i, finalment, el CIS un 39,7 i un 37,4.
Cal fer constar que la majoria absoluta es situa per sobre del 43 % aproximadament.
També és molt significativa la dada que dóna Juan José Toharia, president de Metroscopia: “Si la participació és del 70 % hi haurà un empat tècnic entre el PP i el PSOE. Per sota, guanyarà el PP. Per sobre, ho farà el PSOE”.

RECOLLIDA DE BROSSA ECOLÒGICA DE FORMA ECOLÒGICA

De vegades llegeixes coses d’allò més sorprenents. Avui, el Periódico, publica un petit article sobre un poble de Sicilia: Castelbuono (d’uns 10.000 habitants) Es veu que la recollida de la fracció orgànica es fa amb burro. Quan l’alcalde va tenir la idea tothom se’n va riure, però ara li truquen des de molts llocs per a preguntar-li per la iniciativa. Fins i tot l’Ajuntament de Florència ha estat un dels que han preguntat. Suposo que pel seu traçat urbà, la dificultat de recollir-ho amb vehicle motoritzat fa que s’inverteixi més temps. En burro, 4 hores i en camió 5 i ½! A més no contamina, no gasta benzina, fa fem orgànic, etc., etc. Potser caldrà agafar-ne patró!

NOVA ASSEMBLEA DE LA PLATAFORMA "JUICIO A AZNAR"

Estimad@s compañer@s,

os recordamos que el próximo sábado se celebrará una nueva Asamblea
de la Plataforma "Juicio a Aznar". Os animamos a asistir para seguir
avanzando en los trabajos de la Plataforma, de difusión y jurídicos,
y para preparar las Jornadas que se celebrarán dentro de unas
semanas.

Necesitamos de vuestra presencia en la Asamblea.

Lugar: Paseo 15 de Mayo, 19 Marqués de Vadillo - Madrid

Fecha: sábado 19 de enero

Hora: 11:00h

EL PSC DEL CAMP TARRAGONA DAVANT D'UN ALTRE ERROR HISTÒRIC

Quan arriben eleccions una de les coses que aflora més són els nervis. Tant de cara fora, o sigui, de mirar de contrarestar aspectes programàtics del rival, de mirar de convèncer el propi electorat, així com esgarrapar vots de qui han estat votants d’altres candidatures o indecisos, etc. I de cara dins: estar el millor col•locats possible per a tenir més o menys possibilitats de sortir.
Però el Camp de Tarragona té un personatge que sempre s’ha creuat pel camí dels socialistes ebrencs i no per a fer-nos favors precisament. Es tracta de Joan Ruiz qui, de totes, totes, vol anar de número dos al Congrés darrera de Francesc Vallès i pel davant de la Lluïsa Lizàrraga.
Ja fa molts anys, Joan Ruiz va ser l’artífex de la unificació de les federacions socialistes de la província de Tarragona i només la insistència dels ebrencs i la decisió de Pasqual Maragall va propiciar la tornada enrera i la creació un altre cop de la federació socialista de les Terres de l’Ebre.
I es clar, això deu suposar per ell un cop baix i ara mira de tornar-nos a esborrar.
L’argumentació que ha fet servir aquest “company” i que la federació socialista del Camp ha acabat fent seva, és molt simple: A és habitants, més càrrecs electes. Sense tenir en compte molts d’altres factors. Es veritat que l’Ebre té a Barcelona tres diputats: la Núria Ventura, el Joaquim Paladella i la Dolors López. Però la única que d’entrada va ser elegida diputada va ser la Núria. Els altres dos van entrar al Parlament després de dimitir qui anava de cap de llista, Xavier Sabaté i també l’Ignasi Carnicer. El primer és el Delegat del Govern a Tarragona i el segon és el “segon” i valgui la redundància, de la Conselleria d’Economia i finances pel darrera del propi Conseller Antoni Castells.
Per al Camp de Tarragona els càrrecs que tenen ocupant responsabilitats no hi conten. Només els electes!
Fins i tot un setmanari “amic” com és la Veu de l’Ebre, editorialitzava en el número que va sortir-ne ahir al carrer sobre la conveniència de que fos la Lluïsa la segona de la candidatura socialista per Tarragona. Potser hi ha qui creurà que no ve d’un lloc. Però les matemàtiques finals podent ser-ne determinants. És veritat que en aquest moments hi ha tres representants de Tarragona a Madrid, però després del 9-M quants n’hi haurà? El diari Público en una enquesta aquesta mateixa setmana ens seguia donant-nos els mateixos (tal i com vaig escriure el dimecres passat. Però com vaig dir això només són enquestes...

NOTÍCIES CURIOSES

Avui he llegit al Diari de Tarragona dos notícies d’allò més curioses. Una feia referència a una parella de bessons anglesos que després de separar-los al néixer i ser donats en adopció a dos famílies diferents es van acabar coneixent i casant-se. Evidentment volen acabar anul•lant el matrimoni.
I l’altra fa referència a un polac (no català) que va visitar un prostíbul i es va trobar a la seva dona que treballava allí en lloc de treballar a una botiga d’un poble proper. La parella està en vies de divorci. Però no sé qui el va demanar del dos, ja que els dos tenien raons per fer-ho, no?

ATENCIÓ: NOVA ESTAFA PER INTERNET

He llegir al Diari de Tarragona d’avui que un altre cop s’intenta estafar per Internet. El que és coneix amb la paraula anglesa “phising”. L’estafa consisteix amb un enviament massiu de e-mails a nom de l’Agència Tributària demanant el número de compte per a realitzar-te una suposada devolució. L’any passat també es va fer una cosa així i al accedir et trobaves una mena de pàgina molt pareguda a la pàgina oficial de l’AEAT, però amb errades importants i faltes d’ortografia. La qual cosa va fer pensar a la policia que es tractava d’un grup de delinqüents estrangers o que operaven des d’altres països.
De vegades també imiten pàgines oficials de bancs i en diuen que et volen regularitzar el número de compte, etc.
I és que la picaresca no té límits. Hi ha un altre cas que et venen una subscripció a una revista semioficial de la policia, Guardia Civil o del tresor públic. La revista s’edita i li fan arribar al client que ha pagat la publicitat. Així editen tantes revistes com persones estafades. Conec un cas que va passar més de vint anys que a un conegut restaurant d’aquestes terres li van vendre un espai para publicitat de una revista suposadament editada per Hisenda, amb la promesa de que si contractava la publicitat no li farien cap inspecció. Al poc temps va rebre una citació per a inspeccionar-li els comptes, la qual cosa el va estranyar i va dir-li a una clienta que a la vegada treballava a Hisenda. I aquesta li va dir al seu cap. Va acabar tramitant-se una denúncia al jutjat.

NO HI ACORD AMB EL TRASPÀS DE RODALIES DE RENFE

El món convergent qualifica de fracàs les negociacions sobre el traspàs de les rodalies de RENFE del govern central a la Generalitat de Catalunya. El motiu perquè la part negociadora del govern català no està d’acord amb les condicions exigides des de Madrid. Si el govern català hagués acceptat l’oferta tal i com es plantejava per l’equip de Elena Salgado, què haurien dit els convergents? Segurament què havia estat un mal acord, que sols era un acord de mínims, etc. etc. Vaja, més o menys el que li va passar a Arturo quan va anar a negociar les “rebaixes” de l’Estatut que havia estat aprovat pel Parlament da Catalunya amb Zapatero. Llavors el va haver de parèixer un gran acord! I per això van demanar el seu vot afirmatiu al referèndum. Algú dirà que els socialistes també el varem acceptar i votar. Anem a pams. Acceptar sí, hi havia un altra possibilitat després del que va fer CiU? Ara bé, a l’hora de votar-lo hi va haver una gran abstenció per part dels que es diuen o se senten socialistes. Després del recompte tothom hi estava d’acord. Si es va passar del quaranta per cent de participació va ser gràcies als votants de CiU i no dels de la resta de parits. Inclòs, com he dit, els del PSC.
Tornant a l’acord sobre rodalies, m’apareix perfecte que el PSC marqui diferències amb el PSOE i no només per motius electorals (que suposo que també) sinó per a aconseguir el traspàs en les millors condicions possibles.
CiU que vagi criticant des de la seva travessia del desert. Després de 23 anys de patir-la els socialistes ara és hora de governar bé. I demostrar-ho!

EL MINISTERI DE LA FAMÍLIA. NOVA PROMESA ELECTORAL DE RAJOY

La darrera promesa electoral de Rajoy és la creació d’un ministeri específic sobre la família. El que falta veure és quines famílies tindran cabuda dintre d’aquest ministeri. La tradicional (i de las JONS) segur que sí. Faltaria més! I les de parelles del mateix sexe? Es veu que de moment el seu programa electoral no diu res si pensa derogar la llei o no, encara que el para del partit D. Manuel Fraga Irigarne, n’està d’acord! I les monoparentals? Em refereixo a les que formen normalment una mare soltera amb els seu fill o fills. Per l’Església estaria vivint en pecat, així que no ho sé, no...
De totes formes res de nou. El govern de Maragall va crear a Catalunya la Conselleria de Benestar i Família que ha la llarga s’obert a tots els ciutadans i ara se’n diu d’Acció Social i Ciutadania.
Així que, Sr. Rajoy, “menos lobos Caperucita” que avui en dia quasi està tot inventat!

L'HIMNE NACIONAL D'ESPANYA JA TÉ LLETRA! AL·LELUIA!

Es veu que un jurat de 6 persones més el tenor Plácido Domingo (després diu que ve Tormentoso Lunes...) eren els encarregat de triar la lletra del l’himne d’Espanya per encàrrec del Comitè Olímpic Espanyol. I l'autor de la lletra escollida un parat manxec. Avui es tenia que presentar en una roda de premsa, però vet aquí que un diari de la capital ja el portava en la seva edició d’avui. Es veu que el cabreig ha estat majúscul. No obstant, aquest himne (o millor dit, la lletra), en tot cas, l’hauria d’aprovar el Parlament Espanyol.
Recordo que quan era petit ens feien cantar allò de: “Arriba Espanya alzad los brazos hijos del pueblo español que empieza a resurgir. Gloria a la Patria...” Anys més tard em vaig assabentar que la lletra tampoc era oficial i que l’havia composat el poeta José María Pemán. El d’ara diu així: “Viva España cantemos todos juntos con distinta voz y un solo corazón. Ama a la Patria...” En fi, si una lletra era una “horterada”, l’actual ho segueix sent!
Suposo que la intenció del comitè Olímpic és que quan surtin els esportistes que competeixen sota la bandera bicolor (també dita estanquera!) quan surtin per la tele no se’ls vegi callats i cantin tots juts per a veure si s’animen i, sobre tot la selecció de futbol masculí és capaç d’arribar més enllà de quarts de final!

LA MANI DE L'EBRENC "SOCARRAT" O FER EL PARIPÉ QUAN NO TOCA

Quan a la cadena SER he escoltat aquest matí que un grup d’entitats i associacions preparaven una manifestació m’he quedat un tant sorprès. Però la sorpresa ha estat més gran quan han parlat de “sentiment generalitzat”. Això inclou a molta gent, a quasi tots i, la veritat, ningú del meu entorn m’ha fet arribar aquest sentiment d’emprenyament. Més tard he llegit la notícia al diari el Periódico i, finalment, m’han passat per correu electrònic el text aparegut al diari el Punt.
Pel que jo entenc de política ebrenca i per la informació que he pogut recopilar, una cosa està clara: són agrupacions, associacions, sindicats i entitats dirigides per gent molt propers a la dreta (catalanista i anti-catalanista, com el cas del sindicat ASAJA) Grups de gent que “oficialment” es declaren odi mutu i “van al notari” perquè diuen que no volen pactar amb el altres, però a l’hora de protestar, deixen a part les discrepàncies polítiques amb una finalitat comuna: erosionar el govern català! Una mica com fan els bisbes amb el govern central. És una manifestació similar a la que va fer-se al desembre a Barcelona “Pel dret de decidir... sobre les infrastructures” Au, ves!, en versió Terres de l’Ebre.
Aquests sectors, alguns d’ells integrants de l’antic CEPIDE i que, curiosament, quan l’Ebre estava a punt de patir el disbarat mediambiental més gran de la seva història i, res comparable amb la situació actual, es van quedar ben tranquil•lets a casa i mirant-s’ho de lluny i a esperar veure-les venir!... i alguns d’ells cobrant!
De totes formes, entre els convocants actuals hi trobo a faltar “l’Associació de Palmeros” que solen acompanyar a alguns líders històrics de Convergència a les Terres de l’Ebre i, clarament als veritables partits ideòlegs de la manifestació: CiU i el PP. I perquè no dir-ho, també a ERC, igual com va fer a Barcelona. O és que aquí no toca perquè tenen el Delegat del Govern?
Ja ho diu el meu fill gran: “Si la dreta es manifesta, l’esquerra tindrà que buscar alternatives” Però per molt que vulguin usurpar els mètodes de protesta fins fa poc patrimoni de l’esquerra, mai ens podran superar ni en sentiment, ni en lemes ni, evidentment, en participació!

LA CEOE RECTIFICA EL PP EN EL TEMA DE LA CRISI ECONÒMICA

El primer revés que li han donat al Parit Popular en el tema econòmic, ho ha fet, qui és, al meu entendre, un dels seus principals valedors. I per un cop no em refereixo a l’Església Catòlica, sinó a la CEOE (Confederación Española de Organizaciones Empresariales) Segons el seu president Gerardo Díaz Ferrán “no veu simptomes de que “l’economia espanyola vagi malament”, dona per bones les xifres del 2007, així com les bones perspectives per al 2008.
Per l’altre costat, la intervenció del vice-president econòmic Pedro Solves, avui al Congrés dels Diputats ha estat taxatiu a l’hora de qualificar com a “bona” la salut de l’economia espanyola i “creu possible que segueixi creixent a l’entorn del 3 % anual” (El Plural)
Així que un dels principal arguments electorals del PP s’està esvaint. I si l’altre, el terrorista, també pels èxits de la policia en aquesta legislatura, només queda seguir traient al carrer als bisbes i els seus adeptes per a defensar la família tradicional i criticar les bodes entre persones del mateix sexe, els avortaments i els divorcis ràpids. Poc bagatge per a portar en un programa electoral

CRÈDIT ELECTORAL PER AL RIVAL

No tenia clar si parlar o no del tema. Però encara que jo ho digui no crec que els dirigents del Partit Popular em facin cas. Em refereixo a les declaracions de l’Ángel Acebes parlant del malament que va l’economia espanyola. Els seus companys de parit haurien de saber de la poca credibilitat que té el seu secretari general. Una persona que té fama de mentider no sé si resulta molt convincent a l’hora de formular presagis negatius. Però com se sol dir: "doctors té l’església" que sabran molt millor que jo quines han de ser les tàctiques a emprar i les persones més idònies per a fer-ho!

LA SEGONA ENTREGA DE L'ENQUESTA DE "PÚBLICO": CATALUNYA

Avui, el diari "Público" ha fet la segona entrega de la macroenquesta que va començar a publicar ahir sobre els resultats electorals del 9-M. Detalla província per província amb un petit comentari sobre els canvis o no dels resultats sobre els que hi van haver el 2004. Encara que diu que les grans “batalles electorals” es lliuraran a Catalunya, Madrid, la Comunitat Valenciana i Andalusia. La qual cosa no suposa cap novetat ja que son les comunitats on hi ha més escons a “conquerir”.
Si ens centrem a Catalunya, el PSC guanya tres escons en detriment d’ERC (en perd 2) i CiU (que en perdria 1)
A la demarcació de Tarragona els resultats seguirien invariables als resultats de fa quatre anys. Porta un petit titular prou eloqüent: “La dreta no aixeca cap”. La primera conclusió que es treu del titular és de que qualifica a CiU de dreta. I això per a mi és una novetat. A Madrid ja no qualifiquen a la federació de Mas i Duran de partit de centre, sinó que directament el situen a la dreta, lloc on, sense cap mena de dubte està. La segona és que, tal i com afirma el mateix diari, la lluita anti-transvasament encara marca el signe dels resultats de març.
Però no em cansaré de dir-ho: el resultats finals i segurs la nit de les eleccions!
Podeu llegir-ho a: http://www.publico.es/espana/034883/publiscopio/encuestaelectoral/9m

A LES PRIMARIES AMERICANES HI HA PARTIT!

A Nou Hampshire la Hilaria ha agafat embranzida i Obama no ha pogut fer res més que reconèixer la derrota. No se sap si ha estat per les llàgrimes de l’altre dia que van enternir el cor dels seus votats o el perquè de tot plegat.
Però una vegada més s’ha demostrat que les enquestes, a l’hora de la veritat, serveixen per ben poc. El dia abans l’Obama avantatjava a la Clinton amb uns 10 punts. Però l’alta participació, sobre tot dels que estaven inscrits com a votants demòcrates han desnivellat la balança a favor de la candidata femenina contra tot pronòstic.
Com ha dit el Francino aquest matí: “Hi ha partit”

SEGONS EL BISBES PRACTIQUEM L'INFANTICIDI!

Us va al cap aquell tètric quadre de Goya anomenat “Saturn devorant els seus fills” on una figura fantasmagòrica amb ulls de boig, subjecta amb les dues mans una criatura a la que li manca el cap i un braç i es veu com li raja la sang? Això és el que m’ha vingut al cap quan he sentit que avui els bisbes parlaven d’avortaments i infanticidis. No, senyors bisbes! L’avortament, desgraciadament, encara està molt lluny de les aspiracions de molts progressistes i tal com està ara està molt regulat. Potser no el controlat que caldria i és per això que moltes clíniques avortistes tenen que cometre il•legalitats per a donar resposta a moltes dones que no volen segui amb els seus embarassos. Però infanticidi? Si fossa creient exclamaria: “Valgui’m Deu!, com es pot dir un disbarat tant monumental?”
És que ara aquella vella tàctica del PP de tot s’hi val, ha passat a mans de l’Església Catòlica més rància i reaccionaria?
Avui escoltava a la Cadena Ser que Gemma Nierga posava en boca de Santiago Carrillo (l’odiat per la dreta!) aquestes paraules: “L’esquerra en aquest país ha canviat. Però la dreta segueix sent la mateixa de l’any 36”. Contundents però mols explícites.
Cal parar-los els peus. Som un país modern que mirem al futur i no cap al darrera amb nostàlgia com fa el PP i la pròpia Església Catòlica!
Fins i tot Joaquín Calomarde, ex-diputat del PP afirma al diari digital el Plural "que va abandonar el partit per l'extrama dretització".

DARRERES NOVETATS DEL TAULA DEL SÉNIA

Després de les vacances de Nadal, han tornat al treball
Després de les vacances de Nadal i Cap d'any que van agafar els alumnes i professors del Talller de Empleo "Tierra de Encuentros", dilluns 7 de gener de 2008 ha tornat a començar el funcionament del curs, tant la part de formació com la de pràctiques. De fet, ara ja s'estan fent més visites pràctiques tant dels alumnes d'Atenció domicilària com de Guies turístics.

Es faran fotografies per a les 3 Institucions
En aplicació del Conveni signat entre el President de la Diputació de Tarragona Josep Poblet i el de la Mancomunitat de la Taula del Sénia Alberto Moragrega, s'han reunit per les 2 Institucions Octavi Bono, Jaume Antich, Marta Farrero i Mar Albesa per preparar un Conveni per contractar unes col•leccions fotogràfiques de qualitat per als pobles catalans, que servirien igual per a la Diputació, la Mancomunitat i els Ajuntaments.

CATALANS A LA SER

Ahir per la nit, la periodista catalana Àngels Barceló va començar a dirigir el programa de ràdio “Hora 25” de la Cadena Ser. I el començament no podria haver estat més fort: justament aquesta nit entrevista el President del Govern Espanyol José Luis Rodríguez Zapatero.
L’antiga “Sociedad Española de Radiodifusión”, avui propietat del grup PRISA, és l’emissora de ràdio més escoltada d’Espanya i quasi tots els seus programes són líders d’audiència en les seves franges horàries.
Un altre català, Carles Francino i una catalana, Gemma Nierga, també son directors dels seus programes a la mateixa cadena. Carles Francino a “Hoy por Hoy” que va catapultar Iñaqui Gabilondo a ser líder absolut d’audiència i que encara avui segueix mantenint el liderar sobre qualsevol programa que s’emeti per antena i, en el cas de la Gemma Nierga, “La Ventana”, en aquest cas líders d’audiència per les tardes.
És sense cap mena de dubte un gran èxit per a el periodisme català en general el poder tenir a 3 dels seus professionals dirigint programes de la qualitat i audiència com els que estan presentant. I prova evident dels grans professionals que tenim en aquest país.
Em comentava una companya de treball que té una filla becària treballant de tècnica a Madrid per a Tele 5 a la sèrie MIR i què la majoria del personal de la sèrie són d’origen català. Fins i tot havien d’anar a treballar el 26 de desembre i ho van endarrerir al dia següent per poder desfruitar amb la família del segon dia de Nadal.

L'ENQUESTA D'AVUI SOBRE LA INTENCIÓ DE VOT EL 9-M

Us deia la setmana passada que la “guerra” d’enquestes sobre els resultats electorals del 9-M, havia començat. Avui li ha tocat el torn al diari Público. Segons el diari, els resultats serien molt similars als de fa quatre anys amb petites diferències. Segons els resultats que publica, tant el PSOE, com el PP, veuen incrementat el número d’escons amb 3 cadascú. Així que les diferències és mantindrien tal i com estan avui, la qual cosa, en bona lògica permetria a Rodríguez Zapatero poder tornar a formar govern.

DIFERENT PUNT DE VISTA

Tot usant paraules textuals de Miquel Iceta d’avui mateix (“Votar a CiU és donar un xec en blanc que no sabem qui el cobrarà”) voldria fer referència a la diferent manera de veure a CiU si ho fa un socialista d’aquí o d’Espanya. Mentre que a Espanya veuen la coalició com una formació moderada i que pot ajudar a donar estabilitat al país, des d’aquí els qualifiquem d’un partit catalanista de dretes moguts per interessos propis i poder! Els hem “patit” durant molts anys per a compartir ara l’opinió dels nostres germans espanyols. Ahir, el que serà cap de llista per IC-EUA al Congrés Joan Herrera, en unes altres declaracions deia que: “d’entrar CiU al govern hi hauria retrocessos en el terrenys social” Hi estic d’acord. I a més, la publicitat de l’autobombo creixerà de forma desmesurada i, es clar, els diners d’algun lloc els hauran de treure...
Així, que Zapatero sigui valent i si guanya pels pèls i ha de formar govern que pacti amb aquelles formacions que li garanteixin, a més a més d’una estabilitat parlamentaria, el poder seguir avançant en matèria social. I això vol dir formacions progressistes. I a Espanya, d’aquest tipus de formacions i que a més estiguin al parlament espanyol n’hi ha poques...

LA DISJUNTIVA OBAMA-CLINTON

Està en boca de molts, sobre tot dels analistes en política internacional. I encara que passi molt lluny, la repercussió és mundial. Com vaig dir un cop, “quan els Estats Units estan refredats, l’Europa esternuda!” I sinó mireu el que va passar amb Bush de president: ens vàrem veure involucrats en una guerra il•legal, irracional i quants més adjectius començats per “i” i volguéssiu posar. D’acord que a Europa va tenir aliats, però qui van donar el primer pas i qui van declarar la guerra, van ser el EE.UU.
Sempre s’ha dit que es vota entre dos partits de dretes: un de dreta-dreta i un altre més moderat. Segurament que és així, però a l’hora de la veritat qui guanyi pot ser determinant per molts temes i molt importants. Un exemple: la lluita contra el canvi climàtic.
No parlaré dels candidats del partit republicà, el de l’elefant (aquí els republicans són els del burro) Ho faré dels demòcrates (els del burro, ara sí) I entre tot ells els que, a priori pareix que tinguin més possibilitats de guanyar: la Hillary Clinton (Hilària per als amics d’aquí) i Barack Obama. Al principi pareixia que la ex-primera dama era la gran favorita per a ser la candidata demòcrata. En la presidència del seu espòs, el Billy, ja deien que gràcies a ella, havia pogut arribar tan alt. O sigui, feia bo allò de darrera d’un gran home, sempre hi ha una gran dona... Però a l’hora de la veritat pareix que s’està desinflant com un globus. Al menys després e les primàries de Iowa. I la gran força emergent és el Barack. I aquest pareix que si... Pareix que a més de ser la gran esperança negra (es feia servir molt al món de la boxa), sigui una alternativa real a fer un canvi de rumb de la nació més poderosa de la terra.
Potser d’aquí a les eleccions encara hi hauran moltes sorpreses, però avui per avui, al bàndol demòcrata, la candidatura presidencial, està entre una dona i un negre, la qual cosa mai ha passat als Estats Units. De confirmar-se els pronòstics de canvi, seria tot un símbol de normalitat política i voldria dir alguna cosa més que una simple alternança al govern entre republicans i demòcrates.
Recordo que fa uns anys a Catalunya Informació feien un qüestionari ràpid als diputats del Parlament. Una de les preguntes era si veient un president de la Generalitat dir-se Mohamed. Jo sempre pensava el mateix: I quan una dona? De moment m’atreveixo a fer un pronòstic. Després de Montilla, la candidata del PSC a la presidència de la Generalitat serà la Carme Chacon. A veure si l’encerto!

LA CONTROVÈRSIA DE LES ANTENES DE TELEFONIA MÒBIL

He llegit avui al diari el Punt que a l’Ametlla de Mar s’han recollit més de 1.300 signatures per a mirar de treure una antena de telefonia mòbil. No és cap novetat. La controvèrsia per les radiacions que emanen, ve de lluny. Es diu que per les radicacions proliferen els casos de càncer. També és diu el mateix de les centrals nuclears. No recordo que s’hagi fet públic mai un estudi seriós sobre el tema. Però sóc de l’opinió que els hi ha, però com serien contundents a l’hora d’avaluar els perjudicis causats tant per les antenes de telefonia com per les centrals nuclears, prefereixen que, aquests, segueixen a l’anonimat o el que és el mateix, al fons del calaix o amagats dintre d’una caixa forta.
Recordo que fa uns anys, a Amposta, també se’n va fer una de recollida de signatures, similar a la que avui és notícia. La va promoure la llavors regidora Angelina Caballé. Es pretenia treure una antena de Telefònica instal•lada a un edifici propi. El motiu era el mateix: l’alarmant índex (segons els veïns) dels casos de càncer a la zona. Han passat al menys 6 o 7 anys i l’antena segueix en peus al mateix lloc on es va col•locar al principi.

SR. RAJOY: ZAPATERO ÉS ARA MÉS VALENT?

Quan el rei, per cap d’any va fer un viatge a l’Afganistan per estar unes hores alb els soldats allí desplegats, compartint taula, Rajoy va criticar al President del Govern Rodríguez Zapatero (quina novetat!) tot retraient-li no haver fet el mateix i el va qualificar de poruc. Ahir, Zapatero va fer una visita similar a la del Rei, en aquest cas a Líban, on també hi ha soldats espanyols fent tasques humanitàries. Ara, Zapatero és més valent? No crec que la valentia d’una persona es pugui mesura. No conec cap instrument que ho faci. Però si que hi ha altres mesuradors. Un exemple. El 1 de febrer de 1981, el dia del “cop d’estat” de Tejero, després dels trets d’aquest, només dues persones van continuar segudes al seu escó: el llavors President del Govern (encara que ja dimissionari) Adolfo Suárez i el seu incondicional vice-president, el tinent general Gutiérrez Mellado. Per a mi van mostrar molta és valentia que la resta de diputats i diputades.

Però el Sr. Rajoy és gallec i Galícia té fama de ser una nació poruga (observeu que he dit “nació”. I la prova són els resultats electorals que històricament hi ha hagut. La candidatura més votada ha estat sempre la del PP (o AP o el que sigui..., tot és el mateix) I sovint ha guanyat per majoria absoluta. O sigui que és pot afirmar que Galícia és una nació “conservadora”. El conservador, per definició és la que ja li està bé seguir com està, com ha estat sempre. Al fons, segurament, perquè és un país de porucs que té por d’enfrontar-se a un futur diferent! En canvi Catalunya ha estat, tradicionalment, una nació de valents. Una nació progressista, lluitadora, que no ha dubtat a sortir al carrer quan ha convingut. Fins i tot amb les armes, com a la Guerra Civil. Per això Catalunya mai votarà majoritàriament candidatures conservadores. Mai votarà, majoritàriament, el PP. Ara ho entén, Sr. Rajoy? Ara ja sap quina diferència hi ha entre ser valent o poruc?

L'ART DE VENDRE FUM

Aquest escrit article ha estat publicat avui a Vinaròs News.

L’Ajuntament d’Amposta va aprovar el 28 de desembre (dia dels innocents) els pressupostos municipals per a l’any 2008 únicament amb el vots a favor del grup de CiU, amb majoria absoluta i el vot en contra dels altres dos grups de l’oposició (EA-ERC i PSC-PM) Encara que l’Alcalde Manel Ferré afirmi que pressupost vol dir fer una prevaloració de les grans xifres municipals, el cert és que aquestes s’han de fer de la forma més ajustades possible i amb el màxim de rigor. L’alcalde va qualificar-los de molt potents, realistes i treballats. Treballats potser si, ja que es van tenir que utilitzar tota mena d’ argúcies comptables per a fer-los quadrar! Mentre, els grups de l’oposició els qualificaven de fràgils, desequilibrats, etc. etc. Anem a explicar-ho.

El capítol d’inversions puja, aproximadament, a un 16 milions d’euros. D’aquests, 800 mil són per a construir la nova residència d’esportistes dintre del Centre de Tecnificació. Aquesta partida, en la seva totalitat arribarà via subvenció de la Generalitat de Catalunya. Un altre exemple: les urbanitzacions dels polígons industrials de Tosses i l’Oriola, entre els dos més de 6 milions d’euros. Tal i com marca la llei, es finançaran via contribucions especials que pagaran els afectats, així com les urbanitzacions de l’avinguda de Sant Jaume o els carrers Verge del Pilar i Miquel Granell (4.800.000 euros més) I la resta d’inversions es finançaran amb el que es preveu recaptar de l’Impost sobre Construccions (ICO), de venda de sòl i amb més endeutament o sigui, fent préstecs. I la gran pregunta és: Quina quantitat es destinarà dels recursos propis per a inversions? La resposta és 7 euros! Sí ho heu llegit bé “set” euros! Un més que fa dos anys que van ser 6!

Encara que les previsions d’ingressos per l’ICO han baixat respecte al 2007 en un 26 %, la xifra que es pensa assolir encara sembla una mica exagerada, ja que durant el 2007, la major part de la quantitat recaptada ho va ser dintre del primer semestre de l’any i com és conegut, la construcció ha sofert una davallada important en els darrers mesos. Només un apunt: des del mes de maig no es demanen permisos per a construir blocs de pisos.

Però sobre tot, la part més fràgil del pressupost és el condicionar part de les inversions a la venda de terrenys de propietat municipal. O sigui, primer s’haurà que vendre i després invertir. “No enganyen ningú: si fem venda de patrimoni farem inversions i si no en venem, no es faran”, va sentenciar el propi Manel Ferré. Per tant no s’entén com fent una afirmació tan contundent com aquesta pot qualificar-los de potents i realistes!

I és que CiU ens té sovint massa acostumats a vendre fum per a justificar la seva bona acció de govern. Però el sorprenent no és això, el sorprenent és que el seu electorat els segueix creient i donant la confiança elecció rera elecció. Encara que s’estigui a favor del transvasament de l’Ebre o es canviï de candidat!

CARTELL DE REIS

No és que el cartell de Reis de Tortosa em semblo lleig, ni bonic, ni antiquat... Avui si no ets un entès, no vulguis opinar d’art! Com em va dir un dia un: “l’art és bo si t’agrada” I segurament que és així! Però jo en diria més: “I si la signatura és de prestigi”. Tornant al cartell de Tortosa em sembla “molt romàntic”. De les joguines que hi surten: un cavallet de gusta, un soldadet (no sé si és de plom o no) Un trenet fet amb fustetes “d’arquitectura”, una pilota de drap, una nina i un ànec, tot rodejant un roscó de reis ple de fruita caramelitzada. De les coses que hi surten, a dures penes es venen les nines... i el roscó. Avui en dia les joguines han deixat aquesta imatge romàntica i s’han convertit en discs reflectants, en caixes de plàstic amb botons i ranures, etc. I tenen noms estranys: consoles wii, playStation, etc.

SOPAR ANUAL DE VINARÒS NEWS

Ahir 4 de gener es va celebrar al conegut restaurant de Vinaròs “el Langostino de Oro” la trobada anual de col·laboradors de Vinaròs News. Aquest anys es commemorava l’onze aniversari. Ha estat el primer cop que hi he assistit, ja que en sóc columnista de del mes de setembre. Així que per mi tot va ser nou, ja que no coneixia ningú. Ni al propi responsable de l’edició: Josep Emili Fonollosa, la veritable “alma mater”. Hi va assistir també l’alcalde de Vinaròs, el socialista Jordi Romeu i el regidor de noves tecnologies, també socialista Vicent Andreu Albiol. Vaig compartir taula amb els responsables de “Maestrat.net” Victor Casajuana i Àngel Salom, que en els seus inicis van ser responsables de la publicació. També vaig poder tenir una petita conversa amb Vicent Sanz que escriu la columna “Ilercavònia” i que em digué que el passar octubre va ser present a una trobada d’escriptors que va tenir lloc a la biblioteca comarcal Sebastià Juan i Arbó d’Amposta, on jo també hi era present. Al final del sopar vaig preguntar a l’alcalde per Rafel Genovès, persona que vaig conèixer fa més de 20 anys i que sempre he recordat. Va ser el primer regidor socialista de Serveis Socials de l’Ajuntament de Vinaròs i secretari general de la UGT del Baix Maestrat. Em diguè que ja feia 4 o 5 anys que havia mort degut a un càncer. La qual cosa lamento moltíssim i, encara que sigui tard, voldria enviar el meu condol a la seva família. He de dir que jo vaig afiliar-me a la UGT a Vinaròs i que el primer cop que vaig ser delegat dels treballadors va ser-ho a una empresa de la capital del Baix Maestrat.
Vull fer públic el meu agraïment a Emili per dos motius: per la seva confiança en donar-me una columna quinzenal a la seva publicació i per convidar-me a sopar en un clima de germanor i cordialitat a un dels més emblemàtics restaurants de Vinaròs, també col·laborador de Vinaròs News.

MONARQUIA BARATA

A l’hora de decidir si un és partidari de la monarquia o la república hi ha factors més importants que el cost econòmic i quantificat del seu pressupost personal. Evidentment hi ha motius ideològics i fins i tot morals.

Però avui llegeixo al diari el Periódico (que a la vegada extreu les dades del setmanari Tiempo) que el rei costa a cada espanyol 19 cèntims, mentre que per al sosteniment de la família real britànica, cada un dels ciutadans hauria de pagar-ne 93. També fa la comparativa amb els presidents d’alguns estat europeus i arriba a la conclusió de que els de França, Itàlia o els Estats Units cobren més.

Així que a parir d’ara quan busqueu arguments per defensar la república, el dels “calers”, no val.

Per a finalitzar us contaré una anècdota. Diu que el Rei li va preguntar a Felipe González el perquè estava a favor de la república. I el rei li va donar un altre argument: “Que en les campanyes presidencials de cada quatre anys es gasten molts diners”. A Espanya no n’hi ha...

ESTUDI DEMOGRÀFIC

Un estudi estadístic al diari el Punt comptabilitza les variacions demogràfiques sofertes amb 5 anys a les Terres de l’Ebre. La majoria de poblacions han guanyat habitants, la majoria dels casos (per no dir tots), gràcies a la immigració, sobre tot la vinguda d’Amèrica del Sud i el Magrib. Només 18 pobles han perdut cens respecte el 2002. El més destacat Gandesa, capital de la Terra Alta i el que més, percentualment, Bot, també municipi de la mateixa comarca. La qual cosa significa que la Terra Alta no en té prou en produir un dels millors vins de Catalunya. Li manca alguna cosa més. Recordo que vaig participar en la confecció del “pla estratègic territorial” que va confeccionar-se de cara el primer cop que Maragall va presentar-se com a candidat a la Presidència de la Generalitat. Ens mancava informació sobre la Terra Alta i vaig convidar a un amic, llavors independent, però de gran significació dintre de la seva comarca: Joaquim Paladella. I recordo que Joaquim només va demanar dues coses per a desenvolupar econòmicament aquell territori: millors carreteres i poder elaborar cava. La primera d’aquestes coses ha millorat moltíssim amb l’enllaç de Gandesa amb l’Eix de l’Ebre i seguirà millorant quan s’acabin les obres de la carretera que ens porta fins Vall-de-Roures tot passant per Prat de Comte, Horta de Sant Joan i Arnes i la futura autovia d’Alcanyís a la Mediterrània.

Sobre l’increment de població la cosa que més m’ha sobtat ha estat Amposta que, mentre l’ajuntament assegurava que duran el 2007 s’havia passat dels 20.000 habitats (la qual cosa faria que l’any 2011 hi hauria 21 regidors en lloc dels 17 actuals), l’estudi situa la població ampostina amb 19.805. Xifra molt propera, és veritat, però inferior a les dades donades per l’oficina d’empadronament.

CATALUNYA INDEPENDENT

Un article publicat al Punt d’ahir i signat per J. Foguert sota el títol de “Independentista busca referent” es referia a una hipotètica independència de Catalunya. Fent referència al diari anglès The Times, s’atrevia a fixar una data: 2020.

L’argument de l’article era trobar les similituds entre el procés d’independència de Kosova de Sèrbia, amb el suport de la Unió Europea i els Estats Units i Catalunya, però també les altres nacionalitats dites “històriques”: el País Basc i Andalusia.

L’article també esmentava experts com Ferran Requejo, Catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra i Maria Ortega, professora de la Universitat de Barcelona que era, precisament, la que recomanava la lectura de l’informe citat amb anterioritat.

Arribat a aquest punt he de referir-me a una qüestió que em se va plantejar a principies de la segona meitat de la dècada dels 80 (1986 o 1987, a tot tardar) Un conciutadà, mestre de professió i amb residència a Aldover em va qüestionar la meva militància política i la meva manera de pensar respecte la Independència de Catalunya. Va ser el primer cop que vaig dir que “jo, concebia la independència del meu país dintre d’una Unió Europea (llavors Mercat Comú Europeu) unida políticament”. Però “no pensava que mai, Espanya, ens concedís un status diferent al de una comunitat autònoma més”. Pareix que el pas del temps m’ha donat la raó (o me la donarà, ja que la “cosa” encara va per llarg”. Ara bé, el que no veig és que Andalusia també vulgui afegir-se a la llista d’estats independents com afirma el The Times, juntament a altres estats d’Europa com Escòcia, Valònia, Flandes u Ossètia del Sud, per posar uns exemples.

HA COMENÇAT LA GUERRA D'ENQUESTES ELECTORALS

A partir d’ara i fins els 2 de març (el cap de setmana anterior a les eleccions generals) els mitjans d’informació general (premsa, ràdio, televisió, etc.) no pararan de donar-nos enquestes sobre la intenció de vot i qui seria el partit guanyador d’efectuar-se per aquelles dates el comicis. En aquest dies ja n’han sortit dues. Una del Mundo (diari afí al PP) i l’altra de la Vanguardia (a l’òrbita de CiU) Les dues enquestes donen resultats semblants i, encara que per poc marge, de fer-se avui les eleccions, guanyaria el PSOE de Zapatero i el PP de Rajoy quedaria en segon lloc. El marge d’error que els dos grans partits de l’Estat quedaran primer i segons (en una posició o l’altra, és nul) O sigui, un dels dos guanyarà i l’altre, a més o menys distància quedarà segon. A partir d’aquí ja venent totes les incògnites: qui guanyi, ho farà per majoria absolut? Caldrà pactar amb altres partits per tenir estabilitat al Congrés dels Diputats? Qui serà aquest partit o partits? Seran els nacionalistes o no? Etc., etc.

No cal ni dir-ho de que a Madrid governin uns o els altres, la diferència serà abismal. El nacionalistes més radicals i independentistes retreuen al PSOE d’haver retallat l’Estatut... i amb el PP, hauríem tingut Estatut? I de tenir-lo amb quines condicions? El que de segur sabem és que han presentat recurs davant el Tribunal Constitucional i que malgrat les pressions de CiU, no el volen retirar. I sobre el Transvasament... El PSOE va derogar la llei del Plan Hidrológido Nacional que havia fet l’anterior govern del PP. I si surt guanyador el PP, tornarà a fer una altra llei que comporti el transvasament de l’Ebre? I sobre els avenços en matèria social... Seguirà en vigor la llei sobre la dependència? O es derogarà (hi ha comunitats governades pel PP que no en volen ni sentir-ne a parlar) I els matrimonis entre persones del mateix sexe... Permetrà l’Església Catòlica tal “immoralitat”?

Tot això no ho reflectiran les enquestes i només ho començarem a saber a partir del 9-M.

Fins llavors hi haurà que anar pensant que ens interessa més votar... Després del 9-M no valdran lamentacions!

(Sempre hi haurà qui no voldria que guanyessin ni els uns ni els altres, però això és impossible, malgrat que els pesi!)

CALIA DONAR UNA RESPOSTA CONTUNDENT

José Blanco (Pepiño per als amics), Secretari d’Organització del PSOE ha donat una contundent resposta a la cúpula de l’Església. Aquest toc d’atenció ha de significar un “ja n’hi ha prou”. De rebel·lar-se en contra del govern legítim d’Espanya, de fer el joc al Partit Popular, de dir mentides... Això que un dels seus manaments (no recordo qui diu: “No mentiràs”) L’Església d’aquest país ha estat, històricament una de les millors tractades del món. Aquí els capellans no treballen i si ho fan és donant religió a les escoles i instituts.

Mon pare va anar 19 anys a França a treballar de temporer a l’arròs i la verema. Diversos cops va coincidir amb clergues treballant de costat a costat. I ho tenien que fer així si volien guanyar-se la vida. I a l’arribar a la nit oficiaven la missa. Això si que era tenir vocació!

Aquí, en el règim de Franco van estar menjant-se la “sopa boba” durant quaranta anys, a més de fer-li el joc al dictador. I quan es va morir, durant bastants més van seguir pràcticament igual. Ara, con el govern els ha tret l’assignació que rebien de l’Estat, s’han rebel·lar. A la declaració de la renda es pot marcar que vols donar un 0,5 %, aproximadament, per al finançament de l’Església Catòlica o a interès social (s’hi inclou altres confessions religioses) Ja no vull entrar si el tracte és discriminatori o no (a mi em sembla que si) però que segueixen estant mol ben tractats, d’això no hi ha dubte, encara que sigui una opció voluntària i per tant, en teoria, només la marquen els creients. Encara que a la pràctica no és així. Hi ha qui es fa un embolic amb això “d’interès social” i, per tradició, sobre tot la gent gran, davant del dubte, marquen a l’Església.

Si sempre he fet campanya a donar l’assignació per a fins d’interès social, a partir d’ara encara més convençut i no tindré remordiments de consciència, no!

TOT RECORDANT EL 2007 (D'UNA ALTRA MANERA...)

Potser no podria ser d’una altra manera. En les meves darreres entrades de l’any passat vaig parlar del 2008. Avui us parlaré del 2007. Potser voldríeu fer un repàs de l’any d’una altra forma. La majoria de mitjans informatius passen els millors moments de l’any en els camps esportiu, polític, de societat, fent un repàs als personatges que ens han deixat, etc. El Plural (diari digital progressista) publica els vídeos dels moments més “còmics” de determinats polítics. Així podem veure quan Aznar recomanava veure vi o li va posar el bolígraf a l’escot de la periodista o sobre quan se li va preguntar a Zapatero sobre el preu del cafè o quan Rajoy va esmentar el seu cosí en el tema del canvi climàtic...